La CNMC vol abaixar el que es paga en el rebut de la llum per les parades forçoses

Espanya va posar en marxa durant l’anterior crisi energètica un mecanisme que permet forçar la parada de grans fàbriques industrials per retallar ràpidament el consum d’electricitat si hi ha un risc de desajustos greus en el sistema elèctric, en cas de no tenir prou producció elèctrica per cobrir amb garanties tota la demanda i comptar amb marge de reserva de sobres. És un sistema pel qual les factories disposades a parar cobren i que el paguen tots els clients en el rebut de la llum. I ara la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) prepara una reforma per rebaixar el cost d’aquest servei, després que es disparés en l’última subhasta que es va celebrar.

Red Eléctrica de España (REE), el gestor del sistema elèctric espanyol, va fer el novembre de l’any passat l’última licitació a la recerca de factories industrials o companyies energètiques disposades a parar en moments l’activitat durant el primer semestre del 2026 en cas d’emergència.

Red Eléctrica havia reforçat el mecanisme amb més empreses industrials disposades a parar, amb més potència elèctrica disponible per assegurar el bon funcionament del sistema i amb més hores en què el gestor pot ordenar l’aturada de factories en cas de ser necessari. I el cost pagat per tots els clients en el rebut de la llum per cobrir aquest servei es va enfilar.

Abaratir costos

L’última licitació del dit servei de resposta activa de la demanda (SRAD) es va saldar amb una trentena de grups industrials que rebran en sis mesos una retribució fixa de 255,5 milions d’euros, amb un increment del 80% sobre el cost equivalent de l’any passat. L’anterior subhasta a aquesta va marcar una retribució de 283 milions per a les fàbriques disposades a parar en cas de ser necessari, però en aquest cas eren els pagaments que van rebre durant tot el 2025, no només un semestre.

Després de la forta pujada, la CNMC vol introduir canvis en la forma d’adjudicació d’aquest sistema per abaratir costos, i ha posat en marxa una reforma exprés per poder aprovar-la abans de la pròxima subhasta, que s’hauria de celebrar en les pròximes setmanes per comptar amb empreses disposades a parar durant la segona meitat del 2026. En els últims anys, les subhastes han mostrat una evolució positiva amb un augment de la participació i un creixement de l’oferta a preus competitius, i en la licitació del novembre de l’any passat es va arribar a una participació rècord.

"No obstant, aquesta comissió va detectar una sèrie de qüestions en el procés d’adjudicació que van contribuir a fer que el preu resultant fos sensiblement més elevat que en les subhastes prèvies, malgrat la competitivitat més gran i, en conseqüència, que el cost resultant també arribés a nivells màxims", remarca la CNMC en la documentació oficial del procés de consulta pública que s’ha obert per reformar les normes de les subhastes i en la qual proposa aplicar diversos canvis.

Les subhastes del mecanisme es regeixen pel seu sistema marginalista, en què l’última oferta que resulta adjudicatària (que és la més cara) marca el preu que cobraran totes les altres. La CNMC pretén evitar que l’assignació d’un petit volum d’oferta provoqui un augment significatiu del cost de tot el servei, de manera que proposa que Red Eléctrica pugui aplicar límits i tingui poder per deixar fora algunes petites ofertes adjudicatàries però que no representen un gran benefici de protecció del sistema elèctric per estalviar poca llum i sí un gran cost per encarir l’oferta de totes les altres companyies industrials.

En paral·lel, la CNMC proposa "limitar la transparència" en el coneixement de totes les ofertes presentades per part de grups industrials en cada subhasta, ja que dona massa pistes a les companyies sobre com actuen els competidors i algunes poden modificar les estratègies d’oferta per apujar el preu. Actualment es donen a conèixer a posteriori totes les ofertes presentades en cada subhasta, però Competència pretén que a partir d’ara només es publiquin les ofertes adjudicatàries i impedir l’accés a tota la informació als qui pretenen inflar ofertes.

Els 255,5 milions que paguen els clients entre el gener i el juny d’aquest any s’afegeixen als 520 milions ja abonats des que el mecanisme es va posar en marxa a mitjans del 2023. En total, la factura elèctrica ha assumit durant aquest temps 775 milions en fàbriques disposades a parar, a més dels pagaments variables cada vegada que s’activa de manera efectiva l’escut de protecció. El sistema de reacció acaba sent més barat que altres opcions per resoldre possibles desajustos, com per exemple activar centrals de gas per elevar la producció, segons assenyala REE.

Precisament, des de l’apagada de l’abril del 2025 i encara ara, més d’un any després, Red Eléctrica aplica una forma d’operació reforçada per reduir al mínim la possibilitat d’un nou col·lapse, això és, frena una mica l’ús de les renovables i alhora prioritza l’ús d’energies tradicionals, especialment les centrals de gas. Una seguretat extra que també està implicant un preu final més alt de l’electricitat, que REE ha xifrat fins ara en 666 milions d’euros, però que les companyies elèctriques eleven per sobre dels 1.100 milions.

Notícies relacionades

Alain Favey, CEO de Peugeot: "Perquè el cotxe elèctric funcioni cal fer-lo assequible"

El major inversor d’hidrogen verd injecta 2.000 milions a Espanya

Risc d’apagada

En plena ressaca de la històrica apagada de l’abril de l’any passat, tots els mecanismes per garantir la continuïtat i el bon funcionament del sistema elèctric estan sota lupa. El SRAD, però, no està concebut específicament per evitar grans apagades, sinó que pretén garantir que el mercat elèctric tingui reserva de prou energia en els serveis especials d’ajustament. Red Eléctrica sempre ha negat que en les ocasions en què es va activar el SRAD hi hagués hagut mai cap risc real d’apagada.