El monument de Tortosa, una pedra a la sabata de la memòria històrica

Un gegantí monòlit de ferro s’alça al mig de l’Ebre al seu pas per Tortosa com a recordatori de la batalla de l’Ebre, que aquest dimecres farà 80 anysque és va iniciar. A fi de commemorar un dels episodis claus de la victòria de Franco, el règim va decidir aixecar, 25 anys després, una estructura de 26 metres d’alçària per recordar els caiguts del seu bàndol. El 2016 l’Ajuntament de Tortosa va consultar als ciutadans què fer amb la gegantina estructura: retirar-la o reinterpretar-la. La majoria va optar per la reinterpretació, que passa per recordar totes les víctimes de la guerra. I el tema va tornar a quedar oblidat en un calaix. Però l’anunci del nou projecte de llei de memòria històrica, que obligarà a retirar tota la simbologia franquista sense les excepcions que detallava l’anterior normativa, ha tornat a col·locar en el punt de mira el monument de Tortosa.

Avui dia, el monument segueix al mig de l’Ebre sembrant encara la discòrdia. “El franquisme no es pot conservar, s’ha d’apartar”, argumenta Ester Baiges Miró, membre de la Comissió per a la Retirada de Monuments Franquistes a Tortosa. Jaume Solé, portaveu de Tortosins pel Monument, apunta just el contrari: “La societat tortosina l’ha fet seu, no el veu com un símbol franquista, sinó com un recordatori de la guerra”.

“Mantenir el monument és una decisió transversal, hi han donat suport gent de dretes i d’esquerres, perquè no s’identifica ja amb el franquisme, això depèn de la societat del moment i aquí no es veu així”, assegura Solé, que recorda que la plataforma Tortosins pel Monument la integren persones de tots els colors polítics: “Des d’Esquerra Republicana fins al PP. No es tracta de ser d’esquerres o de dretes, franquista o no, es tracta de mantenir el que la societat de Tortosa considera com a patrimoni de la ciutat”.

La posició de l’alcaldessa

Després de l’anunci de la nova llei, l’alcaldessa de la ciutat, Meritxell Roigé (PDECat), va anunciar que l’Ajuntament compliria amb la llei si aquesta no detallava alguna excepció. “En primer lloc, la consulta ja no s’hauria d’haver fet, va ser un error, i també s’ha de tenir en compte que no era vinculant”, remarca Baiges Miró, que afegeix que “la dictadura no pot estar ocupant la via pública”.

Un altre dels temes a resoldre per a la polèmica instal·lació és qui paga la seva retirada o la seva reinterpretació. “En el seu moment, el van pagar entre la Diputació de Tarragona i els ajuntaments dels pobles veïns, per la qual cosa no és propietat enterament de la ciutat de Tortosa”, explica l’historiador i periodista Josep Bayerri, que recalca un altre dels problemes, la seva ubicació: “El monument està en mig del riu, per la qual cosa teòricament és competència de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, no del municipi”.

Notícies relacionades

Tortosa mantindrà el monument franquista de l'Ebre

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Bayerri també apunta que “l’estètica del monòlit no ajuda". "És una forma piramidal –afegeix–, una representació molt feixista, a més de l’àguila gegantina que es recolza en la primera columna i del soldat que sosté una estrella juntament amb la creu de Sant Jaume, que coronen la segona”. El monument va ser l’últim acte de la gira que va programar el règim per commemorar el que van anomenar com “25 anys de pau”, després de l’acabament de la guerra. La inauguració de l’estructura va ser l’acte que va culminar les celebracions.

“En el seu dia, a la gent li va semblar bé que s’hi instal·lés alguna cosa, perquè només quedava un tros de pilastra gairebé en ruïnes, on hi havia hagut el tercer pont de la ciutat. La imatge de la columna trencada recordava constantment a tots la guerra”, explica Bayerri. Ara, recordar la guerra als carrers o treure-la és la principal disputa entre dos bàndols de la població de Tortosa. Tot i que, aquesta vegada, sí que existeix un punt en comú, que no es repeteixi.