Amb el 'txupinazo' Pamplona passa de la reivindicació a la festa

Pamplona s’ha despertat de blanc i vermell aquest divendres 6 de juliol, l’inici dels Sanfermines, la seva festa més popular, que cada any atrau milers de visitants de tot el món. No obstant, no va ser fins a les 12 del migdia quan oficialment va començar la festivitat amb un txupinazo que aquest any ha estat protagonitzat per representants de Motxila 21, un grup musical format per 12 joves amb síndrome de Down i nou voluntaris. La capital navarresa ha llançat així al món un missatge en favor de la diversitat i la discapacitat.

“Pamplonesas, pamploneses, irundarrak, viva San Fermín, gora San Fermín”, han estat les paraules pronunciades per Ibai Ganuza i Leire Zabalza, els encarregats d’encendre la metxa. En aquell moment ha esclatat l’emoció a la plaça de l’ajuntament. Allà, des d’hores abans van començar a congregar-se milers de persones vestides de blanc, fent cas omís a les crides a vestir de negre llançades per les xarxes socials en protesta per les agressions sexistes, unes iniciatives rebutjades pels col·lectius feministes i moviments populars navarresos.

Pamplona no vol renunciar a la idiosincràsia de les seves festes, malgrat que just en els Sanfermines d’aquest 2018 es compleixin dos anys de l’abús sexual (segons el jutge, ja que per a molta gent va ser una violació) de ‘La manada’ i una dècada ja de l’assassinat de Nagore Laffage. Encara que el segon va acabar d’una manera molt més tràgica que el primer, aquests dos casos de violència masclista (que van passar tots dos el matí del 7 de juliol) continuen molt vius al cor de la ciutadania pamplonesa en particular i espanyola en general. Però els homenatges a Nagore i la repulsa al cas de ‘La manada’ es van produir dies abans del ‘txupinazo’. El missatge llançat és clar: els Sanfermines no són sinònim de violència masclista.

Joves en grup

Irati, pamplonesa de 16 anys, porta a la seva samarreta blanca un adhesiu d’una mà vermella, el símbol que des de fa anys simbolitza el rebuig dels abusos als Sanfermines i que forma part de la campanya municipal ‘Pamplona lliure d’agressions sexistes’. De fet, moltes dones (i també algun home) acudeixen a les festes amb aquest símbol, present en carrers i edificis. “Jo participo en aquesta festa des de petita i mai he tingut problemes”, explica Irati. Però, al seu costat, matisa la seva amiga Andrea, de 17: “Això sí, sempre anem en grup, mai soles. I no hauria de ser així”.

Durant aquests anys, Pamplona ha reiterat el seu rebuig rotund cap a casos com el de ‘La manada’ o Nagore Laffage. Però la ciutadania lamenta que s’associïn aquest tipus d’agressions a una festa de la que se sent orgullosa. Ho explica Raúl, de 32 anys, que viu a l’estranger però que cada any torna a casa per Sant Fermí. “La meva família i jo estem totalment en contra d’aquests casos masclistes. És clar que hem lluitar-hi en contra. Però ens fa pena que només es parli d’això i es deixi de veure que boniques que són aquestes festes”. Aquest jove destaca el “bon ambient” que hi ha cada any a Sanfermines i crida a no oblidar-ho.

Malgrat tot, els Sanfermines atrauen moltíssima gent de fora de Navarra. És el cas del matrimoni format per Cristina, de 52 anys, i Miguel, de 51, qui, procedents de Màlaga, han decidit venir aquest any per primera vegada a les festes. Van aprofitar, expliquen, que estan de ruta pel nord d’Espanya. “A mi no m’espanten casos com els de ‘La manada’. Encara que les meves filles, sobretot la petita, sí que estan una mica espantades”, relata Cristina.

L’última decisió judicial de deixar als cinc membres de ‘La manada’ en llibertat provisional ha fet que aquest cas segueixi molt arrelat en les ments de tothom. “Però et dic una cosa. Tenim tres filles joves: si els Sanfermines ens fessin ni una mica de por, no hauríem vingut”, afegeix aquesta dona malaguenya. L’Ajuntament de Pamplona ha desplegat tres protocols especials, a més d’altres mesures, per protegir les dones de les agressions sexistes.

Música i sangria

Música, crits, bon humor i olor de sangria és el que desprenen els carrers de Pamplona aquest primer dia de Sanfermines. L’alegria de la seva població és indissimulada. Les autoritats i convidats reunits aquest divendres a l’ajuntament s’han sumat igualment a la festa, també de blanc, cantant i ballant als balcons de la casa consistorial, on tots a l’uníson i després dels visques a Sant Fermí s’han col·locat els mocadors vermells al coll, símbol evident que les festes han començat.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

A la casa consistorial aquest any no ha onejat la ‘ikurriña’ a causa de les resolucions judicials que n’anul·len la col·locació en els ajuntaments navarresos, però sí que s’ha col·locat un pal buit per a, en paraules de l’alcalde, Joseba Asiron (EH Bildu), representar a les identitats que “encara avui no es poden veure reconegudes”.

Sí que s’ha vist alguna ‘ikurriña’, juntament amb banderes de Navarra i altres ensenyes, a la plaça, on també hi ha hagut pancartes en contra de la dispersió dels presos.