El TC empara els qui tenen el nom en hemeroteques digitals

El Tribunal Constitucional ha emparat dues persones que van considerar vulnerats els seus drets a l’honor, la intimitat i la protecció de dades per l’ús de les tecnologies d’internet, a l’aparèixer els seus noms i cognoms als cercadors d’hemeroteques digitals. Tots dos van al·legar que s’havia vulnerat el seu dret a l’oblit, recollit l’article 17 del Reglament de Protecció de Dades de la Unió Europea, al no suprimir-se les seves dades personals en una notícia.

La sentència, la ponent de la qual ha sigut la magistrada María Luisa Balaguer, argumenta que “la prohibició d’indexar les dades personals, en concret els noms i els cognoms de les persones, per al seu ús pel motor de cerca intern” d’un diari “ha de ser limitada, idònia, necessària i proporcionada a la fi d’evitar la difusió d’una notícia lesiva dels drets

invocats”.

La sentència afirma que s’ha de tenir en compte que els motors de cerca interns dels llocs web compleixen la funció de permetre la troballa i la divulgació de la notícia i que aquesta funció queda garantida encara que se suprimeixi la possibilitat d’efectuar la recerca acudint al nom i cognoms de les persones en qüestió, que no tenen cap rellevància pública. Per tant, “sempre serà possible si hi ha una finalitat investigadora en la recerca d’informació allunyada del mer interès periodístic en la persona investigada, localitzar la notícia mitjançant una recerca temàtica, temporal, geogràfica o de qualsevol altre tipus”. Segons la seva opinió, no són necessàries les dades personals dels sol·licitants de l’empara, que no afegeixen res a l’interès de la notícia, i n’hi ha prou amb les inicials del nom i els cognoms.

Tràfic de drogues als 80

Per això estima el recurs d’empara interposat contra la sentència dictada pel Tribunal Suprem que el 2015 va reconèixer el dret a l’oblit digital de persones processades per un delicte de tràfic de drogues als 80, però va rebutjar que calgués eliminar els noms i cognoms de la informació recollida a l’hemeroteca o que les dades personals contingudes en la informació no puguin ser indexades pel motor de cerca intern de l’hemeroteca. Segons el Suprem, eliminar aquestes dades suposava una restricció excessiva de la llibertat d’informació vinculada a l’existència de les hemeroteques digitals.

No obstant, la conclusió del Constitucional és contrària. Afirma que és cert que “la llibertat d’informació constitueix, no només un dret fonamental de cada persona, sinó també una garantia de la formació i existència d’una opinió pública lliure i plural, capaç d’adoptar decisions polítiques a través de l’exercici dels drets de participació.”

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Però afegeix que aquest dret no és absolut, sinó que ha de ser modulat per dos elements: un, el valor del pas del temps a l’hora de calibrar l’impacte de la difusió d’una notícia sobre el dret a la intimitat del titular d’aquest dret, i dos, la importància de la digitalització dels documents informatius, per facilitar l’accés a la informació de tots els usuaris d’internet. Per això “es podria posar en dubte la prevalença del dret a la informació sobre el dret a la intimitat d’una persona que, passat un lapse de temps, opta per sol·licitar que aquestes dades i informació, que van poder tenir rellevància pública al seu dia, siguin oblidades”.

Per al Tribunal, “la universalització de l’accés a les hemeroteques, com la universalització de l’accés a la informació a través dels motors de cerca, multiplica la ingerència en els drets a l’autodeterminació informativa (art. 18.4 CE) i a la intimitat (art.18.1CE) dels ciutadans”. Per això s’ha de buscar un equilibri entre les llibertats informatives i el dret a l’autodeterminació informativa, en què juga un paper important l’efecte del pas del temps sobre la funció que exerceixen els mitjans de comunicació i sobre la doble dimensió (informativa o investigadora) d’aquesta funció.