Protecció de dades llança una guia contra el ciberassetjament

El murmuri es va estendre per tot l’institut en tot just unes hores. “És ella, la noia del vídeo”, se sentia pels passadissos quan la Cristina (nom fictici de la jove de 15 anys) els creuava. A la Cristina l’havia gravat el seu nòvio mentre mantenien relacions sexuals feia uns dies. Ella no estava gaire convençuda que es gravessin, però al final ho va fer com “una prova d’amor”. El noi va guardar el vídeo al telèfon mòbil, on el van trobar els seus amics i van iniciar una cadena d’enviaments que va acabar amb el vídeo penjat en una plataforma de descàrrega. O això és almenys el que es deia a l’institut. La Cristina no va tornar a aparèixer per allà. Els murmuris que se sentien aquells dies al centre deien que havia deixat d’anar classe, que havia canviat d’institut o fins i tot de ciutat. Que, anés on anés, aquella imatge la perseguia. Que tothom la reconeixia com “la noia del vídeo”.

“Casos com aquest els hem vist infinitat de vegades”, assenyala Carmen Cabestany, docent d’educació secundària i secretària de l’associació No a l’Assetjament Escolar,que recorda que l’accés dels joves a la tecnologia és “perillós a tots els nivells”. “Vam enviar circulars als pares perquè els nens no portin els mòbils a classe o que els tinguin guardats, però és una lluita sense treva i la tenim perduda”, indica.

En aquest univers virtual s’estableixen també relacions humanes, i com en el món real, algunes són actes delictius que troben a la xarxa la millor manera d’expandir-se. I cometre’ls a internet pot portar fins i tot penes més grans. És per això que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha difós un manual que pretén ajudar a evitar ser víctima de delictes relacionats amb la utilització d’informació personal a internet o ser qui els comet. El ‘sexting’ (difondre imatges íntimes sense consentiment) i l’assetjament només en són dos.

“Quan estan sols a la seva habitació i es relacionen a través d’un telèfon mòbil tenen sensació d’impunitat, que poden fer el que els doni la gana”, indica Cabestany, “i es retroalimenten en grup”. Que l’assetjament escolar es doni a internet dificulta que sigui detectat, però també ho “facilita”, indica Cabestany. “És molt més evident perquè deixa rastre, serveix com a prova que s’està produint”. I és llavors quan pot intervenir fins i tot la brigada de delictes informàtics. En això coincideix amb l’AEPD, que recorda que tots els comportaments a internet “deixen empremta”.

Si has tingut un mal dia, què opines d’un llibre, com és la teva sala d’estar, les cançons que cantes diàriament, els teus hàbits fent esport, els teus horaris i fins i tot on ets en cada moment. Tota aquesta informació l’entreguem en temps real a milers de desconeguts a través de les xarxes socials. És el que es coneix com a ‘oversharing’. “Com més informació es comparteixi a la xarxa, més risc hi ha de robatori i suplantació d’identitat”, explica el manual, que aconsella reflexionar abans de publicar i no compartir informació personal sensible.

Penes agreujades

L’Alejandra complia 24 anys quan el seu nòvio li va regalar un telèfon mòbil, després que ella l’acabés de perdre. Temps després, va decidir posar fi a la relació per “les actituds possessives que tenia”. Va ser llavors quan es va adonar del que estava passant. “Abans de donar-me el telèfon l’havia configurat per rastrejar-lo i tenir accés a les meves converses. Ho va fer amb algun tipus d’aplicació camuflada”, explica ara, cinc anys després. “En aquell moment es va convertir en assetjament perquè podia saber on era”, recorda. Una vegada fins i tot “va fer que el telèfon parlés”. “Jo no li agafava les trucades, estava adormida, i al terminal va començar a sonar una veu mecànica. Vaig resetejar el telèfon, ho vaig esborrar tot, però al final me’n vaig desfer perquè vaig quedar traumatitzada”. L’Alejandra ho va denunciar a la policia, però poc temps després es va mudar de país i va deixar enrere aquella història.

Són delictives les accions de control sobre la dona per saber a tota hora on és, què fa o amb qui es relaciona, amb serveis i aplicacions com la que el nòvio de l’Alejandra va instal·lar-li al telèfon. I la violència de gènere, quan es concreta en aquests delictes, constitueix sempre un agreujant que augmenta les penes, tal com recorden des de l’AEPD. El mateix passa amb les calúmnies i injúries, que, quan es fan a través d’internet, s’agreugen. I en els casos en què no hi ha delicte, es pot estar cometent una infracció a la normativa de protecció de dades, i això també és sancionable.

Notícies relacionades

Una quinzena de grans ciutats encara no multen els vehicles vetats

Un registre ‘online’ permetrà a les ciutats multar a les ZBE

La fiscalia creu que la tecnologia, “desgraciadament, també ha comportat un augment inusitat de la delinqüència”. Així ho assenyala en el comunicat que va difondre pel Dia d’Internet, en què destaquen les estafes a la xarxa. El ‘phising’, un dels mètodes més utilitzats per delinqüents cibernètics per estafar i obtenir informació confidencial de forma fraudulenta, com el número de targeta de crèdit. Un dels últims casos estava vinculat al Banco Santander. Els seus clients rebien correus electrònics en què, per una suposada comprovació de seguretat, havien de seguir un enllaç i actualitzar les seves dades. La mateixa entitat va respondre als usuaris que van compartir la informació en xarxes socials confirmant que es tractava d’una «suplantació d’identitat»: “Des de Banco Santander mai t’enviarem correus sol·licitant-te dades privades ni la descàrrega de fitxers i/o arxius”. Aquest és el consell del manual per estar protegit d’aquest tipus de delictes: no facilitar mai dades confidencials.

Augment de la delinqüència

La fiscalia creu que la tecnologia, “desgraciadament, també ha comportat un augment inusitat de la delinqüència”. Així ho assenyala en el comunicat que va difondre pel Dia d’Internet, en què destaquen les estafes a la xarxa. El ‘phising’, un dels mètodes més utilitzats per delinqüents cibernètics per estafar i obtenir informació confidencial de forma fraudulenta, com el número de targeta de crèdit. Un dels últims casos estava vinculat al Banco Santander. Els seus clients rebien correus electrònics en els quals, per una suposada comprovació de seguretat, havien de seguir un enllaç i actualitzar les seves dades. La mateixa entitat va respondre als usuaris que van compartir la informació en xarxes socials confirmant que es tractava d’una “suplantació d’identitat”: “Des de Banco Santander mai t’enviarem correus sol·licitant-te dades privades ni la descàrrega de fitxers i/o arxius”. Aquest és el consell del manual per estar protegit d’aquest tipus de delictes: no facilitar mai dades confidencials.