La classe de la víctima: «Quan els veig emocionats, penso que els està arribant el que els explico»

Marisol Chavarri va perdre el seu pare, assassinat per ETA el 1979, quan tenia 17 anys i des d’aleshores la seva vida “va continuar perquè ha de continuar”, però va quedar  “trastocada per sempre”. Ara, 39 anys després, és una de les víctimes del terrorisme que han fet el pas perquè la seva tràgica experiència serveixi, almenys, per fomentar els valors de pau i tolerància a les aules.

El Ministeri de l’Interior, juntament amb les associacions de víctimes, han posat en marxa aquest curs escolar un projecte dirigit a introduir en les escoles i instituts matèries destinades a inculcar sobre les horribles conseqüències dels atemptats, amb un triple objectiu: prevenir la radicalització juvenil, contribuir a la memòria del terrorisme i promoure la participació dels afectats, com a referents educatius.

Així, en l’assignatura de Geografia i Història de 4t d’ESO s’ha incorporat una unitat didàctica denominada El Terrorisme a Espanya, on es relata la història i la situació actual d’aquesta xacra i en la qual les víctimes estan cobrant un protagonisme essencial.

Segons explica la directora general d’Apoyo a las Víctimas, Sonia Ramos, van ser els mateixos afectats els que van traslladar al ministeri el seu desig que les noves generacions, que no han crescut amb el martelleig constant dels atemptats etarres encara que sí amb l’horror gihadista, continuïn tenint molt present que els atemptats només serveixen per trencar vides.

Aquest afany, al costat de l’obligació de la llei de protecció dels afectats pel terrorisme, que assenyala que les administracions hauran de promoure els valors de pau i tolerància, va fer que el Departament d’Interior impulsés els materials curricularsmaterials curriculars i que aquests fossin completats amb els testimonis directes. Al País Basc Patxi López va impulsar una cosa similar el 2011.

La implantació

Aquesta iniciativa, en la qual han participat ja 33 víctimes, va començar a Madrid el novembre (amb 56 escoles), es va estendre a continuació a La Rioja (11 escoles) i Castella i Lleó (20 escoles) i s’ha planificat una implantació progressiva en altres comunitats autònomes i en set unitats didàctiques; de manera que s’estudiïn valors antiterroristes des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat, en diferents assignatures.

“El desig és arribar al major nombre de joves, perquè les experiències estan sent molt positives, els alumnes empatitzen amb les víctimes i aquestes volen repetir perquè diuen que senten cert alleujament, per la qual cosa des del punt de vista terapèutic l’experiència és molt positiva”, assenyala Ramos.

Dona bon compte d’això Marisol Chavarri, que ha fet dues xerrades en centres educatius de Madrid i també a La Rioja, on resideix. La intenció és que en cada autonomia participin víctimes arrelades al territori, després de formar-se en un curs per parlar en públic perquè, “al cap i a la fi, et despulles davant dels alumnes”, segons el seu testimoni.

Chavarri, igual com els altres, explica als joves la seva dura experiència des del punt de vista personal, com ha sigut la seva vida abans, durant i després de l’assassinat del seu pare, que era cap de la policia local de Beasain (Guipúscoa). “El fet que tires endavant com pots. Amb molta solitud, perquè en l’època que va morir el meu pare no tenies ningú que et digui què pots fer amb això que sents”, relata.

Les preguntes

Notícies relacionades

Philippe Meirieu: «Als joves radicalitzats l'escola ha d'oferir-los esperança»

"Hem de parlar a classe dels atemptats"

Chavarri opina que les xerrades estan servint perquè els alumnes s’adonin “que el terrorisme no serveix per a res”. “Quan els veus emocionats, penso que els està arribant el que els explico”, afegeix. Chavarri es va quedar impactada amb dues preguntes que li van fer els joves: “¿Què faries si et trobessis l’assassí del teu pare?” i “¿Què li diries al teu pare si el tinguessis davant?”. L’assassinat  de Miguel Chavarri és un dels més de 300 atemptats que continuen sense resoldre’s. Tot i així, la seva filla va contestar: “Crec que no li diria res [al terrorista] perquè com que el crim ha prescrit no podria ser jutjat”.

Aquesta absència de revengisme i la seva confiança en la justícia és una de les coses que més està sorprenent els joves, que no han mostrat, fins ara, interès en la gestió política del terrorisme, segons subratlla Ramos.