El meu fill es pinta les ungles ¿i què?

El Javier té quatre anys acabats de complir i li encanta pintar-se les ungles. Als seus pares els sembla formidable. Als seus avis, no tant. Ni als seus companys de classe. Ni a molta gent desconeguda que el mira pel carrer o al parc i li diu: “sembles una nena”. Al Javier li agrada vestir de rosa. La seva jaqueta favorita és d’aquest color i les seves sabates, també. “Això és de noies”, li deixen anar de tant en tant els seus amics per a desesperació dels seus pares. Fa poc, en una tarda de compres, el Javier va demanar a la seva mare un vestit que li agradava molt. La mare li volia comprar però no ho va fer per “evitar donar explicacions a avis, professors i companys”. El debat està obert. ¿Per què a un nen li agrada pintar-se les ungles? ¿Per què els altres no l’accepten? ¿Per què una nena disfressada de Spiderman està maquíssima i si un nen es posa un vestit de les protagonistes de ‘Frozen’ és un raret?

“Veure una criatura amb les ungles pintades no agrada a gaire gent perquè el fantasma de l’homosexualitat és present al seu cap. Existeix la por que s’allunyi del que es considera normal, quan la realitat és que als nens petits els encanta explorar i disfressar-se de qualsevol cosa. Per a ells, pintar-se les ungles és un joc divertit. No té res a veure amb l’orientació sexual, que apareix molt més tard," explica Ana Herrero, psicòloga i coordinadora del departament d’Orientació del grup Brains International Schools, un centre on tots els alumnes –nens i nenes–porten el mateix uniforme: pantalons de xandall, samarreta i esportives. Segons la seva opinió, cal ser sempre respectuosos i tenir molt present la igualtat de gènere. "És important escoltar, observar i respectar els nens i, en cas de conflicte, explicar-los que el problema el tenen els altres perquè ells no estan fent res dolent", destaca.

 ► Més informacions de Mamás, papás i niños

Mamás, papás i niños

Manuela Carmena, a favor

Això mateix és el que han fet, en els últims mesos, dos pares (un d’Euskadi i un altre d’Alacant). Farts que als seus fills petits els fessin el buit al pati de l’escola per portar les ungles pintades, es van pintar les seves amb esmalt i es van fer fotos amb les seves criatures. Les van mostrar a les xarxes socials i la seva reivindicació es va convertir en viral.

Al setembre, una mare francesa va fer furor quan va publicar a 'Maman, rodarde!', un blog per a "pares i nens curiosos" un fullet autoeditat en el qual es trencaven esterotipos. "¿Poden els homes portar les ungles pintades?", es preguntava al mateix temps que mostrava fotos de Brad Pitt i Zac Efron amb esmalt als dits. El mateix amb el maquillatge (el president Emmanuel Macron), les joies (David Beckham), els vestits de purpurina (Prince) o les llàgrimes (Barack Obama). Fins i tot l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va deixar clar aquest divendres en la presentació del cartell de l’oferta cultural de la ciutat –uns peus amb les ungles pintades– que "qualsevol persona, ja sigui home o dona, es pot pintar les ungles".

Nens amb calcetes i trenes

"Aquest any han vingut molts pares a consulta perquè els seus fills petits, tots nens d’uns quatre o cinc anys, es pinten les ungles o volen utilitzar calcetes o portar els cabells plens de trenes", explica Mercedes Bermejo, directora de Psicòlegs Pozuelo i experta en teràpia familiar. Segons la seva opinió, tota la societat hauria de fer una tasca important de sensibilització i conscienciació per trencar prejudicis i perquè els petits visquin en llibertat sent cada un com és. “Hem de respectar la diferència, les preferències i els gustos”, insisteix. Tanmateix, assegura que els pares també han d’“exercir de guia i ensenyar als seus fills el que està socialment acceptat i el que no”. Segons la seva opinió resulta fonamental que els progenitors posin límits.

“Els nens necessiten límits i els adults han d’explicar-los com funciona la societat actual”, explica Bermejo. “Si el teu fill petit et demana posar-se una faldilla, li pots dir que sí, que un dia feu una festa a casa i que es posi el que vulgui. Però alhora li has d’ensenyar les normes socials i insistir-li que demà, per anar a l’escola, portarà la roba que tu li preparis”, conclou.

L’homosexualitat, un tabú a les escoles

Tots els experts consultats expliquen que no és el mateix que un nen de quatre anys vulgui pintar-se les ungles (que pot ser un joc, una experimentació dels colors o una imitació de les seves germanes o cosines grans) que ho faci un adolescent, la identitat sexual del qual està ja més forjada. En el cas dels menors cal prendre-s’ho com el que és, com una diversió. Sense oblidar-se tampoc –recorda la coordinadora d’Orientació del grup Brains– d’”escoltar-los, observar-los i respectar-los”. “L’escola també hauria de tenir una política clara sobre això perquè sigui un lloc segur per als nens i els professors puguin solucionar un conflicte en cas que existeixi”.

Notícies relacionades

El rosa deixa de ser patrimoni de la Barbie i la cursileria

La Caputxeta planta cara al masclisme

Herrero recomana educar els xavals en el respecte, la diferència i la igualtat de gènere des de petits, quan són alumnes d’Educació Infantil,  on ja se’ls hauria de parlar sense problemes de l’existència de diferents tipus de família. És una assignatura pendent de la comunitat escolar perquè, recorda Herrero, l’homosexualitat continua sent tabú en molts centres educatius.

Un nen amb un cotxet de nadó

No obstant, alguna cosa ha d’estar canviant. Els usuaris de les biblioteques de Madrid acaben d’elegir el conte infantil 'Benito y su carrito'' (ed. Quatre Tuercas) el seu llibre favorit. És el llibre que, imaginàriament, regalarien a una ciutat. El protagonista és el Benito, un nen petit que vol jugar amb un cotxet de nadó i es troba amb el prejudici del seu oncle Paco: “A mi em fa cosa que li agradi tant el rosa, a veure si la gent pensa que és diferent”.  La responsable de l’editorial, Belén Gaudes, Belén Gaudesassegura que cada vegada hi ha més literatura infantil per “apoderar les nenes” i deixar clar que elles poden fer ‘coses de nois’. Però adverteix: "¿Què passa quan un nen decideix fer coses de nenes? El problema és aquest, que el que és femení està defenestrat. I aquesta hauria de ser la nostra lluita. ¿Quin problema hi ha que el teu fill home es pinti les ungles o porti els cabells llargs o jugui a cuidar-se d’un nadó?"