Gairebé la meitat dels catalans seran al·lèrgics el 2050

Pràcticament la meitat dels catalans desenvoluparan alguna malaltia al·lèrgica en les pròximes dècades. Si avui dia són al·lèrgics 2,5 milions d’habitants de Catalunya, el 2050 ho seran, previsiblement, uns 3,8 milions. Així ho revela l’Estudi Epidemiològic de les Malalties Al·lèrgiques a Catalunya, que ha analitzat, entre el1995 i el 2016, les dades de gairebé 40.000 pacients procedents, majoritàriament, de zones urbanes.

"Les malalties al·lèrgiques s’estan incrementant moltíssim en elmón occidental. Més de 150 milions d’europeus en presenten alguna. A Catalunya, s’han duplicat en les dues últimes dècades", ha assenyalat Alfons Malet, director mèdicd’Al·lergo Centre, institució mèdica privada responsable de l’estudi que s’ha presentat aquest dimarts. El 1995 el 10% dels catalans eren al·lèrgics i actualment ho són el 20%. I les xifres van 'in crescendo', ja que el 2050 el 40% (el doble d’ara) de la població catalana serà al·lèrgica. Segons Malet, aquestes xifres són "previsions" (que en part dependran del creixement demogràfic) i "no certeses" però, en tot cas, coincideixen amb les estadístiques europees. 

L’estudi també ha comptat amb les dades aportades per la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC), pertanyent a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que té nou punts de mostreig a tot el territori, com ha explicat la seva coordinadora, Jordina Belmonte. Segons la XAC, que recull els nivells de pol·len setmanalment, en aquests moments i fins al pròxim 27 de maig les quatre principals capitals catalanes es troben en màxim o alt risc d’al·lèrgia al pol·len de parietària, roure i alzina. Girona i Lleida, a més, estan en risc d’al·lèrgia als fongs ‘alternaria’ i ‘cladosporium’.

Les patologies més prevalents a Catalunya són la rinitis al·lèrgica i la rinoconjuntivitis al·lèrgica, que pateixen el 40,9% dels al·lèrgics. Els seus símptomes són fàcilment reconeixibles: esternuts (sovint amb congestió nasal), tos, degotejos nasals i, en ocasions, també picor (i llagrimeig) d’ulls, nas i coll. Les dues al·lèrgies estan seguides per l’asma bronquial (14%), la urticària postfàrmac (13,7%), la rinitis intrínseca (11%), la dermatitis inespecífica (9,6%) i l’al·lèrgia alimentària (9,1%). S’ha de matisar que tant la rinitis intrínseca com la dermatitis inespecífica són de causa no al·lèrgica i els seus orígens són desconeguts. La majoria (un 40,5%) dels que pateixen una al·lèrgia respiratòria resideix en una zona urbana.

Contaminació

"La contaminació inflama les vies aèries i, sobretot, els bronquis. Així, els al·lergògens penetren en l’individu amb més intensitat, a més de potenciar la inflamació. Però, a més, s’ha demostrat que la barreja de partícules dièsel amb pol·len genera més al·lèrgia", ha asseverat, al seu costat, Antonio Valero, cap del Servei de Pneumologia i Al·lèrgia de l’Hospital Clínic i president de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC). Al marge del "paper important" que juga la contaminació atmosfèrica en l’augment de les al·lèrgies, "la causa més freqüent a Catalunya –enumera Malet– està relacionada amb els àcars de la pols domèstica [un 50,8% la pateixen], la segona es deu als pòl·lens atmosfèrics [un 37%], i la tercera, a epitelis d’animals domèstics [un 14,8%]". 

La contaminació és un dels motius pel qual els plataners generen molta més al·lèrgia a Barcelona que en altres municipis. A la capital catalana es dona, a més, el cas que aquests arbres són molt freqüents en zones com la Diagonal o la Gran Via. En el segle XIX, de fet, hi havia més de 57.000 plataners només a la Diagonal. El motiu és que estan considerats arbres d’ombra i, per això, se’n van plantar tants en aquestes grans avingudes. El 1995 va començar a regular-se la seva plantació. Al contrari, les al·lèrgies generades per àcars de pols domèstica són més freqüents a les zones marines.

La immunoteràpia

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Alfons Malet ha destacat la importància d’un "bon diagnòstic" a l’hora de conèixer què provoca una al·lèrgia. "Si el diagnòstic és bo, el tractament de l’al·lèrgia pot ser exitós al 100%", ha insistit. Segons ell, la immunoteràpia és un dels tractaments "més eficaços" en el tractament de les al·lèrgies perquè "modula" la història natural de la malaltia. En aquest sentit, Isabel Sánchez, directora mèdica de la companyia Merck, ha assenyalat el paper de la indústria farmacèutica en el desenvolupament i creixement de la investigació.

Paral·lelament, Valero ha posat èmfasi en la "necessitat d’especialistes" al·lergòlegs en la sanitat pública catalana. Actualment a tot Catalunya només n’hi ha 63. La província de Girona, amb 750.000 habitants, només en té dos, mentre que Lleida, amb uns 364.000, en té cinc. Segons ell, Catalunya necessita "almenys" uns 30 al·lergòlegs més, la qual cosa serviria per disminuir les llargues llistes d’espera que avui dia existeixen per ser atesos per un especialista en un hospital públic. "És un problema social", ha conclòs l’al·lergòleg del Clínic.