El món jurídic demana jutges més formats en delictes contra la dona

La indignació desencadenada dijous per  la sentència de ‘ ‘La manada’’ ha donat pas a la reflexió de l’endemà. Advocats, jutges i fiscals disconformes amb la decisió del tribunal coincideixen a reclamar més formació dels magistrats en els delictes contra la dona i fins i tot  una millor selecció a l'hora d'atorgar-los la plaça.

La majoria, però no tots, també veuen necessària, a més, una reforma del Codi Penal, com la que estudiarà el Govern, encaminada a  tipificar com a agressió sexual i no com a simple abús  conductes com la dels condemnats, que el mateix tribunal relata amb tot detall al capítol de fets provats.

També la jurisprudència

Potser qui ha resumit les dues propostes amb més precisió ha estat el portaveu de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch, malgrat que ha estat criticat des d'alguns col·lectius, per un suposat corporativisme al defensar la professionalitat dels magistrats  que componen el tribunal i qualificar de  desmesurada la recollida de firmes milionària per exigir-ne la inhabilitació.

La clau és que per al delicte més greu, el d'agressió sexual, s'ha d'apreciar que hagi existit o bé violència, més enllà de la qual comporta una penetració no consentida, o bé intimidació. "Els jutges han entès que com que no hi havia una amenaça expressa verbalitzada no hi havia intimidació. La meva opinió és que aquesta aclaparadora superioritat numèrica i de fortalesa física de cinc homes que l'acorralen amb enganys en un habitacle tancat, asfixiant, suposa, objectivament, un element intimidatori per a qualsevol dona. El mateix tribunal reconeix que això la bloqueja mentalment", admet, però assenyala que el problema no és només dels magistrats sinó d'"una jurisprudència que històricament ha sigut poc respectuosa amb la protecció de les dones i que en aquest cas tampoc no ho ha sigut".

¿La solució? Triple, segons el parer del magistrat:  que el Tribunal Suprem rectifiqui aquesta jurisprudència quan li arribin els recursos, reformes legals que "afinin aquests detalls" i formació específica sobre la violència masclista per als jutges.

Recitar textos de memòria

D'altres van una mica més enllà, com Altamira Gonzalo, vicepresidenta de l'associació de Dones Juristes Themis, per a qui també  és necessari millorar els "sistemes de selecció".

"No pot ser que les oposicions consisteixin només a recitar textos de memòria. S'ha d'analitzar l'experiència vital dels candidats. Per jutjar persones s’ha d’estar en la vida. I també s'haurien de fer anàlisis psicològiques", apunta la lletrada, que no és partidària de tornar a modificar la legislació perquè "les reformes no resolen res" si no es canvia la mentalitat de la judicatura.

El Consell General de l'Advocacia apunta en la mateixa línia que Jutges per a la Democràcia, tot i que amb molta més rotunditat. La seva presidenta, Victoria Ortega, assegura que "el concepte de violència que es recull al Codi Penal per als delictes de naturalesa sexual contra les dones és absolutament arcaic i estereotipat",  si es té en compte que les Nacions Unides porta anys defensant que violència és simplement violentar la voluntat, sense distingir entre si s'intimida, es pega o no per aconseguir-ho. Per això, l'especialista demana  un tipus general per a totes les agressions sexuals,  agreujat amb determinades circumstàncies.

Ortega es pregunta per què "per a altres delictes, per exemple el robatori, es recomana a les víctimes que no oposin resistència per evitar mals majors, mentre que sí que cal resistir-se, de vegades fins a la mort, en cas d’agressió sexual".

Complir els convenis

El Conveni d'Istanbul diu en el seu article 3 "violència contra les dones (…)  designarà́ tots els actes de violència basats en el gè́nere que impliquen o poden implicar per a les dones danys o sofriments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica,  incloses les amenaces de realitzar els esmentats actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o privada". Com que va ser subscrit per Espanya el 2011, aquest conveni s’ha d’aplicar per part dels tribunals espanyols.

La formació dels jutges també està prevista  al pacte d'Estat contra la violència masclista signat l'any passatper totes les forces polítiques. N'hi hauria prou amb aplicar-lo, però el Govern no s'hi ha afanyat gaire i fins i tot ha retallat molt a la baixa els fons previstos per a la seva posada en marxa aquest any.

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

En la mateixa línia que el Consell General, l'advocada i membre de la xarxa ActivaT Red de Abogad@s, Berta Barcía, considera que  “el legislador" ha redactat les lleis des d'un punt de vista "masculí"  de manera que no ha tingut en compte que hi ha "actes intimidatoris" que no requereixen violència física. 

Soledad Murillo, secretària d'Igualtat amb José Luis Rodríguez Zapatero, insisteix que  la "violència sexual és l'única on la càrrega probatòria recau en la víctima". "¿Això no suposaria un punt de partida per repensar el Codi Penal? ¿No és el consentiment un element que ofereix un ampli marge a la judicatura? No seria desitjable que experts que atenen les dones assessoressin sobre el codi que s’ha de fer servir?", es pregunta.