La demanda europea dispara el cultiu de marihuana a Girona

L'expressió "bajarse al moro"bajarse al moro va fer fortuna a Espanya durant la dècada dels 80. Al·ludia a la ruta que nombrosos espanyols emprenien cap al Marroc per buscar haixix. Fins i tot va donar títol a una obra de teatre (1985) de José Luis Alonso de Santos i a una pel·lícula de Fernando Colomo (1989) que van protagonitzar Antonio Banderas i Aitana Sánchez Gijón. Forma part d'un passat superat. Actualment a Espanya es pot comprar marihuana en qualsevol racó. Però no, en canvi, a la resta d'Europa, que mira al sud dels Pirineus com els espanyols miraven al Marroc.

Les dades de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) certifiquen que a Espanya cada gram de marihuana costa uns cinc euros. A França, gairebé el doble, 9,3 euros. A Alemanya el preu puja fins als 11,1 euros. A Finlàndia, l'extrem oposat del continent, es paga a una mitjana de 18 euros. Les lleis del mercat global no fallen: si travessar fronteres cap al nord multiplica el valor de la marihuana, significa que el negoci per als traficants és al sud, precisament aquí. I també explica que cada vegada hi hagi més europeus que optin per baixar a Espanya. O a la Jonquera, concretament. 

Una oportunitat que ensumen els delinqüents 

La demanda europea de cànnabis (a tot el món hi ha gairebé 200 milions de consumidors) està al darrere de la proliferació de plantacions de marihuana a Catalunya -i a Espanya- i ha transformat la delinqüència. Diners fàcil que han seduït tant cultivadors modestos com veritables organitzacions criminals, locals i estrangeres. La marihuana, des de fa temps, "acaba apareixent" cada dos per tres en operacions que els Mossos d'Esquadra activen per altres delictes contra grups tan diferents com els "Ángels de l'Infern o els Latin Kings", subratllen fonts policials. 

Espanya, tradicionalment, ha sigut la zona de pas de l'haixix procedent del Marroc. Entre el 2010 i el 2015 es van interceptar un total de 300 tones d'haixix, més que en cap altre país. No obstant, els últims anys, les investigacions policials han observat que el consum i, en conseqüència també el narcotràfic, ha virat cap a la marihuana. Entre el 2011 i el 2016, ja s'adverteix tímidament aquesta tendència en un altre informe de la UNODC, Global overview of drug and supply (2017)Global overview of drug and supply, que ja situa Espanya com el quart país europeu que més plantes de marihuana ha intervingut i destruït, darrere d'Holanda, Bèlgica i Albània. I els narcotraficants no són només distribuïdors, també en cultiven. Els Mossos són conscients des de fa temps que Catalunya s'ha convertit en un territori que produeix marihuana per exportar, tal com va avançar aquest diari. "Som un hort per a Europa", sentencia un investigador de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) de la policia catalana. A Girona, considerant la seva proximitat amb la frontera, l'èxit del cultiu de marihuana preocupa policies, vigilants duaners i fiscals.

La màfia del cabdell

L'inspector Josep de Monteys, responsable de l'Àrea d'Investigació Criminal (AIC) dels Mossos de Girona, explica que durant el 2017 es va destruir el doble de marihuana que el 2016: 5.500 quilos i 45.000 plantes enfront de 3.000 quilos i 26.000 plantes. Són dades que, sense incloure les de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, confirmen l'exponencial expansió. Tres operacions recents dels Mossos en aquesta província (cas Valiente, cas Selva Marihuana i cas Pirineus, saldats amb 86 detinguts en total), a més, han deixat al descobert el sorprenent grau d'especialització assolit per les organitzacions criminals -en aquests casos integrades per espanyols- dedicades al cultiu industrial de marihuana.

En la primera, es va arrestar més de 30 persones, la majoria membres de la família Cortés del barri de Sant Joan de Figueres -el seu judici s'està celebrant actualment-. Dos dels acusats tenien les funcions de lampisteria i jardineria. Es van trobar grans plantacions en llocs insospitats com una de camuflada darrere d'una porta d'armari i una altra d'oculta al fons d'un pou d'aigua. Eren instal·lacions -punxades a la xarxa elèctrica- amb tot el que requereix un cultiu indoor. És a dir, llums de sodi, que substitueixen la llum solar i doblen la productivitat -aquí no és mai de nit-, ventiladors, humidificadors, extractors i transformador elèctric.

Els contactes entre productors gironins i compradors europeus, sobretot francesos, estan acreditats policialment. Hi ha clients que travessen la frontera pel seu compte i se n'emporten quantitats petites, com els espanyols de Bajarse al moro. Però també hi ha compradors que "omplen el maleter en un pàrquing i tornen a França", enumera De Monteys. Si les quantitats són més grans, aleshores les organitzacions "poden assumir el risc" de traslladar-la fins al comprador, que "pagarà un preu superior". 

La proximitat de la frontera 

La proliferació de plantacions de marihuana no és una cosa exclusiva de Girona o Catalunya. Però aquesta província interessa especialment a organitzacions estrangeres, procedents del nord i l'est d'Europa, que l'han escollit perquè està "sota el mateix Codi Penal que la resta de l'Estat" -sensiblement més lax que la resta de països europeus- però "ben situada" al costat de França, resumeix el cap de la vigilància duanera de Girona, Antonio Lajusticia.

Notícies relacionades

Plantacions de marihuana defensades a mà armada

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

"Cada setmana es descobreixen noves plantacions", subratlla el fiscal antidroga a Girona, Josep Maria Casadevall, que crida l'atenció sobre el tipus de marihuana amb què trafiquen, modificada genèticament, que potencia els efectes psicoactius del THC però agreugen perillosament els "danys cerebrals". Casadevall també aclareix que hi ha una gran diversitat de persones dedicades al cultiu de marihuana, un ventall que comprèn entramats amb repartiment de funcions pròpies del crim organitzat, que s'instal·len en naus industrials abandonades o en torres d'urbanitzacions poc poblades, i "productors humils" com Jordi Magentí Gamell, l'assassí del crim de Susqueda, i el seu fill, amos d'una plantació exterior oculta entre la vegetació d'un bosc pròxim a l'embassament. 

La convivència entre tots no és senzilla. I a mesura que augmenta l'estructura d'una organització també creix el risc que sigui atacada per una organització rival, assenyala De Monteys. Un clima que ha portat els traficants a optar per armar-se perquè no són infreqüents les extorsions, els segrestos i fins i tot els homicidis. A Girona, els últims anys, s'han registrat almenys tres morts en tirotejos vinculats a la marihuana -dos a Bordils i un a Figueres-.