Anar al contingut

Tania Varela, la fugitiva que va viure com un fantasma a Sitges

Ningú a la urbanització on l'advocada va residir un any la va veure durant aquest temps

GUILLEM SÀNCHEZ / SITGES

Pau Mart moreno

Tania Varela, la fugitiva que va viure com un fantasma a Sitges
Tania Varela, la fugitiva que va viure com un fantasma a Sitges

/

Els veïns de Sitges van conviure durant un any amb la dona més buscada per les policies d’Europa. Tania Varela, una advocada gallega condemnada per narcotràfic i fugida de la justícia espanyola des del 2013, va ser detinguda dilluns passat pels Mossos d’Esquadra després d’un llarg periple, segons fonts policials, per Portugal i Amèrica del Sud. Aquesta població costanera del Garraf, no obstant, ni tan sols es va arribar a adonar de la seva presència.

Varela vivia, sota una identitat falsa, al número 14 del carrer de Sant Dídac de Vallpineda, una urbanització adscrita als municipis de Sitges i de Sant Pere de Ribes, gestionada per una cooperativa. «No sabíem ni que aquesta casa estava llogada», admet el gerent. Propietat d’un matrimoni navarrès, Les Orenetes, nom de la casa on s’amagava Varela, es va llogar fa un any a través d’una agència. Els propietaris, contactats telefònicament, han rebutjat parlar amb aquest diari atès que, asseguren, fins i tot desconeixien el nom del llogater que en pagava el lloguer.

Ni als restaurants, taxis, ni botigues de Sitges recorden haver-se creuat amb Varela. Entre el parc infantil de l’Oasis –a tocar del complex d’apartaments a l’entrada del municipi on va ser detinguda– i Les Orenetes hi ha uns 800 metres. Varela era allà amb a la seva filla quan dos mossos d’uniforme li van demanar que els acompanyés a la comissaria de Vilanova i la Geltrú, on seria arrestada. En aquests 800 metres hi ha una farmàcia, un bar, una botiga de menjar italià per emportar-se, una botiga de queviures... Botigues a les quals qualsevol veí normal hauria entrat al llarg d’un any per comprar llet, prendre un cafè o demanar una pizza. A cap dels seus treballadors li sona la seva cara. Tampoc a la farmàcia Miret, que on hauria hagut d’entrar si hagués necessitat algun medicament.

Al darrere de Les Orenetes hi ha un col·legi privat d’educació en anglès, que semblaria idoni per escolaritzar-hi la seva filla sense cridar l’atenció en desplaçaments a escoles més cèntriques. Però al Bristish School of Barcelona fan que no amb el cap per negar que Varela sigui la mare de cap alumna. La família Sala, que resideix a 20 metres de Les Orenetes, és l’única que assegura que han sigut conscients que a la casa hi vivia algú que no era el matrimoni de Pamplona. Però subratllen que amb prou feines van poder posar cara als nous ocupants perquè sortien molt poc i rebien comptadíssimes visites. «A la nena no la vam veure mai», diuen.

Vallpineda és una urbanització de mil vivendes que al seu dia van ser segones residències d’estiuejants nòrdics o famílies acabalades de Barcelona. Amb la construcció de l’autopista del Garraf algunes de les segones van vendre el pis a la capital i van optar per quedar-se aquí tot l’any. En els mesos sense sol, a Vallpineda hi ha poc més de mil persones, moltes de jubilades. I dos guàrdies de seguretat a cada entrada. «No, no l’he vist mai», assegura el que té la caseta a menys de 100 metres de Les Orenetes.

Varela va estar amagada en una casa de Sitges durant un any. Però no va viure mai a Sitges. Sense la xivatada als Mossos, haurien pogut passar anys abans que s’hagués aixecat la primera sospita.