entrevista

"La innovació educativa ha d'arribar també a la universitat"

Mmantsetsa Marope, responsable d'educació de la Unesco, fa una crida a la transformació pedagògica "en tots els nivells"

"Les escoles no han d'esperar que els governs actuïn, poden recórrer a empreses privades", suggereix

zentauroepp42489676 marope180313212452

zentauroepp42489676 marope180313212452

3
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez

La seva agenda d’aquests dies a Barcelona és intensa. Una conferència a CosmoCaixa amb mestres; una reunió amb responsables universitaris per veure com reformar la docència en els estudis superiors; sessions de treball amb organitzacions impulsores de la innovació educativa a Catalunya... I entrevistes amb periodistes. La doctora en Educació per la Universitat de Chicago, Mmantsetsa Marope, actual directora de l’Oficina Internacional d’Educació de la Unesco, visita la capital catalana per explicar quina és la prioritat de l’organisme que dirigeix: una reforma urgent perquè les escoles incorporin l’aprenentatge basat en competències.

–¿Com explicaria la importància d’aquest canvi a una família que busca escola per al seu fill?

–Doncs suposo que aquesta família el que voldrà és trobar un lloc on el nen adquireixi coneixements i habilitats, voldrà que domini la tecnologia i que sàpiga analitzar les dades i la informació i voldrà, naturalment, que tingui una bona actitud i uns valors. I segur que aquesta família també vol que el seu fill sigui capaç d’utilitzar totes aquestes competències, aquest saber, per realitzar unes determinades tasques, que sigui creatiu i autònom a l’hora d’aplicar tot això en el terreny pràctic. ¿Què els diria jo? Que pensin que el seu fill no només ha d’aprendre, sinó que també ha de saber com fer servir el que aprèn.

–Però això, almenys a Catalunya, ja ho estan fent moltes escoles, sobretot en infantil i primària. Costa més a secundària.

–Aquest model d’aprenentatge per competències s’hauria d’implementar en tots els nivells. I molt particularment a la universitat, perquè no és una metodologia que només serveixi per als nens més petits. També s’hauria d’utilitzar per formar al llarg de la vida persones adultes.

–Hi trobarà resistències...

–No demanem arraconar cap disciplina, com alguns docents i algunes famílies temen. És un error pensar que l’aprenentatge per competències menysprea els coneixements tradicionals. ¡Al contrari! La seva adquisició ha de ser més profunda fins i tot, perquè després s’ha de saber aplicar. Això també suposa més càrrega per als professors.

–Però els professors ja suporten una sobrecàrrega de feina.

–Els professors necessiten evidentment mecanismes per reduir el temps que dediquen a activitats rutinàries o no directament relacionades amb la docència. La tecnologia ha de tenir un paper important per ajudar-los. Per exemple, ja existeixen plataformes que ajuden els nens quan comencen a llegir i li permeten al mestre veure com progressa.

–¿Els falta formació també?

–Sí, també és molt important. Necessiten formació, necessiten suport professional de l’Administració, no han de veure els inspectors com algú que fiscalitza la seva feina, sinó com algú que els ajuda. I sobretot, han d’aprendre dels seus iguals, de les pràctiques d’altres professors com ells. A l’Índia, per exemple, han desenvolupat aplicacions per a mòbils en les quals els docents fan consultes didàctiques o plantegen problemes del dia a dia i que són respostes per altres professors que es poden haver trobat en la seva mateixa situació. És una comunitat de pràctiques en la qual els mestres es donen suport els uns als altres.

–Queda molt per fer...

–No es tracta només d’introduir tecnologia. També hi pot haver suport personal, més tradicional. O amb incentius perquè es reciclin o facin formació professional.

Notícies relacionades

–O sigui, que els governs també s’haurien de posar les piles.

–No només és una feina dels governs. El sector privat també hi podria contribuir. Evidentment la part pública hi té un paper central, però per què una companyia tecnològica no pot crear una plataforma per a professors i, una vegada creada, deixar que siguin els professors els que la gestionin, la vagin ajustant a les seves necessitats. Per fer-ho, no hem d’esperar que els governs actuïn; les empreses, els mateixos professors i les escoles poden agafar la iniciativa.