La caiguda de la 'llei Wert'

L’ambiciós projecte de reforma educativa del PP, la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), ja va néixer el 2014 amb peus de fang. Fins i tot abans de veure la llum, la també coneguda com a llei Wert va ser qüestionada per organismes afins al Govern com el Consell Escolar de l’Estat, que hi va veure «deficiències tècniques». Els mestres, els estudiants i el carrer la van rebutjar de ple. Ara, quatre anys i dos mesos després de ser aprovada al Congrés, amb l’únic suport del partit de Mariano Rajoy, aquella normativa que hipotèticament havia de posar fi al fracàs escolar a Espanya, homogeneïtzar els continguts que estudien els alumnes i, de passada, «espanyolitzar els estudiants catalans», com va dir el seu promotor, el llavors ministre d’Educació José Ignacio Wert, és tot just un miratge llunyà del que els seus ideòlegs van dissenyar.

De les quatre mesures més polèmiques previstes en aquella LOMCE inicial, tres han caigut pel camí i no han arribat pràcticament ni a aplicar-se. Les més controvertides, les revàlides que havien de superar els estudiants al final de primària, de l’ESO i de batxillerat per obtenir el títol, són avui poc o més que unes proves de competències bàsiques a les quals no estan ni tan sols obligats a presentar-se tots els alumnes i que no condicionen en absolut el seu futur acadèmic.

Amb la modificació de les revàlides, que havien desaparegut del sistema educatiu espanyol a principis dels anys 70, també es va posar límit a la possibilitat prevista a la LOMCE originària que les escoles elaboressin rànquings o classificacions a partir dels resultats obtinguts. 

La separació d’estudiants als 16 anys (a quart de l’ESO), una altra proposta del text primigeni molt discutida sobretot pels pedagogs, ha quedat en foc d’encenalls, ja que la gran majoria de comunitats autònomes han buscat fórmules alternatives per no haver de segregar els xavals segons el seu rendiment acadèmic, com pretenia la llei. A Catalunya, per exemple, la Generalitat va posar en marxa un mecanisme que permet mantenir els grups de classe sense que els alumnes s’hagin de dividir en funció de si després faran formació professional (FP) o si estudiaran batxillerat.

    

GARROTADA DEL CONSTITUCIONAL / La tercera mesura, la conversió del castellà en llengua vehicular en aquelles autonomies en què no ho era (és a dir, a Catalunya), va quedar desactivada la setmana passada, quan es va conèixer que el Tribunal Constitucional ha tombat el xec de 6.000 euros amb què Wert pretenia pagar la matrícula als alumnes que es volguessin escolaritzar en aquest idioma a Catalunya. L’actual titular d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha anunciat que acatarà la sentència, cosa que deixa en els llimbs mig centenar de famílies, a les quals se’ls havia reconegut la subvenció.

L’única supervivent en aquest procés de descafeïnització de la LOMCE és, de moment, l’assignatura de Religió, que Wert va elevar a matèria «d’oferta obligatòria i avaluable». Això significa que tots els col·legis espanyols estan obligats per llei a posar a disposició de les famílies l’assignatura i, per tant, a contractar un professor, prèviament seleccionat per la Conferència Episcopal. Que la Religió sigui avaluable, cosa que no passava amb l’anterior llei educativa (la LOE), suposa que la seva nota compta per a la mitjana acadèmica dels alumnes i influeix, per exemple, a l’hora d’optar a una beca i obtenir-la.

TALL IDEOLÒGIC MOLT ESBIAIXAT / «És una llei que va néixer sense consens, malament i amb un tall ideològic molt esbiaixat», reflexiona el catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Francesc Imbernón, membre del Fòrum de Sevilla, un organisme format per acadèmics de tot Espanya contraris a la llei Wert. «En les condicions actuals, ja es molt difícil que la LOMCE s’implanti totalment, sinó que porta el camí que abans o després es derogarà», prossegueix Imbernón. «I esperem que es puguin recuperar tants desgavells educatius d’aquesta llei i en el seu lloc es promulgui una normativa no segregadora, de més equitat i democràcia», manifesta el professor de Didàctica i Organització Educativa de la UB, que segueix amb atenció les converses que des de fa uns mesos s’estan mantenint al Congrés per redactar un Pacte d’Estat d’Educació.

En el fre a aquelles avaluacions externes de Wert va ser decisiu, recorda Imbernón, el canvi de govern que hi va haver en un conjunt de comunitats autònomes en les eleccions del 2015. El PP va perdre llavors l’hegemonia al PaísValencià, les Balears, Aragó, Navarra i Castella-la Manxa, entre altres, i els consellers d’Educació que van sorgir d’aquells comicis en aquells territoris es van unir al front d’autonomies anti-LOMCE fins llavors format per Catalunya, el País Basc, Andalusia, Canàries i Astúries.

AMBAIXADOR DAVANT L’OCDE /En aquell moment, José Ignacio Wert havia sigut nomenat per Rajoy ambaixador d’Espanya davant l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE), l’organisme que elabora, entre altres coses, les proves d’avaluació de l’Informe PISA, en què Espanya fa anys que ocupa posicions ben discretes. 

El pare de la LOMCE, que ocupa la seva actual plaça des del juliol del 2015, disfruta d’un pis en el número 41 de la luxosa avinguda de Foch de París de 500 metres quadrats (pel qual el Govern espanyol paga un lloguer d’11.000 euros al mes), té dues persones de servei també pagades per l’Estat i cotxe oficial amb xòfer, a més d’un sou de 10.000 euros al mes, més despeses de representació.

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

Irene Rigau, que va mantenir moltes hores de negociació amb el ministre Wert durant els anys de creació i posada en marxa de la LOMCE, en qualitat de consellera d’Ensenyament de la Generalitat, està convençuda que el principal objectiu d’aquella normativa era «minar les competències autonòmiques i recentralitzar l’Estat». 

«Pretenien demostrar que el Govern català no volia arreglar problemes com el lingüístic i ara han vist que en realitat aquests problemes ni tan sols existien», assenyala Rigau, en conversa amb aquest diari. «Hi va haver interessos polítics molt forts –assegura convençuda l’exconsellera– encaminats a desestabilitzar el sistema que afortunadament no sembla que ja hagin de tirar endavant».