Es busquen voluntaris per veure què funciona en educació

En una època en què es parla tant de renovació educativa, en què els mètodes pedagògics estan sent revisats en profunditat i en què cada vegada més escoles es fan dir innovadores, hi ha una pregunta habitual entre els pares que segueix sense una resposta 100% fiable: tota aquesta innovació, ¿realment funciona? Falten, reconeixen pedagogs, mestres i els mateixos col·legis, evidències científiques que demostrin la validesa de les noves metodologies. Per tenir aquest aval, abans cal mirar què fan les escoles, l’impacte d’aquestes pràctiques i si són extrapolables a altres centres. S’han d’avaluar i això, a Espanya, s’ha fet poc.

«La neurociència confirma ara pràctiques docents que en algun cas daten de principis del segle XX, però encara falten elements que certifiquin què funciona en educació», va constatar Patrícia Alocén, directora d’Acció Educativa de la Fundació Bancària La Caixa. L’entitat posarà en marxa ajudes perquè les escoles que ja porten a terme experiències innovadores puguin comprovar, amb suport d’investigadors universitaris, si aquestes pràctiques són efectives. A canvi, els centres amb activitats que siguin seleccionades les hauran de compartir amb altres. La iniciativa és pionera en l’àmbit internacional.

Buscar evidències

«Sabem que en educació no hi ha un oracle que garanteix que, per exemple, ensenyant Tecnologia de certa manera es tindran sempre grans resultats, però s’ha de buscar evidències que impliquin altes probabilitats d’èxit, camins presumptament ferms», va afegir Arantxa Ribot, coordinadora de projectes del programa EduCaixa.

La crida a col·legis o instituts innovadors, que finalitza el 5 de març, està oberta a centres de tot Espanya i a totes les etapes educatives llevat  de la superior (universitat i cicles superiors de formació professional). L’objectiu és escollir, entre les propostes rebudes, «les tres, quatre o cinc millors, que es donaran a conèixer al juliol», va dir Ribot. L’avaluació la faran grups d’investigació universitaris, que col·laboraran en la implantació de la pràctica guanyadora en altres ecscoles el 2018-2019.

Notícies relacionades

Les poblacions de linx ibèric d’Espanya i Portugal trenquen el seu aïllament i aconsegueixen connectar-se

La contaminació que més afecta els nens és l’acústica

Els centres on el projecte sigui escollit rebran 3.000 euros. A més, el seu nom figurarà, com un reconeixement, juntament amb la proposta didàctica, que serà accessible a la web d’EduCaixa a partir del setembre. Els equips avaluadors s’embutxacaran un màxim de 40.000 euros, ampliables en 10.000 per implantar la iniciativa en altres col·legis (per a formació de professorat o preparació de materials). Els que acceptin participar-hi com a experimentals rebran 1.000 euros més com a compensació.

¿Però no hauria de ser l’Administració la que liderés un projecte com aquest, poden pensar alguns? La directora d’Acció Educativa de la fundació va precisar que fins ara han sigut diversos els responsables autonòmics interessats. «Al final, el que oferim aquí, que acabarà amb la creació d’un repositori obert i accessible per a tothom, també beneficiarà les administracions, perquè suposarà millorar el sistema», va subratllar.