La Seguretat Social reconeix la síndrome del túnel carpià com a malaltia professional

L'Institut de la Seguretat Social ha reconegut per primera vegada com a malaltia professional la síndrome del túnel carpià, a l'emetre dues resolucions a Àlaba i Biscaia sobre el cas de dues treballadores, totes dues cuineres, segons informa Comissions Obreres (CCOO) a Euskadi.  

La síndrome del túnel carpià és una neuropatia perifèrica que es produeix quan el nervi mitjà es comprimeix dins del túnel carpià, a nivell del canell. És la lesió per atrapament de la mà més freqüent i afecta fins a un 90% de la població, amb més incidència en dones d'entre 40 i 60 anys.

CCOO ha denunciat que les mútues intenten "amagar" l'origen professional d'aquesta afecció. En un comunicat, el sindicat ha explicat que les treballadores de cuina tenen la patologia de la síndrome del túnel carpià reconeguda per al seu sector pel Quadro de Malalties Professionals (RD 1299/2006), perquè els moviments repetitius i les postures forçades que realitzen poden ocasionar aquesta malaltia al canell.

Notícies relacionades

Així queden les noves tarifes del transport públic, que entren en vigor el 10 de febrer

Perdre un tren per anar en cadira de rodes

El primer dels casos afecta una ajudanta de cuina del restaurant Los Guaranís de Vitòria, que el 8 d'abril del 2017 va anar a MC Mutual per "la falta de força i inflamació a les mans" que va experimentar al seu lloc de treball. CCOO ha destacat que la mútua va acceptar la contingència com a accident de treball, però no com a malaltia professional, "matís que ha sigut corregit ara per la resolució de l'INSS".

El segon cas afecta una cuinera de l'empresa Auzolagun Sociedad Cooperativa a la qual, segons ha indicat el sindicat, la Mútua Fremap havia negat el reconeixement de "la contingència com a professional tot i estar clarament relacionada, fins i tot mitjançant la inclusió en el Quadro de Malalties Professionals, amb les tasques que ha de realitzar la treballadora". La central ha ressaltat que la mútua es va oposar al criteri del metge de capçalera de l'empleada, que ja havia necessitat una intervenció quirúrgica per aquesta problemàtica.