La universitat espanyola encara no és atractiva per als estrangers

Només un 4,6% dels alumnes de grau són forans, malgrat l'increment registrat des del pla Bolonya

La poca presència de l'anglès a les classes, les carreres de quatre anys i la discreta posició en els rànquings en són les principals causes

jcarbo38869350 upf180218182609

jcarbo38869350 upf180218182609 / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez

La internacionalització, o la capacitat per atraure talent estranger (tant de professors com d'estudiants), és encara una de les assignatures pendents dels campus espanyols. I això que pràcticament totes les universitats n'han fet bandera i, amb fortuna desigual i més o menys recursos, no han deixat d'explorar nous nínxols d'alumnes. Hi ha hagut campanyes a l'Amèrica Llatina i s'han organitzat desenes d'expedicions a la Xina per captar, en les dues regions, estudiants que hi estiguin interessats. Ara el país més cobejat és Rússia, on els ciutadans han incrementat en poc temps la seva presència a les aules espanyoles. 

Amb tot, només un 4,6% dels alumnes que cursen graus universitaris a Espanya són estrangers, a pesar que en els últims anys, sobretot des que Europa comparteix espai comú en educació superior -el conegut com a pla Bolonya-, les xifres han millorat notablement, segons les dades provisionals del Ministeri d'Educació corresponents al curs 2016-2017. El nombre d'estudiants de grau estrangers a les universitats espanyoles (públiques i privades, presencials i a distància) ha augmentat un 43% des del 2009.

Una mica més sanejada és la situació dels màsters, en què un de cada cinc alumnes són forans. Els europeus de fora de la UE, entre ells els russos, representen tan sols un 4,7% dels estudiants estrangers de màster matriculats a Espanya, segons recull el ministeri en el seu últim informe sobre Dades i Xifres del Sistema Universitari. Això sí, des del curs 2009-2010, el de la implantació del pla Bolonya, la presència d'alumnes de fora en els màsters que s'imparteixen a Espanya s'ha més que duplicat, a l'incrementar-se en un 154%.

Si bé les xifres "milloren en màsters i doctorats", admet Manuel Pereira Puga, investigador a l'Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC, aquestes es troben encara "per sota dels països de l'OCDE". Pereira assenyala una particularitat: les "grans diferències que hi ha entre universitats, un punt que s'ha de tenir molt en compte".

Per comunitats, Madrid i Catalunya, i tot i que no tant el País Valencià, lideren el rànquing de preferències dels estudiants estrangers. "Hi ha diverses universitats madrilenyes i catalanes que capten proporcions significatives d'estudiants forans i el mateix passa amb alguna escola de negocis", subratlla l'investigador de l'Institut de Polítiques i Béns Públics, que atribueix la situació tant a "factors propis de la universitat en qüestió" com a elements "polítics i socioeconòmics regionals".

A Catalunya, en concret, són al voltant de 20.500 els joves que van estar matriculats el curs 2016-2017 en algunes de les 11 universitats presencials. L'estadística ministerial exclou la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que té una important matrícula fora d'Espanya. 

Poca presència de l'anglès a les aules

Malgrat els avanços, ¿per què els estudiants estrangers no veuen prou atractiu treure's un títol de grau per una universitat espanyola, quan aquests mateixos joves sí que escullen majoritàriament Espanya en programes d'intercanvi o de mobilitat com Erasmus? Una possible explicació apunta a l'escassa oferta que hi ha en els campus espanyols de formació en llengua anglesa (la 'lingua franca' internacional). En concret, a Catalunya, "d'entre els prop de 500 estudis de grau de les universitats (sense comptabilitzar les dobles titulacions), els que s'imparteixen en anglès en un percentatge igual o superior al 50% no arriben al mig centenar", informa la consultora educativa Unportal. "I si d'aquest paquet restem els estudis de caràcter estrictament lingüístic o de traducció, queden uns 40 graus", afegeix l'empresa, especialitzada en orientació universitària.

Unportal també constata que l'"augment de la presència de l'idioma estranger es concentra en els estudis d'economia i negocis, turisme, videojocs i en algunes enginyeries", mentre que "títols amb elevades notes d'accés, com els de Medicina o els dobles graus de Física, ofereixen poca docència en anglès".

Per descomptat, "l'idioma parlat al país de destí i l'idioma en què s'imparteixen els estudis són variables importants per entendre la mobilitat internacional d'estudiants", corrobora Pereira Puga. I "la proporció de programes formatius impartits en anglès encara és limitada" a Espanya, adverteix el sociòleg, que subratlla com en països com Holanda, Suècia i Dinamarca, "la presència de l'anglès a les aules és molt alta".

Quatre anys per a un grau

Notícies relacionades

"És molt plausible que el curs addicional" que tenen els graus a Espanya respecte a la majoria de països europeus "desincentivi la captació d'estudiants internacionals, que poden obtenir un títol similar en un any menys si es decideixen per un altre país", constata l'investigador del CSIC. 

Tampoc juga a favor de la universitat espanyola la discreta posició que ocupa en els rànquings internacionals, on amb prou feines es troba entre els 200 millors campus del món. Això, en opinió de Pereira Puga, "resta visibilitat i reputació al sistema universitari espanyol", ja que en general "els joves i les seves famílies prenen decisions sobre on estudiar buscant una formació d'alta qualitat i una bona inserció laboral".

Ciutats que viuen de la presència d'universitaris al Regne Unit

El Regne Unit, amb <strong>més de 430.000 estudiants estrangers</strong>, és l'exemple més paradigmàtic d'internacionalització de la universitat que hi ha a Europa (i al món). Allà, "l'atracció d'alumnes i acadèmics internacionals es considera una prioritat", indica Manuel Pereira Puga, investigador postdoctoral a l'Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC. I també és, prossegueix, "un negoci, no només per a les pròpies economies sinó també per a les economies locals de les ciutats on s'ubiquen els campus".