MASCLISME ALS CARRERS

"S'han de tenir ovaris per tornar sola a casa de nit"

Set dones expliquen els seus temors a ser agredides quan estan de nit soles al carrer

Utilitzar les claus com a arma o canviar-se de roba al sortir de la discoteca són alguns elements de defensa

zentauroepp41854385 autobus nocturno180202175442

zentauroepp41854385 autobus nocturno180202175442 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

La Carla s'asseu, sola, a la part davantera de l'autobús. Són les onze de la nit i ha de tornar a Santa Coloma de Gramenet, on viu, des de Barcelona, on treballa. "Avui són les onze, però acostumo a agafar aquest Nit Bus cada dia a la una o les dues de la matinada", explica aquesta dona de 35 anys. Sempre, per seguretat, s'asseu a prop del conductor. "I, quan baixo, com que la parada està lluny de casa meva, porto el mòbil a la mà". La Carla, com tantes altres, sap el que és una agressió masclista. "Vivia a Saragossa i vaig venir a Barcelona perquè vaig patir un assalt d'aquest tipus".

Aquesta por és general entre les dones. Per això a Terrassa (Vallès Occidental) s'ha aprovat recentment una proposta perquè l'autobús nocturn pugui aturar-se en altres punts del recorregut (i no només a les parades establertes) quan una dona així ho sol·liciti. L'objectiu és reduir el tram que ha de recórrer sola de nit. "I tant que m'aniria bé a mi un autobús com el que tindran a Terrassa…", comenta la Carla al respecte.

"Moltes vegades m'he plantejat no sortir de nit per no tornar sola a casa"

Carlota, 20 anys

La Carlota, de 20 anys, és una altra de les usuàries del Nit Bus direcció a Santa Coloma. "Jo, moltes vegades, m'he plantejat no sortir de nit per no haver de tornar a casa sola", confessa a punt de baixar a la parada corresponent. El seu relat no difereix gaire del de la Carla. "Amb 12 anys vaig patir una agressió i vaig quedar traumatitzada. Avui, per estar aquí a aquestes hores, he hagut de tenir un parell d'ovaris".

Violència masclista

La por és una part indissociable de la violència masclista, arribi o no a consumar-se l'agressió. Per por, moltes dones eviten llocs poc transitats durant la nit. Per por, es canvien de roba al sortir de la discoteca per tornar a casa. Per por, guarden a la bossa elements de defensa personal, com esprais de pebre.

A la Julia (nom fictici), de 28 anys, un xaval del seu barri, el Guinardó, la va fer entrar a la força en un portal fa una dècada i la va sotmetre a tocaments. La cosa no va passar d'aquí, però la va marcar de per vida. "Em va costar molt tenir històries amb tios. Em va fer vergonya, em va costar reconèixer-ho", diu. Quan va sola pel carrer ("m'és igual si és de dia o de nit") va amb molt de compte. "Sempre m'asseguro que ningú entra amb mi al portal. I, si sento un soroll, agafo ben fort les claus".

"Quan torno a casa retransmeto tot el meu trajecte al meu nòvio amb whatsaps"

Cristina, 32 anys

Fa uns quatre anys va sorgir a França una iniciativa a Twitter per denunciar situacions com aquestes. Amb el 'hashtag' #safedanslarue ("segura al carrer"), multitud de dones van començar a explicar la violència que patien a l'espai públic, així com les estratègies que utilitzaven per protegir-se. Una, precisament, era fer servir les claus com a arma.

"Quan vaig sola de nit i veig alguna presència, agafo les claus com si fossin un puny americà. També retransmeto tot el trajecte que faig al meu nòvio amb whatsaps", explica la Cristina (nom fictici), de 32 anys i de Santa Coloma de Gramenet. Fa uns anys, un desconegut li va agafar el cul al carrer de nit. "Després d'això, em quedava a dormir a casa d'amigues o trucava a un taxi", diu. "A totes ens ha passat alguna cosa tornant soles a casa".

Els efectes

Notícies relacionades

L'Anaïs, de 37 anys, demana expressament que es publiqui el seu nom real. "No vull que els agressors m'expulsin del meu espai", manifesta. Fa uns 15 anys, un desconegut que s'estava masturbant les va abordar de nit a ella i a una amiga a prop de la plaça de Francesc Macià. "No ens va tocar, però vam sentir molta ràbia. Vam avisar els Mossos i ens van dir que, com que érem majors d'edat, l'acte no estava penalitzat per la llei".

"He agafat un taxi per tornar a casa simplement perquè portava un vestit"

Gisela, 22 anys

La por a patir situacions com aquesta porta moltes dones a modificar la seva conducta habitual. En aquests casos pateixen una doble violència: la procedent de l'exterior, comú a totes, i la que elles mateixes s'autoinfligeixen per protegir-se per por del que 'podria passar'. Un exemple: "Quan surto de festa acostumo a portar uns pantalons a la bossa i me'ls poso al sortir de la discoteca. Em fa molta ràbia, però em sento més segura", reconeix la Marian, de 20 anys. "Jo he agafat taxis per tornar a casa simplement perquè portava un vestit", explica per la seva part la seva amiga Gisela, de 22. La por és, en última instància, un element d'opressió.