Anar al contingut

LA RENOVACIÓ DE L'EDUCACIÓ

Les escoles transformen els patis per acabar amb la dictadura de la pilota

La normativa actual només obliga que els patis tinguin almenys una pista poliesportiva

Un grapat de col·legis innovadors els estan usant ja com a espais educatius

María Jesús Ibáñez

Les escoles transformen els patis per acabar amb la dictadura de la pilota

RICARD FADRIQUE

L'escena sol repetir-se amb freqüència: els nois ocupen el centre de l'espai, habitualment jugant a futbol; les noies (o aquells que no comparteixen la passió per la pilota) s'entretenen a les franges exteriors, als racons, en un discret segon pla. Durant anys aquesta ha sigut la realitat dels patis en moltes escoles, la mateixa realitat des de fa dècades. Encara més, en alguns centres educatius, sobretot en els que estan situats dintre de cascos urbans, amb espais limitats, hi ha hagut fins i tot un retrocés perquè les necessitats de creixement de les escoles s'han fet a costa de restar superfície al pati.

El pati d'esbarjo és ara en aquests col·legis més petit que abans, però això no ha acabat amb la dictadura de la pilota, que segueix dominant l'escena. Entre altres raons perquè l'única cosa a què obliga la normativa en matèria de construccions escolars és que en tot pati sempre hi ha d'haver una pista poliesportiva, "de 32 x 44 metres, que permeti el dibuix de dues pistes de bàsquet i una de futbol a la mateixa superfície, i que inclourà dues porteries i quatre cistelles". A més d'això, els arquitectes que dissenyen escoles estan obligats a reservar uns espais mínims per al joc: per a infantil, han de disposar de quatre metres quadrats per alumne; per a primària, dos metres quadrats, i per a ESO i batxillerat, l'àrea serà de tres metres quadrats per alumne. 

Uns nens juguen a pilota a l'hora del pati en un col·legi de Barcelona. / JOAN PUIG

Així, des de fa un temps, un grapat d'escoles catalanes, la majoria immerses en processos de transformació dels mètodes d'ensenyament i d'innovació educativa, han començat a "reflexionar també sobre com usar millor el pati", assenyala Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill, que ja el 2009 va publicar un estudi dedicat específicament a aquesta qüestió.

El pati, que és un dels criteris decisius per a moltes famílies en l'elecció de col·legi quan un fill comença P-3, és tema de debat en molts centres. Algunes escoles, per exemple, apliquen mesures com el dia sense pilotes, una jornada en què els alumnes han de diversificar les seves activitats a l'hora d'esbarjo. Altres han redissenyat l'espai, a vegades amb importants aportacions de les famílies, indica Palacín.

És el cas, per exemple, del col·legi La Farigola del Clot, a Barcelona, on els monitors del pati del migdia "organitzen jocs per als nens, per fomentar entre ells la col·laboració i la convivència", explica Montse Martí, directora del centre, que l'any passat va guanyar el premi 'Hack the School', amb un ambiciós projecte de transformació dels espais escolars, entre ells la zona d'esbarjo dels alumnes d'infantil. 

Més de 500 hores a l'any

"Els estudiants catalans passen al pati una mitjana de 525 hores per curs", adverteix Imma Marín, directora de la consultoria pedagògica Marinva, especialitzada en educació i comunicació a través del joc. "Aquestes més de 500 hores anuals, o 30 minuts diaris, representen un temps superior al que es dedica, per exemple, a l'Educació Física, a la Llengua Estrangera o a l'Educació per a la Ciutadania i gairebé equivalent a les assignatures de Llengua Catalana i Llengua Castellana", assenyala Marín, que va ser la directora de l'estudi publicat per la Bofill fa vuit anys, titulat 'Els patis de les escoles: espais d'oportunitats educatives'.

El temps d'esbarjo és, a més d'un temps de "necessària oxigenació per als nens", opina la pedagoga, "un espai educatiu de primer ordre, perquè, primer, allà els nens desenvolupen la seva autonomia personal i posen en pràctica la seva capacitat d'iniciativa i, en segon lloc, perquè conviuen amb xavals de diferents edats". El pati, en definitiva, "hauria de ser, com la biblioteca del col·legi o el laboratori, un espai on l'alumne també aprengui, en aquest cas a través del joc, que també és una eina formativa", afirma.

¿Joc lliure o joc supervisat?

I encara que molts professors (i pares) són partidaris que al pati no hi hagi intervenció dels adults, que cada alumne decideixi lliurement a què juga, Marín creu necessari que aquest joc lliure es faci sota certa supervisió dels mestres o dels monitors corresponents, "de manera que sigui més ric i tregui el millor de cada nen". En tot cas, matisa, la intervenció dels educadors haurà de respondre sempre al projecte educatiu que tingui el col·legi.

A La Farigola del Clot, detalla la seva directora, l'oferta d'esbarjo és prou variada "perquè cada nen gestioni el seu joc", assenyala Martí. El col·legi, prossegueix, que forma part de la xarxa Escola Nova 21 i que participa en moviments pel canvi pedagògic, estimula l'aprenentatge experimental entre els seus alumnes. "La participació de les famílies també és determinant", subratlla Martí. Per això, a més de la tradicional pista esportiva de terra dur, al pati també hi ha una petita pineda, un rocòdrom, jocs pintats a terra (una acció que va ser iniciativa dels pares), taules i seients de fusta reciclats i una acolorida zona de repòs estil 'chaise longue'.

Patis que són aules a l'aire lliure

Uns nens recorren el pati carregats amb estris més propis d'una aula que del pati: regles, cintes mètriques, escaires u cartabons. Caminen en grups, es paren, s'ajupen i prenen mesures de l'espai. "Altres vegades, aprofitem la zona de sorral per escriure lletres, recollim fulles dels arbres per entendre les diferències entre elles o observem com l'ametller va canviant d'una estació a l'altra", explica Pilar Prado, coordinadora d'educació infantil al col·legi La Farigola del Clot de Barcelona.

Els patis escolars ofereixen "excel·lents oportunitats d'aprenentatge", destaca Imma Marín, de la consultoria pedagògica Marinva, amb seu a Cornellà de Llobregat, que lamenta que "des de sempre, ha sigut un espai segrestat per l'educació física". A La Farigola, no obstant, el pati acull de forma regular classes de Matemàtiques o de Ciències Naturals. "Només cal observar, aprofitar el que es té i adaptar la classe a això", assenyala Montse Martí, la directora.

Pati d'infantil del col·legi La Farigola del Clot, a Barcelona. / RICARD FADRIQUE

Per això en el projecte 'Hack the School', en què l'escola ha treballat la transformació de diferents espais per aprofitar-los com a llocs d'aprenentatge, també hi està inclòs el pati. "Tenim un espai de la llum, un altre de la foscor, un altre més dedicat a la calma, un de naturalesa (a l'hort escolar) i un espai obert, que és el pati", expliquen totes dues docents.

.