Ultimàtum de Brussel·les a Espanya per la contaminació

"Hi ha hagut suggeriments positius però a primera vista no semblen prou substancials» i «sense mesures noves i efectives, en molts casos els estàndards de qualitat de l’aire seguiran excedint els límits durant mesos i anys, fins i tot més enllà del 2020». Per Karmenu Vella, comissari europeu de Medi Ambient, els compromisos polítics oferts pels nou estats membres citats ahir a Brussel·les per buscar solucions al problema de la contaminació, inclosa Espanya, no són suficients. De manera que o presenten noves propostes la setmana que ve o acabaran davant la justícia europea. 

Dit d’una altra manera, a la Comissió Europea se li ha acabat la paciència. Els terminis per respectar i complir amb la legislació europea que fixa llindars màxims en les emissions de diòxid de nitrogen i de partícules PM10 fa temps que es van superar. «Alguns diuen que hem esperat massa temps. No podem esperar més i ho he deixat clar als ministres», va avisar Vella després de la trobada amb representants de la República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Romania, Eslovàquia, Espanya i el Regne Unit.

Aquests nou estats membres, els pitjors alumnes de la Unió Europea en el tema de la qualitat de l’aire, tenen fins a la setmana que ve per presentar propostes noves. «Davant el fracàs prolongat, insto tots els estats membres que afrontin aquest problema amb la urgència que requereix», va reclamar. Si no responen a la crida de Brussel·les, el pas següent serà una denúncia davant el Tribunal de Justícia de la UE que podria acabar en multes.

«La inacció té conseqüències per als ciutadans i per a l’aire que respiren. També té conseqüències legals. Als ministres se’ls han recordat aquestes responsabilitats i les conseqüències legals», va explicar el comissari maltès. Cada any, més de 400.000 persones moren de forma prematura a la Unió Europea i milions pateixen problemes respiratoris i cardiovasculars per causes vinculades a la contaminació de l'aire.

Madrid i Barcelona, en el focus

Un problema del qual no està exempta Espanya, que s’enfronta actualment a dos procediments d’infracció per incomplir els límits de diòxid de nitrogen i també de les partícules PM, que segons estimacions de l’Agència Europea del Medi Ambient provoquen unes 30.000 morts prematures cada any, 23.000 degut a les partícules, i 6.500, al diòxid de nitrogen. El Govern de Mariano Rajoy es defensa i insisteix  que, en el cas d’Espanya, no es tracta d’«un problema generalitzat» perquè només afecta «determinades zones geogràfiques ben acotades», tal com va justificar la representant enviada a la reunió en substitució de la ministra Isabel García Tejerina, la secretària d’Estat de Medi Ambient, María García.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

Segons va explicar, des de l’any 2010, Espanya ha passat d’incomplir els nivells màxims en vuit zones a cinc (dades del 2016), cosa que significa «una millora». Concretament, en el cas de les partícules fines PM10, els llindars màxims se superen en dues zones molt concretes, a Avilés (Astúries) i a Villanueva del Arzobispo (Andalusia). En el cas del diòxid de nitrogen, els problemes, segons la secretària d’Estat, se circumscriuen a Madrid i a diverses zones de l’àrea metropolitana de Barcelona. Entre les àrees problemàtiques, la Comissió situa diverses aglomeracions a Andalusia, el centre d’Astúries, Gijón, Barcelona i el Vallès-Baix Llobregat, en què s’haurien superat de forma sistemàtica els nivells de PM10 des de l’any 2005 al 2012.

La secretària d’Estat també va recordar que el Govern ja va adoptar el mes de desembre passat un pla de l’Aire 2 que integra 52 mesures per un valor de més de 270 milions d’euros i que inclou ajudes a vehicles nets, eficiència energètica en edificis, transport ferroviari, etc. I ha explicat que remetran a Brussel·les “tot el material” ja disponible sobre les mesures adoptades per les comunitats autònomes i els ajuntaments. “Organitzarem una altra reunió i sol·licitarem contactes bilaterals per compartir amb la Comissió les mesures que s'estan adoptant i amb quins resultats per avaluar-les i veure si són suficients”, ha explicat.