Anar al contingut

finançament de l'educació superior

La despesa dels universitaris creix mentre cau la inversió pública

Catalunya és la comunitat on més es redueix l'aportació de l'Administració per estudiant

Un estudi de l'Observatori del Sistema Universitari alerta del retrocés dels campus espanyols respecte a Europa

María Jesús Ibáñez

La despesa dels universitaris creix mentre cau la inversió pública

CARLOS MONTANES

El problema no és només que les administracions hagin reduït la seva aportació (en un 24% des del 2009), o que els estudiants estiguin pagant unes de les taxes més altes d'Europa (un 67% més cares que el 2012), el problema de finançament que tenen les universitats públiques catalanes és que la falta de recursos està hipotecant el seu futur creixement i que la bretxa amb les universitats d'altres països europeus és cada vegada més gran.

La precarietat de fons ja està passant factura sobre les plantilles de professors, cada vegada més envellides, com han denunciat repetidament els rectors. "I ho posa cada vegada més difícil als estudiants amb pocs recursos, fet que implica una preocupant pèrdua de capital humà per motius econòmics", lamenta la professora Vera Sacristán, directora de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), un organisme independent integrat per docents i investigadors de diferents universitats catalanes.

L'informe ¿Qui finança la universitat?, que aquest dimarts presenta l'OSU a la Universitat Complutense de Madrid i en què es comparen els models de finançament entre comunitats autònomes i el seu pes respecte al global d'Espanya, d'Europa i de l'OCDE, constata que mentre que el 2009 les aportacions públiques representaven un 73% dels ingressos de les universitats catalanes, el 2015 aquests fons suposaven només un 60% del total ingressat. Això implica que el pes de les administracions es va reduir en gairebé el 18%.

Un lleuger descens d'alumnes

En el mateix període, en canvi, l'aportació dels estudiants a través del pagament de matrícules i preus públics va passar del 13% al 25% del global del finançament universitari, xifra que suposa un augment del 52%. "Aquest increment no es justifica per raons d'augment d'alumnes, que, en canvi, han baixat gairebé un 2% entre el 2008 i el 2017, segons un informe recent de l'Associació Europea d'Universitats", argumenta la directora de l'observatori.

L'estudi presentat aquest dimarts reflecteix així mateix les dificultats que tenen les universitats per captar diners fora del sistema públic. "El capítol d'ingressos atribuïbles a altres fonts, per exemple a fons europeus, o a aportacions d'empreses privades o a mecenatges, pràcticament no varia, entre altres raons perquè durant la crisi les empreses tampoc tenien gaire disponibilitat de fons", indica Sacristán.

Catalunya és la cinquena autonomia on més cauen els ingressos de les universitats en el període comprès entre el 2009 i el 2015 i és la comunitat, també, on més es redueix el finançament públic per estudiant, en un 34,7%, afegeix l'informe. 

Països que no han deixat d'invertir

Un dels elements més preocupants, prossegueix la professora Sacristán, catedràtica de Matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és el retrocés que en termes relatius ha tingut el finançament universitari espanyol respecte al conjunt d'Europa. "Mentre que aquí, en els anys de la crisi, s'han retallat els fons públics destinats a l'educació superior, hi ha hagut països que, en aquest mateix context de crisi, han apostat fort per la universitat", assenyala.

És el cas, per exemple, d'Àustria, Holanda o Dinamarca, que hi han destinat un percentatge superior al seu producte interior brut (PIB), però també de Turquia, Polònia i Portugal. "Són països que han seguit invertint, perquè han entès que la universitat, i en particular la seva activitat investigadora, és una porta per al futur", subratlla la també coautora de l'informe.