Més de 325.000 alumnes amb necessitats educatives específiques no reben el suport necessari a Catalunya

L’aplaudit decret de l’escola inclusiva assenyala que cada nen o nena amb una necessitat específica ha de comptar amb els recursos i suports necessaris al llarg de tota l’etapa educativa obligatòria per poder estudiar a l’escola ordinària, amb els seus companys i companyes. A la pràctica, són les famílies –en la majoria d’ocasions les mares– les que continuen havent de batallar aquests recursos dia a dia, curs a curs. Situació no només genera un enorme desgast en aquestes llars, també evidencia les costures del sistema.

Són habituals les denúncies de nens i nenes que es queden sense poder acudir a una extraescolar, a unes colònies o fins i tot al menjador per la falta de recursos dels centres per fer front a les necessitats específiques dels alumnes. El 2022, per exemple, la falta de recursos va expulsar l’Estefano, un nen de 12 anys amb autisme, d’un curs de natació a Barcelona, un esport que necessitava per millorar el seu estat de salut.

Dins dels NESE estan inclosos els alumnes amb un procés d’aprenentatge compromès per tenir una discapacitat física, intel·lectual o sensorial, trastorns de l’espectre autista (TEA), trastorns greus de conducta, trastorns mentals o malalties degeneratives greus. Segons dades del Departament d’Educació, en 10 anys el sistema ha passat del 6% al 26% d’alumnat amb NESE. El curs 2025-26 ha començat amb 9.000 estudiants més identificats que l’any anterior.

Precisament, el projecte legislatiu que el Ministeri d’Educació està negociant amb els sindicats especifica que serà el Govern qui fixi el mínim de professors especialistes que han de tenir les escoles per donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials, que, en l’actualitat, està decretat per la comunitat autònoma. Quan la futura llei entri en vigor, serà el Govern el que decreti el nombre mínim de docents de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge (PT i AL). A partir d’aquí, cada territori podrà ampliar-lo.

Aules complexes

Lidón Gasull, directora de l’Affac, reconeix que l’increment en la detecció de l’alumnat amb NESE és un pas necessari per entendre la complexitat actual de les aules. «Només allò que es coneix es pot atendre», assegura després de deixar clar que no n’hi ha prou amb detectar sinó que s’ha d’actuar. Per això, reclama la implementació urgent del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) a tots els centres i la incorporació del personal especialitzat que garanteixi que l’alumnat amb NESE no estigui desatès a l’aula. «Per donar cobertura a la diversitat i garantir una escola plenament inclusiva cal treballar de manera immediata per desplegar el decret i reforçar els perfils professionals especialitzats necessaris»

Especialistes

L’Affac considera que no només falten vetlladores sinó també mestres d’educació especial, especialistes en lectoescriptura, logopedes, educadors socials i fisioterapeutes, entre moltes altres especialitats.

Notícies relacionades

Igualtat alerta en una campanya que «l’escola» del porno pot tenir «conseqüències devastadores»

Possible multa per posar un cartell d’alarma a casa sense tenir el servei contractat: fins a 100.000 euros

Les famílies denuncien la «carència estructural» de personal especialitzat, clau per garantir, de manera efectiva, la inclusió educativa. Aquesta situació, lluny de revertir-se, s’agreuja amb la supressió de places per part d’Educació, denuncia l’Affac, que expressa la seva preocupació pel fet que l’alumnat escolaritzat en centres d’educació especial continua creixent. Aquesta tendència evidencia que encara es continua derivant alumnat fora dels centres ordinaris i que moltes famílies no confien plenament en el sistema, ja que les escoles no disposen dels recursos necessaris per garantir una resposta adequada a la diversitat.

Fer efectiva l’educació inclusiva no és només una necessitat sinó «una prioritat urgent». Fa anys que l’entitat impulsa la campanya #JoTambéHiVullAnar, al costat de les famílies, per reivindicar la necessitat urgent d’una educació pública inclusiva.