ABUSOS SEXUALS

"Els Maristes em van acomiadar per enfrontar-me a un pederasta"

Patricio Quiroz va perdre el seu lloc de treball de professor en un col·legi xilè de l'orde per impedir que Abel Pérez abusés d'un alumne

zentauroepp41466660 pato quiroz  profesor que fue expulsado del instituto alonso180107182041

zentauroepp41466660 pato quiroz profesor que fue expulsado del instituto alonso180107182041

3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Patricio Quiroz és exalumne i exprofessor del col·legi Alonso Ercilla de Santiago de Xile, el centre marista on van estudiar la majoria de les víctimes que ara han denunciat haver patit abusos sexuals durant la seva escolarització. Va jugar de central en la selecció de futbol del col·legi i, anys després, quan ja era professor d'educació física, va passar a entrenar-la. Un dels nois a qui va entrenar explica de Quiroz que més d'una vegada "s'havia barallat contra dos i tres jugadors de l'equip rival". Possiblement aquell caràcter que li recorden a l'equip de futbol va ser el que li va acabar costant el lloc de treball als Maristes. Uns amics li havien explicat què feia amb els nens el germà Abel Pérez durant un sopar d'exalumnes, i ell, llavors company de claustre d'aquest germà sobre el qual ara pesen una vintena de denúncies per abusos sexuals comesos entre el 1970 i el 2010, es va enfrontar amb el pederasta.  

-¿Quan va saber qui era en realitat Abel Pérez? El 1991. En el sopar del nostre desè aniversari de graduació. Eren gairebé les dues de la matinada. Havíem begut i estàvem fent broma. Un que estava assegut davant meu va aixecar la mà i va dir que volia "explicar una cosa". El que va explicar va ser que hi va haver un germà que havia abusat d'ell a l'escola, que l'havia obligat a practicar-li sexe oral.  

-¿Com van reaccionar? D'entrada pensàvem que estava de conya. Ell es va quedar callat. Però als pocs segons un altre dels companys li va preguntar directament si aquell germà era Abel Pérez. Ell va respondre que sí i l'altre va dir: "A mi em va fer el mateix". Des de la cantonada de la taula va parlar un tercer company: "A mi també". A tots ens va passar de cop la borratxera. 

-¿Llavors ja era professor? Sí. Em vaig passar molts mesos amb aquella informació al cap pensant què fer. Vaig preguntar pel germà Abel Pérez al col·legi perquè en aquella època estava en un altre centre. Cinc anys més tard, el 1996, Abel Pérez va tornar a l'Alonso Ercilla.

-¿I es va trobar amb ell? Sí. L'octubre d'aquell any, jo estava esperant que sortissin alguns dels meus jugadors perquè era dia de partit. Assegut en un banc vaig veure sortir Abel Pérez amb un xaval ros amb ulls blaus de la mà. Se l'emportava a la capella per "ensenyar-li a resar".

-¿Va fer vostè alguna cosa? M'hi vaig acostar i li vaig dir que jo era company de curs de quatre de les seves víctimes, que sabia el que ell feia amb els nens i que aquest nen no se n'anava amb ell a la capella. Vaig agafar el noi del braç i el vaig enviar de tornada a la classe.

-¿Abel Pérez va respondre? Em va mirar, perplex, rabiós. Em va avisar que "això no quedarà així".  

-¿No va quedar així? Un mes després, el director del col·legi, Gregorio Pastor, em va cridar al seu despatx i em va dir que el meu contracte finalitzava.

Notícies relacionades

-¿Li va dir per què? D'entrada, em va explicar que era per queixes dels alumnes. Però va acabar admetent que era per l'enfrontament que vaig tenir amb Abel Pérez. Fent el gest amb la mà de tancar la boca amb una cremallera, em va dir que jo no tenia "compromís amb el col·legi".

-¿I el van fer fora? Sí. El següent que vaig saber dels Maristes ja va ser el 2012, quan em van avisar perquè Mariano Varona [portaveu de l'organització religiosa a Xile] volia parlar amb mi. Vaig anar a reunir-me amb ell. Em va explicar que el 2010 uns pares hi havien acudit perquè el seu fill estava travessant una depressió greu a causa dels abusos d'Abel Pérez i volia conèixer la meva versió d'aquella història. Aquesta víctima va intentar suïcidar-se dues vegades i això, em va dir Varona, els va fer reaccionar. Llavors va ser quan van treure el germà Abel del col·legi de La Pintana i va cessar el seu contacte amb els menors. Però no el van denunciar.