L'escàndol de pederàstia dels Maristes es reprodueix a Xile

Xile també ha començat a furgar en el passat de col·legis que els Germans Maristes –una organització religiosa amb centres educatius en 79 països dels cinc continents– van construir a l'Amèrica del Sud per expandir la seva obra i evangelitzar la seva població. I ha trobat el mateix que ocultaven aquestes escoles a Espanya: abusos sexuals a incomptables nens que van seure als pupitres de les seves aules.

Després de l'escàndol de pederàstia destapat a Espanya per EL PERIÓDICO a començaments del 2016, que es va saldar amb dotze professors denunciats per delictes perpetrats contra una quarantena d'alumnes de tres col·legis maristes de Barcelona i Badalona, la realitat que aflora ara a Xile demostra que, malgrat mediar un oceà com l'Atlàntic, a les escoles espanyoles i xilenes va passar una cosa massa semblant. La impunitat de la qual van gaudir els docents per atrapar les víctimes i el silenci que va imposar la institució per protegir la seva reputació en comptes de protegir els menors, es repeteixen. El balanç provisional xilè, a més, ja s'acosta a l'espanyol.  

Segons fonts judicials, portaveus de l'orde marista i víctimes entrevistades per aquest diari, actualment ja són almenys set els germans religiosos investigats per delictes comesos -en cinc centres diferents- entre el 1970 i el 2010. El total d'exalumnes que han denunciat abusos supera la trentena, un balanç que converteix aquest cas en el més greu conegut fins ara a Xile. 

Quatre germans espanyols

Quatre dels professors sospitosos són germans maristes d'origen espanyol: Abel Pérez (19 víctimes), José Monasterio (2 víctimes), Adolfo Fuentes (1 víctima) i Jesús Castañeda (1 víctima). La resta són germans xilens: Luís Cornejo (8 víctimes), Armando Alegría (1 víctima) i Luis Izquierdo (1 víctima).

Els germans espanyols van ser reclutats de molt jovenets, entre els 10 i els 15 anys, durant les dècades del 1940, 1950 i 1960. Van ingressar al Juniorado Hispanoamericano que s'impartia a Valladolid, en un centre que les comunitats maristes de l'Amèrica del Sud van decidir muntar a Espanya després de constatar "la falta de vocació", segons aclareix Mariano Varona –germà espanyol que exerceix de portaveu marista–, que existia entre els habitants de Xile, l'Argentina o el Perú. El centre de formació va estar a Palència –temporalment– i a Valladolid –definitivament–. Per això, i segons consta en l'arxiu patrimonial marista de Xile, tots els acusats d'origen espanyol procedien de pobles del nord de Castella i Lleó.

Fe, educació i abusos

"Sor Soledad ens deia indis. Ens renyava dient que gràcies als maristes estàvem coneixent la civilització i la fe, que sense els espanyols encara aniríem amb tapanaps". Aquest record pertany a Eneas Espinoza, un dels exalumnes que han denunciat abusos d'un germà espanyol en la dècada dels vuitanta a l'Institut Alonso Ercilla (IAE). 

A la capella, el soterrani i les aules d'aquest col·legi de Santiago de Xile se situa l'epicentre d'un terratrèmol que ha afectat quatre col·legis xilens més. L'Alonso Ercilla porta el nom d'un poeta espanyol que va participar en la colonització d'aquest país durant el segle XVI. L'obra més famosa d'Ercilla ('La Araucana') narra la submissió dels maputxes pels conquistadors espanyols.

Els germans espanyols "es passejaven com éssers sagrats pel col·legi", recorda Javier Neira, un altre exalumne, que no va patir abusos però sí que manté el mateix record que Espinoza sobre el poder dels professors que van arribar de tan lluny, segons afirmava la seva missió, per "donar a conèixer Jesucrist i fer-lo estimar entre els nens i joves, especialment els més necessitats". Però els col·legis maristes xilens no eren gratuïts. I eren cars. Amb el temps, van obrir algun centre subvencionat, com el Champagnat de La Pintana, ubicat en un suburbi de la capital xilena. Allà s'han denunciat els abusos sexuals més recents.

Ramificació espanyola

Gran part dels delictes es van cometre mentre la societat xilena vivia bajo el jou militar del colpista Augusto Pinochet –qui havia sigut exalumne marista en el Institut Rafael Ariztía, un altre centre afectat per la pederàstia–. Encara que en aquests col·legis, sense importar si a l'exterior dels seus murs hi havia democràcia o dictadura, sempre va regnar una disciplina fèrria imposada per professors religiosos que es dirigien amb accent espanyol als alumnes.

L'organització marista té arrel francesa però els que van estendre l'obra del seu fundador Marcelino Champagnat per l'Amèrica del Sud van ser els espanyols. Més del 60% dels germans van néixer a Espanya i durant l'últim segle els espanyols han copat tots els càrrecs de poder dins de l'organització. Per això l'abús sexual a menors maristes a Xile és una ramificació espanyola. Perquè es va cometre dins d'una organització religiosa importada des d'Espanya que no tan sols va estendre l'obra de Champagnat i va evangelitzar i va educar milers de nens xilens, també va reproduir a les escoles unes condicions ambientals idònies perquè la pederàstia creixés sense ser vista.

José Andrés Murillo, director de la Fundació per a la Confiança –una associació xilena que està assessorant tant víctimes dels col·legis maristes com el mateix orde– constata que els abusos ocorreguts dins d'aquestes escoles seguien "un patró" per ocultar-los. "Tota institució que estigui dins de l'església ha reproduït en qualsevol indret del món el mateix mecanisme d'encobriment i abús de poder", conclou l'advocat Carlos Lombardi, representant de la Xarxa de Supervivents d'Abús Sexual Eclesiàstic a l'Argentina, un altre país de l'Amèrica del Sud on van emergint delictes sexuals d'organitzacions religioses.

Notícies relacionades

Xile investigarà els Maristes per tapar abusos sexuals, a diferència d'Espanya

Abel Pérez, el Joaquim Benítez del 'cas Maristes' de Xile

L'organització marista xilena ha assegurat a EL PERIÓDICO que "cooperarà" amb la justícia per "reparar" els perjudicis a tots els afectats. Han creat dos òrgans: la 'Comissió Mai Més', que compta amb especialistes externs, i el grup de treball de 'La taula per la veritat'. L'objectiu és trobar en cada col·legi totes les víctimes i informar tant les autoritats xilenes com la premsa dels professors sota sospita. La majoria dels noms de docents ara investigats han sigut traslladats a la justícia per la mateixa institució. 

L'orde marista xilè sembla ara compromesa amb la necessitat de desenterrar fins a l'últim abús que es va silenciar. És una cosa nova. Fins ara havia actuat al revés, fent el mateix que els seus 'pares' espanyols: tirant a sobre tota la terra possible.