Maristes de Castella i Lleó van portar a Xile fe, educació i abusos sexuals

Els primers maristes van arribar a Xile el 27 de febrer del 1911. Eren quatre germans espanyols que van partir del port de Barcelona en un vaixell de vapor (el León XII) que els va conduir fins a Buenos Aires (Argentina). Segons consta a l’arxiu patrimonial de l’orde xilè, van creuar els Andes en el «recentment inaugurat» Tren Transandí. El primer col·legi el van obrir en un antic convent d’Asunción. El van anomenar institut Chacabuco i està en una zona fronterera dels Andes que separa Xile de l’Argentina. L’institut Alonso Ercilla (IAE), l’escola on més abusos han aflorat fins al moment, va ser el primer que es va inaugurar a la capital, Santiago, el 1929.

Hi ha 12 centres maristes a Xile, que atenen més de 15.000 alumnes. És la segona comunitat educativa religiosa del país, per darrere de  la dels salesians, on també ha esclatat algun cas de pederàstia en aquests últims anys. Set d’aquests centres maristes segueixen sent completament privats. Els cinc restants són subvencionats i estan en zones de pocs recursos.

«Als maristes a Xile ens diuen mochosmocho», explica Mariano Varona, germà d’origen espanyol que exerceix de portaveu de l’orde. Els mochos són els arbres sense copa, una metàfora per explicar que els germans ni són laics –els seus vots inclouen la castedat– ni arriben a convertir-se en clergues –no poden oficiar cap cerimònia–. Si per trobar sacerdots l’Església ja tenia dificultats, per trobar vocació per quedar-se en mocho la cosa era «encara més complicada».

Per esquivar aquest obstacle, les comunitats del Perú, Argentina i Xile van acordar el 1951 crear a Espanya un Juniorat Hispanoamericà que, provisionalment, van instal·lar a Palència, per educar-hi nens espanyols, convertir-los en germans maristes i enviar-los a Amèrica a expandir l’obra de Marcellin Champagnat, el seu fundador. El 1953 aquest centre va ser traslladat definitivament a Valladolid. Els menors seleccionats no pertanyien obligatòriament a una escola de l’orde. Existia la figura del reclutador, que els buscava en col·legis de poblacions pròximes a Palència, Burgos i Valladolid.

Notícies relacionades

"Els Maristes em van acomiadar per enfrontar-me a un pederasta"

L'escàndol de pederàstia dels Maristes es reprodueix a Xile

«Va venir un senyor al meu col·legi –explica Varona– i va preguntar pels alumnes més espavilats». Ell va ser un dels escollits pel director per entrevistar-se amb el reclutador. Només tenia 10 anys, i el seu pare, després d’escoltar la proposta, li va respondre que aquella decisió, la de formar-se per marxar cap a a Amèrica, l’havia de prendre ell. Va acceptar. Va entrar en el programa del Juniorat i abans de complir la majoria d’edat ja havia deixat el seu poble natal, Mazariegos (Palència), per viatjar a Xile.

L’escàndol de pederàstia que s’ha reproduït ara a Xile ha deixat al descobert que no solament van portar d’Espanya fe i educació. Quatre dels almenys set germans denunciats per abusos sexuals van arribar a Xile com ho va fer Varona. Abel Pérez (1947), Adolfo Fuentes (1943), el difunt José Monasterio (1911) i Jesús Castañeda (1955) es van criar en pobles del nord de Castella i Lleó. Els responsables dels col·legis en què es van cometre, i es van tapar, aquests delictes, també eren espanyols. Com ho eren els màxims dirigents de la comunitat xilena. Actualment, cada vegada són més els nascuts al país americà que ostenten càrrec en centres de comandament. En l’últim segle, no obstant, l’organització ha estat completament governada per germans espanyols. L’encobriment de la pederàstia que ara s’investiga pesa especialment sobre els segons.