Anar al contingut

El TSCJ condemna la Generalitat per desentendre's de les guarderies

L'Ajuntament de Cornellà va denunciar l'impagament que unilateralment va decidir Ensenyament i percebrà ara 2,3 milions d'euros

Carles Cols

El TSCJ condemna la Generalitat per desentendre's de les guarderies

DANNY CAMINAL

L'Ajuntament de Cornellà li ha guanyat un pols de 2,3 milions d'euros a la Generalitat, o més concretament, a la selectiva forma en què el Govern d'Artur Mas va decidir retallar les polítiques socials a partir de l'any 2011. El setembre del 2014, l'alcalde Antonio Balmón va fer un pas inusual. Va decidir portar la Generalitat davant els tribunals. La causa era que de forma unilateral (paraula llavors encara no de moda), la Conselleria d’Ensenyament s'havia retirat del pacte que el 2005 va acordar per finançar el cost de la gestió de les guarderies infantils. La Generalitat va començar a reduir les seves aportacions a partir del 2011 amb l'excusa de la crisi, va passar dels 1.800 euros anuals per nen a 1.300. Això ja va ser motiu de polèmica. El 2014, no obstant, va anar més enllà. Va reduir a zero la seva aportació. És a dir, va carregar a les esquenes dels ajuntaments i a la dels pares (si els municipis no assumien aquesta part proporcional) la retallada en polítiques socials. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li ha donat la raó a l'alcalde de Cornellà i, com a mínim també, a l'Ajuntament de l’Hospitalet, per una causa idèntica.

A la seva manera, el TSJC condemna la Generalitat per incompliment de contracte. Això requereix rebobinar el relat als antecedents del cas. Les polítiques de família, en realitat la seva absència, van ser motiu de freqüents ‘rounds’ polítics al Parlament durant els anys 90. Jordi Pujol acusava els partits d'esquerra de menysprear la família com a cèl·lula fonamental de la societat, però, a l'hora de la veritat, els seus avanços en aquesta matèria van ser minúsculs. Es van reduir essencialment a les ajudes universals de 480 euros per fill que es van concedir a partir de l'any 2002, amb independència dels ingressos dels pares. Va ser amb el primer tripartit de Pasqual Maragall que es va intentar enfilar el problema que suposava el dèficit de guarderies públiques, que comportava que  moltes mares deixessin la feina per encarregar-se de la cura dels fills. Es va animar llavors els municipis a construir guarderies i es va pactar un pagament dels costos de manteniment d'aquest tipus d'equipament a terços, Generalitat, ajuntaments i pares.

La tisora de Mas

La tisora de les retallades va dinamitar aquest acord amb diferents voladures. Primer, la Generalitat va reduir de 1.800 a 1.600 euros la seva aportació per nen. Després, a 1.300. A finals del 2013, no obstant, un calfred va recórrer l'esquena dels responsables de les finances dels ajuntaments catalans. Va córrer la veu que la Generalitat es desentendria d'aquest compromís totalment, és a dir, que una despesa corrent tan onerosa com la de les nòmines i el manteniment de la guarderia infantil passaria a ser competència dels municipis, malgrat que aquests formalment no tenen competències en aquesta matèria. El món al revés. I així va passar.

El context en què allò va passar va ser, a més, especialment tens. L'any 2014, la Generalitat devia per exemple a Cornellà en diferents conceptes uns 12 milions d'euros, una xifra notable si es té en compte que el pressupost anual de la ciutat és de 65 milions. La Conselleria d’Economia va convertir no pocs municipis catalans en la seva entitat financera a l'ombra, per la via de convertir-se en una administració morosa, amb l'amarga guinda que part dels diners que es van estalviar els van destinar, tal com va descobrir EL PERIÓDICO el març d'aquest any, a les escoles concertades entre els anys 2011 i 2014. En concret, 81 milions d'euros.

Sentència recurrible

La sentència del TSJC, això sí, recurrible, obliga a pagar a la Generalitat el deute pendent fins al curs 2014-2015, amb el sobrecost dels interessos acumulats, però només fins a la quantitat dels 1.300 euros per alumne. L'Ajuntament de Cornellà no recorrerà per reclamar la diferència fins als 1.800 euros, però sí que es planteja reclamar pels cursos posteriors, del 2015 al 2018.

A la Generalitat, per tant, se li poden acumular els problemes sobre la taula a partir d'ara, perquè la via judicial que va obrir Cornellà va ser seguida per quatre grans muncipis i, també, per una aliança d'un parell de desenes de petites poblacions per a les quals l'impagament de les ajudes per guarderia ha causat greus problemes de caixa o portat a reconsiderar a la baixa oferta de places escolars de zero a tres anys. Aquests petits municipis, en la seva demanda col·lectiva, han anat més enllà i reivindiquen que la Generalitat es faci càrrec del 100% del cost del servei, perquè és la seva competència. En cas que la justñicia els doni la raó, el cop a la Generalitat seria majúscul.

0 Comentaris
cargando