TENDÈNCIA A L'ALÇA A CATALUNYA

Un centenar de cerveseres artesanals ja elaboren gairebé un miler de varietats

Una de cada cent 'birres' consumides al territori és d'origen natural i el 16% es destina a l'exportació

zentauroepp31287865 barcelona 30 09 2015  tema grande sobre la cerveza artesana 171204181122

zentauroepp31287865 barcelona 30 09 2015 tema grande sobre la cerveza artesana 171204181122

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

Els que la tasten solen sucumbir-hi, però el principal hàndicap per fer aquest primer pas acostuma a ser el preu, una mica més elevat. La cervesa artesanal, l’elaboració de la qual a Catalunya va irrompre fa menys de 15 anys, ha anat fent-se un lloc davant la producció industrial fins a representar l’1,08% del consum local. Més enllà del gust i de les propietats, l’artesana destaca també per la forma com els seus productors han teixit la seva xarxa d’elaboració i distribució, apostant sobretot per la proximitat: és la botiga de barri la que la prescriu, o el bar especialitzat el que adoctrina sobre les seves virtuts... O sigui, el 46% es ven a menys de 30 quilòmetres de la fàbrica.

No hi ha cap dubte que el sector continua vent a favor vist que la producció s’incrementa gairebé el 40% cada any des del 2012 a Catalunya, fins a arribar als tres milions de litres de l’any passat. Malgrat això, el que fins ara eren dades gairebé intuïtives han passat a ser certeses gràcies a la radiografia realitzada pel Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural i el Barcelona Beer Festival (BBF) després d’enquestar les 105 empreses censades en el registre sanitari alimentari.

D’aquestes, 95 han donat a conèixer la seva producció, distribució, operativa i varietats, cosa que permet prendre el pols al daurat líquid en versió artesana, que implica passar per un procés de mòlta, maceració, cocció, refredament, fermentació i embotellament, sense pasteurització, en calderes de cocció de no més de 75 hectolitres i en l’àmbit de microempreses o petites empreses autònomes.

Difusió i culte

La percepció que Barcelona és un motor de la tendència queda ara avalada per les xifres: 53 de les 95 empreses que s’han sincerat estan ubicades a la demarcació, seguides per 16 a Girona, 14 a Tarragona i 12 a Lleida. Tot i això, la litúrgia de l’elaboració sembla més amiga dels entorns rurals o poc urbans. El 76% d’aquestes cerveseres se situen en localitats que no són capitals de comarca i el 62%, en nuclis de menys de 20.000 habitants. Fins i tot una cinquena part del total està en pobles de menys de 2.000 persones, segons ha explicat avui dilluns Miquel Rius, director del BBF.

Els últims quatre anys la producció ha crescut un 40% anual, fins arribar als tres milions de litres de l'any passat

La penetració de la cervesa artesanal no arriba a les quotes d’altres països de més tradició, però apunta ferma cap al futur, vist que en quatre anys s’ha multiplicat per quatre. El sector es basa en la cura: 40.000 litres per cervesera el 2016 i la meitat de les empreses produeixen menys de 24.000 litres a l’any. Només set se situen per sobre dels 100.000. S’exporta el 16% a 28 països.

Cada vegada hi ha més emprenedors implicats. Si el 2012 eren 39, el 2016 van ser 105. L’informe també  repassa la creativitat i la innovació per part de tots els seus operadors, ja que els 95 enquestats van crear 901 tipologies pel que fa a estil, sabors i aromes. I encara s’hi hauria d’agregar les de l’altra desena de fabricants.

Notícies relacionades

Més enllà de la pura elaboració de la cervesa artesana –que costa 40 vegades més temps que la industrial–, el fenomen ha creat una cultura de l’ús de matèries primeres locals, amb un terç vinculades al territori català i amb nous projectes de cultiu de llúpol i ordi o sobre la seva transformació. Per no parlar dels cercles de difusió, des de bars, petits comerços i cellers, així com fires, on el consum es tenyeix de cert culte.

Entre les peticions dels seus artífexs, destaca que se simplifiquin els tràmits burocràtics i sanitaris i es prestigiï el concepte artesanal, amb més promoció i suport institucional. El nou director d’Agricultura, Carmel Mòdol, s’ha compromès a estudiar-ho.