Un reportatge de Michele Catanzaro a El Periódico rep el premi Prismas 2017

El periodista científic Michele Catanzaro ha sigut guardonat amb el premi Prismas 2017 en l'apartat d'article periodístic que promouen els Museus Científics Corunyesos i l'Ajuntament de la Corunya pel reportatge titulat 'Com dissenyar ADN al garatge', publicat al suplement dominical d'EL PERIÓDICO el febrer del 2016. 

El jurat ha decidit per majoria atorgar el principal guardó, el Prisma de Bronze, al millor article periodístic de divulgació científica publicat l'any passat al reportatge de Catanzaro, "per ser un tema de molta actualitat, amb gran impacte en medicina, utilitzant fonts documentades de gran qualitat", segons recull l'acta del premi, un dels més prestigiosos d'Espanya en el seu àmbit.

Notícies relacionades

¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?

Una fallada informàtica i l’operació sortida desborden la T4 a Madrid

En l'article s'hi aborden els reptes científics i ètics de la tècnica d'edició genètica CRISPR. La modificació d'embrions humans per mitjà de CRISPR el 2015 va disparar totes les alarmes i va protagonitzar la Cimera sobre Edició Genètica. L'article s'emmarca en el debat que es va generar després d'aquella reunió d'experts. La peça presenta un panorama de les possibles aplicacions del CRISPR, des de la teràpia gènica i els trasplantaments fins als transgènics i la lluita contra la malària, entre altres àmbits. L'article aprofundeix, així mateix, en el mecanisme molecular del CRISPR i en els seus avantatges, i hi intervenen els principals experts a Espanya. 

L'autor (que segueix la tècnica des del 2014) desgrana la seva història, des de Mojica fins a Doudna i Charpentier. La segona part de l'article se centra en el debat ètic. En primer lloc, en la controvèrsia sobre la modificació de la línea germinal ('nadons de disseny', beneficis terapèutics). S'informa sobre la (llavors incipient) guerra de patents del CRISPR. La informació segueix amb una altra controvertida aplicació: el 'gene drive', que permetria modificar gens de poblacions senceres. No hi falta el punt de vista d'un 'biohacker' entusiasta. L'article es tanca amb tres crides a la prudència sobre seguretat, determinisme genètic i canvis sobtats en la història de la ciència.