03 juny 2020

Anar al contingut

CONGRÉS A BARCELONA DE LA EUROPEAN BURNS ASSOCIATION

La Vall d'Hebron podria aplicar la bioimpressió de pell sintètica 3D a principis d'any

El tractament per a cremades greus és més ràpid i prevé infeccions

El doctor Joan Pere Barret ha assenyalat que "no és pell al 100%, però s'hi assembla molt"

Teresa Pérez / Barcelona

La Vall d'Hebron podria aplicar la bioimpressió de pell sintètica 3D a principis d'any

L’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona podria aplicar a principis de l’any que ve la bioimpressió de pell sintètica en 3D per tractar casos de cremades greus, una primícia en l’àmbit espanyol. L’anunci va ser fet dimarts passat per Joan Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats del centre sanitari, i actualment s’està pendent del segell d’aprovació de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), previst per a final d’any. El tractament va ser presentat durant el 17è Congrés de l’European Burns Association (EBA), que se celebra a Barcelona i on assisteixen 800 experts de tot el món.

La impressió de teixits sintètics, tot i representar un gran avanç, encara no ha aconseguit generar vasos sanguinis o fol·licles pilosos, un pas que permetria a la pell guanyar pigmentació i protecció a la radiació solar. No obstant, perquè aquesta última fase sigui una realitat encara s’haurà d’esperar un temps. «No es tracta de pell al 100%, però ja s’hi assembla molt. Encara no té capil·lars, ni borrissol, ni melanina, ni pigments; però ens hi estem acostant i creiem que en la pròxima dècada podrem imprimir capil·lars», afirma Barret, que acaba de ser nomenat president de l’European Burn Association.

Pell cultivada

La bioimpressió per obtenir pell sintètica, a diferència de la pell cultivada, és un procés molt més ràpid. Amb aquesta tècnica, segons Barret, «podrem cobrir i curar les persones de forma immediata, i així prevenir infeccions i millorar les possibilitats de supervivència». Aquesta pell s’obté amb bioimpressores carregades amb «cartutxos de cèl·lules». Gràcies a un programa informàtic es dissenya i s’imprimeix teixit viu sobre material sintètic i s’obté un tipus de pell artificial de més qualitat que la cultivada.

Hospital Vall d'Hebron

Actualment, el tractament de cremades es porta a terme a partir de pell cultivada –formada per cèl·lules vives i materials orgànics que sorgeixen del laboratori de teixits– i de pell sintètica, aconseguida amb materials que ajuden a regenerar la pell a través d’operacions quirúrgiques i que presenta una semblança molt similar a la pell humana.

Barret explica que la pell cultivada salva vides perquè cobreix una part del cos molt ràpidament, però la seva qualitat és molt baixa. Si es vol aconseguir una qualitat superior és necessari recórrer a la sintètica. Però el cultiu de pell és un procés lent i complicat.

Pla europeu de catàstrofes

Alguns d’aquests tractaments menys invasius són, per exemple, les teràpies regeneratives amb cèl·lules mare, els regeneradors dèrmics i el tractament d’ones polsades que, segons aquest expert, «permet alliberar factors de creixement que ajuden les cèl·lules del propi cos a activar-se per regenerar la pell de les cremades que abans s’havien d’intervenir quirúrgicament». 

L’European Burns Association (EBA) treballa, a més, en la creació d’un pla europeu de catàstrofes, que coordinarà Barret, per oferir una atenció efectiva i ràpida a les víctimes dels accidents que, a causa de la seva gravetat, superin les capacitats organitzatives d’un estat membre. L’especialista comenta que aquest pla pretén evitar la descoordinació que es va produir, per exemple, durant l’incendi d’una discoteca a Bucarest (2015) on es van registrar 64 morts.