El cas del Joaquim, un jove atrapat tres vegades per la vaga d'examinadors de la DGT

Bufar 18 espelmes… Quin moment més intens. Per fi votaràs en unes eleccions, se’t permetrà comprar alcohol i tabac. I podràs treure’t el carnet de conduir. Encara que compte, també és l’edat en què la justícia deixa de considerar-te un nen. Però centrem-nos en el cotxe. Amb la vaga d’examinadors s’ha truncat el somni –o la necessitat– de milers de persones que ja haurien d’estar al volant d’un utilitari, un camió o una moto. Joaquim Sitjà n’és un. També acaba d’estrenar la majoria d’edat. Pot elegir el seu alcalde, comprar cigarrets i barrils de cervesa. Fins i tot podria anar a la presó. Però ja se li ha escapat dues vegades l’examen de conduir.

Viu a Sant Cugat i s’explica de meravella. Tracta de vostè i no perd la compostura. Dona gust que algú així hagi escollir dedicar-se a cuidar els altres, com és el cas. Ha fet estudis de tècnic en emergències sanitàries i està a punt de començar un grau superior que li permeti accedir a la carrera d’Infermeria. Treballarà i estudiarà a la vegada, cosa cada vegada més freqüent entre els joves universitaris.

Bus deficient

Els pares li van regalar el carnet de conduir quan va arribar a la majoria d’edat, el desembre del 2016. Encara que el més just, coneguda la història, seria dir que li van facilitar el tortuós procés fins a aconseguir posar-se al volant. Com que viu a l’àrea metropolitana, pateix el clàssic mal de la mobilitat pròxima: que bé que es mou un en metro per la capital i que malament que arriba un a qualsevol part des de la perifèria. «Tenim els Ferrocarrils, però el servei de bus està molt limitat i no arriba a tot arreu». Diu que el fet de no disposar del carnet de conduir ja li ha costat perdre alguna oportunitat laboral. La seva formació l’enfoca al SEM, i sense poder conduir una ambulància, de poca cosa li servirà la seva bona voluntat. «En la meva futura professió, tenir el carnet pesa molt en el currículum».

Es va treure la teòrica a la primera. Sense problemes. Es va posar a fer pràctiques conscient que se li donaria bé. Sempre li han agradat els cotxes. Va fer 30 classes i es va veure llest per pujar a examen. Tenia cita el 14 de juny, però es va veure afectat per la vaga del 3 de juny. Els citats aquell dia li van usurpar la plaça. «Ho entenc, a ells els va afectar primer». Va assumir el retard amb esportivitat, encara que era conscient que la broma li costaria «una pasta». Cada pràctica d’una hora i mitja surt per uns 30 o 40 euros. «D’entrada, vaig haver de fer-ne sis més fins a la següent convocatòria». Li va tornar a tocar  el 26 de juny. Es va presentar a la zona de Sabadell des d’on parteixen les avaluacions. L’examinador no s’hi va presentar. Van preguntar a Trànsit: l’individu se n’havia anat a un poble proper a passar revista.

De 700 a 1.400 euros

Notícies relacionades

La vaga d'examinadors de trànsit comença dilluns sense serveis mínims

La vaga d'examinadors de la DGT ja ha endarrerit 83.000 proves

Ara el Joaquim torna a tenir examen el 12 de setembre. Aquest dia hi ha aturada… «Dubto molt que em pugui examinar, però crec que el dia definitiu serà el 22», defensa, esperançat. Davant d’un desgavell com aquest, els seus càlculs econòmics fan venir calfreds: «Un carnet que m’hauria costat 700 euros pot ser que m’acabi sortint per 1.400 euros. Jo tinc sort, perquè tinc l’ajuda dels pares, però segur que hi ha molta gent que no s’ho pot permetre».

Durant tots aquests mesos ha tingut temps per informar-se sobre el conflicte. Diu que no entén gaire la demanda dels examinadors, ja que considera que «tenir un lloc de treball ja és un luxe». Un símptoma de les perspectives laborals dels joves. Com a colofó, el Joaquim regala una frase també definitòria sobre les prioritats dels mil·lennistes: «El carnet de conduir, si no és per treballar, és un luxe». Abans un bon mòbil que un cotxe. Però més li val no suspendre.