¿Per què a Ripoll?

Una dona musulmana plora desconsolada en un carreró discret de Ripoll, a només 20 metres de la mesquita que la Comunitat Islàmica Anour té a la localitat. Són llàgrimes que només poden venir d'un cor trencat. Sanglota en àrab, mentre un home jove l'abraça, però interromp el seu lament desesperat quan veu que una estranya se'ls acosta. El noi la fa entrar ràpidament dins d'un cotxe i fa un gest amb la mà demanant que els deixin tranquils. Està dient, sense dir-ho, que a Ripoll hi ha mares que també han perdut fills en aquesta massacre dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

No saben a qui donar la culpa, però tots apunten a l'imam Abdelbaki Es Satty, que va deixar el poble, asseguren, “un parell de dies després del Ramadà”. "Va ser ell qui segur que els va manipular", denuncia una cosina de Younes Aboyaaqoub, el sospitós que segueix fugat. Des del juny només l'home amb qui va compartir pis durant el temps que va viure aquí afirma haver-lo vist. Diu que va ser dimarts passat, just el mateix dia que també va desaparèixer de Ripoll Moussa Oukabir, un dels joves musulmans morts a Cambrils.

La dona que plora i l'home que l'acompanya van participar aquest dissabte en una petita concentració -amb només una trentena de persones- a la plaça de la capital del Ripollès per mostrar la seva repulsa als atemptats. Entre els concentrats hi havia la mare de Younes Aboyaaqoub, el sospitós encara fugat, que va demanar al seu fill que s'entregués a la policia. 

Terra cremada

Ripoll era aquest dissabte terra cremada. Controls policials als accessos a la població, carrers gairebé sense trànsit, comerços tancats. Només la mesquita del carrer Sant Bertomeu, on l'imam Essaty va treballar fins al juny passat, mostrava algun moviment. Fonamentalment de periodistes. El mateix que el carrer de Sant Pere, on va residir el sospitós (al girar la cantonada hi ha la casa dels Oukabir). “Aquesta matinada han estat aquí els Mossos d'Esquadra buscant alguna cosa”, relata l'Alfred, veí de l'immoble contigu. Efectivament, la Policia ha recollit, entre altres coses, mostres d'ADN per cotejar-les amb les restes biològiques trobades a la casa d'Alcanar.

De les quatre parelles de germans que els Mossos impliquen en l'atemptat els veïns en parlen poc: xavals normals, repeteixen, encara que a algun d'ells (a Driss Oukabir) el descriuen com “un peça”. ¿Amb qui anaven?¿Qui eren els seus amics? “Solien anar amb altres musulmans, sempre van tots junts”, explica una noia.

¿Com es mesura la integració?

Notícies relacionades

"La convivència ha saltat pels aires"

"¿Qui li ha escalfat el cap a Moussa?"

Aquesta és precisament una de les característiques del que els sociòlegs denominen l'alteritat o no integració. “És un indicador que avalua diversos factors, entre ells el sentit de pertinença a la població o el país d'acollida, l'ús que un jove fa dels serveis públics, si participa en entitats o en associacions locals, quina és la seva ideologia o si parla català”, detalla Xavier Martínez-Celorrio, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en l'àmbit educatiu. Un estudi dut a terme per Martínez-Celorrio amb dades de l'Enquesta de Joventut de la Generalitat corresponents al 2012 va revelar que són les comarques de Girona i les de Tarragona on menys integrats estan els joves immigrants, és a dir, on més gran és l'alteritat.

“És lògic que això passi en municipis petits, on la xarxa pública i d'entitats és més petita. A Barcelona, per exemple, un jove, qualsevol jove, té més possibilitats per a la participació o per a l'ús de serveis i equipaments públics”, reflexiona el sociòleg. La solució, prossegueix, és una intervenció de les administracions. “L'escola, a la qual molts d'aquests nois van des de P-3, no ho pot fer tot... Per més protocols que se'ls donin per integrar o fins i tot per detectar si algun adolescent s'està radicalitzant, hi ha moltes coses que passen fora de les aules, com s'està veient a Ripoll”, adverteix Celorrio.