Anar al contingut

PIONERS EN MEDI AMBIENT

Impostos contra el canvi climàtic

La llei catalana contra l'escalfament global inclourà un gravamen sobre vaixells i indústries

Les taxes haurien d'entrar en vigor el 2019 i se sumaran a les de vehicles contaminants

MARIA GIRONA / BARCELONA

Impostos contra el canvi climàtic

El text del projecte de llei sobre el canvi climàtic aprovat en comissió parlamentària i que es votarà dimarts que ve en el ple del Parlament inclou un parell de nous tributs que penalitzen la contaminació. Si el text s’aprova, haurà d’entrar en vigor el 2019. El primer dels impostos gravaria les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte hivernacle, com ara les refineries de petroli i de gas, la indústria metal·lúrgica, les cimenteres, les mines, les fàbriques de vidre i paper, la indústria química, els grans escorxadors i les instal·lacions ramaderes, entre altres activitats.

Aquesta quota tindria caràcter progressiu en funció del volum de les emissions. Segons el projecte, el valor estimat mitjà de l’impost seria d’uns 10 euros per cada tona de diòxid de carboni expulsada a l’atmosfera. Està previst que aquesta xifra augmenti, de manera que sigui cada vegada més restrictiva, fins als 30 euros per tona el 2025.

Grans vaixells

El segon impost gravarà les emissions portuàries dels grans vaixells que atraquin a Catalu-nya, un impost que se suma al que ja s’aplica sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, aprovat el març del 2017.

El tribut sobre les emissions portuàries ha generat malestar en els grans ports catalans, al gravar amb 1.000 euros cada tona d’òxid de nitrogen que emetin els grans vaixells durant les maniobres d’atracament i al llarg de l’estada al moll, malgrat que el text no especifica qui s’haurà de fer càrrec del seu pagament.

La CUP ha demanat que es taxin els vaixells que utilitzin combustibles fòssils i que tinguin més de 24 metres d’eslora. La formació anticapitalista també ha sol·licitat imposar als vaixells un tribut de 3.000 euros per cada tona d’òxid de nitrogen, una xifra que és tres vegades més gran que la proposada inicialment en el text.

Competitivitat

Aquesta serà una de les esmenes que es discutiran dimarts en el ple del Parlament, ja que la proposta ha despertat certa polèmica. De fet, el president de Ports de l’Estat, José Llorca, ha anunciat que impugnarà aquesta mesura davant el Tribunal Constitucional.

El sector portuari considera que aquesta esmena de la CUP comprometria en excés la competitivitat dels ports catalans i això jugaria en contra seva, ja que les navilieres podrien preferir atracar en altres enclavaments portuaris.

En relació amb les emissions objecte dels gravàmens, s’hauran de calcular en funció dels factors d’emissió aprovats per la Unió Europea i amb una metodologia establerta per aquest organisme per mitjà de l’Agència Europea del Medi Ambient.

Segons el text de la proposta, els ingressos derivats de l’impost sobre les activitats econòmiques que generin gasos d’efecte hivernacle seran destinats al Fons del Canvi Climàtic. En el cas del gravamen sobre les emissions d’òxid de nitrogen, la suma es destinarà al Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric, creat el 1983.

Mesura pionera

Si s’aprova, aquesta llei serà una mesura pionera amb pocs referents a nivell europeu i mundial. El Govern va obrir el 18 de juliol una consulta pública per donar forma també al seu futur Projecte de Llei de Canvi Climàtic i transició Energètica, una consulta en la qual es podran enviar propostes fins al 10 d’octubre d’aquest any.

Es tracta d’un procediment «novedós», segons fonts ministerials, perquè deixa a la ciutadania expressar les seves opinions per modelar una llei sense la base d’un esborrany previ, tan sols mitjançant un formulari de 24 preguntes concretes, encara que també s’hi inclouran qüestions de caràcter més general.

Segons els ministeris d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient i d’Energia, Turisme i Agenda Digital, l’objectiu és «elaborar un instrument que marqui el camí per aconseguir els compromisos internacionals adquirits» en matèria de canvi climàtic.

El Govern va crear l’abril passat un grup interministerial que redactarà la llei, i va anunciar que constituirà una comissió d’experts que elaborarà un informe per a la transició energètica.

Alerta mediambiental a Catalunya

Un estudi del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) avisa que el canvi climàtic està alterant els boscos de Catalunya i alerta que es tracta d’una tendència que s’agreujarà amb els anys.

Segons aquesta investigació, la temperatura a la zona ha augmentat 1,6 graus des del 1950 i les tradicionals sequeres cada vegada es tornen més duradores i més intenses. Això generarà a llarg termini que l’àrea del Mediterrani sigui «cada vegada més àrida».

Un altre dels efectes del canvi climàtic observat és l’alteració dels períodes de floració i de fructificació, així com de la quantitat de llavors, un aspecte que augmenta el risc d’incendis perquè les plantes expulsen més components que són inflamables en cas de foc.

Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, assegura que aquests resultats «es poden extrapolar a altres zones, perquè els ecosistemes estudiats són típics de la conca mediterrània». Encara que afegeix que «no tots els resultats són tan negatius». Les espècies mediterrànies han mostrat una capacitat d’aclimatació ràpida als canvis ambientals naturals o induïts, cosa que, sumat a una millor gestió forestal, podria mitigar els efectes del canvi climàtic.

El treball ha revisat treballs de camp i dades recollides durant més de 20 anys de tres ecosistemes: alzinars a Prades (Baix Camp), matolls semiàrids afectats per incendis al Garraf i boscos temperats i humits al Montseny (Vallès Oriental).