Andrés Martín Asuero: "Es pot entrenar una ment sana i bella"

–Defineixi mindfulness.

–La capacitat de prestar atenció en el present i suspendre els judicis i prejudicis. Obrir-se als processos mentals i connectar amb l’experiència del cos i del fet d’estar present, perquè el cervell tendeix a dispersar-se. Això és l’art de viure conscientment. La traducció seria consciència plena. En xinès és molt més bonic: presència amb cor.

–En aquesta societat addicta als tranquil·litzants, ¿proposen curar a través de la ment? 

–El gran problema de salut avui s’associa amb la part mental. És la gran epidèmia del segle XXI. Ha començat la tendència a buscar el benestar mental i a recuperar l’espiritualitat inspirada en la cultura oriental per cobrir el buit perdut per la religió. La neurociència ha validat que el cervell és plàstic i que es pot entrenar una ment sana i bella, igual que un cos.

–¿La felicitat es pot entrenar?

–Sí, hi ha quatre motors al cervell que fomenten el benestar. El primer és prestar atenció. Una persona distreta és infeliç: no disfruta.

–Si estem en una platja paradisíaca mirant el mòbil, malament. 

–Una ment malalta és incapaç de connectar-se al seu entorn.

–¿I si aquest entorn no és agradable? 

–Apareix el segon motor, la resiliència o capacitat de gestionar l’adversitat. S’han d’entrenar els pals que dona la vida, la tolerància a la frustració. El sistema educatiu hauria de treballar-ho perquè la intolerància a la frustració fa nens desgraciats.

–¿Quins altres motors hi ha?

–L’amabilitat i la generositat. Estimulen les zones del cervell del plaer, per això funciona el voluntariat. També l’amabilitat amb un mateix, l’acceptació, i ser agraït. I l’últim motor és el tarannà. La tendència optimista amb les coses, un sa optimisme. 

–¿Com contribueix al benestar? 

–Estan comprovats els seus beneficis en l’àmbit personal, laboral i social. En el primer cas, la persona es presta atenció a si mateixa, es cuida més, coneix el que li genera benestar o negativitat, cosa que la portarà a cultivar el primer.

–¿I a la feina?

–A l’entrenar l’atenció gestiones millor les distraccions i comets menys errors. Aprofites més el temps, millores l’activitat, és més fàcil pensar i redueixes la fatiga. També milloren les relacions interpersonals: tenim menys agressivitat i més empatia, perquè ets més conscient de l’impacte de les teves accions. L’agressivitat és cosa del passat, si estàs enfadat és perquè ha passat alguna cosa. 

–¿A què atribueix el boom del mindfulness

–Hi ha diversos factors: la necessitat de descansar, trobar l’equilibri en aquesta vida tan accelerada; la necessitat espiritual o d’un anhel pel buit que ha deixat la pèrdua de la religió i la constatació que la ment es pot entrenar.

–¿Valora que algunes empreses l’hagin incorporat?

–És una molt bona idea com a forma d’iniciar-se, però entrenar la ment requereix temps i motivació. I les intervencions en empreses no acostumen a arribar a la dosi mínima, que els estudis xifren en un entrenament personal de vuit setmanes, 45 minuts al dia. Amb això millora la gestió de les emocions, i el malestar psicològic associat al rumiament, a menjar-se el coco, descendeix un 30%.

–¿Ens mengem massa el coco? 

–Sí, la tendència a donar voltes a coses negatives, el rumiament, és un pensament tòxic que provoca ansietat i depressió. El mindfulness disminueix el desgast per l’estrès perquè canvia la forma d’organitzar-se, de prioritzar les coses, aprens a ser assertiu i a dir que no, a dedicar-te més als éssers estimats; a respondre en lloc de reaccionar... I ja no t’importa tant tot el que et digui el cap.

Notícies relacionades

'Mindfulness', de les aules a les empreses

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

–Això està bé. ¿Com s’aconsegueix? 

–Encara que la relació sigui la mateixa, la vius diferent. No és que les coses canviïn, canvia com les vius.