Gairebé la meitat de la vedella i el xai de Catalunya ja són de sacrifici halal

Tot just el 2,3% de la població espanyola professa alguna religió que no sigui la catòlica, la tendència dominant, amb el 68,4% de creients. En aquest exigu percentatge s’hi ha d’incloure musulmans, hebreus, protestants, hinduistes, budistes... Una estadística previsible, però que causa sorpresa al comparar-la amb el bestiar sacrificat segons el ritu halal, el que permet als musulmans consumir aquella carn sense vulnerar la llei islàmica.

Al voltant de la meitat de les peces d’origen boví i oví que es posen a la venda a Catalunya han complert amb aquest requisit religiós en el seu sacrifici, malgrat que la immensa majoria de consumidors no ho demanen. I ni tan sols ho arriben a saber, ja que la normativa no obliga l’establiment comercial a informar-ne.

Especialment significatiu és el cas del xai, que arriba al 49,4% de sacrificis amb el ritu halal, segons les estimacions de la Federació Catalana d’Indústries de la Carn (Fecic), la referència del sector. En el cas del bestiar boví, la xifra és del 40,4% entre els seus associats. Dades sorprenents que semblen estar molt lluny d’estabilitzar-se.

El xai que compleix amb el ritu islàmic (i, en bastant menor mesura amb el d’origen jueu, el kosher) distribuït per Mercabarna ha passat del 40% del 2012 al 61% de l’any passat. En el cas de la vedella, l’evolució ha sigut del 51% al 59% en tot just quatre anys.

Per motius de benestar animal, la normativa europea obliga a atordir el bestiar abans del sacrifici als escorxadors, cosa que lògicament suposa uns requisits tècnics i de temps, però també al mateix temps excepcions quan sigui per motius religiosos. En el ritual halal, l’animal ha d’estar conscient abans de ser dessagnat. Des d’un punt de vista de la qualitat sanitària, no hi ha canvis.

L’ASPECTE DE LA CARN

¿A què es deu la creixent oferta de carn halal en un mercat que té una demanda resi-dual? Un empresari del sector carni apunta a l’«empitjorament de l’aspecte de la carn» si es recorre a l’atordiment de l’animal abans de matar-lo, per les hemorràgies que pateix si no se sacrifica al cap de  pocs segons, una mesura que redueix el patiment de la bèstia però que és inadmissible per a musulmans i jueus.

El secretari general de Fecic, Jo-sep Collado, explica l’auge a partir de dos aspectes més: la pujada de carn exportada a mercats com el magribí i l’àrab (gairebé un 8% del total del boví, per exemple) i per ser una demanda «no lineal» d’aquests productes. «Hi ha parts de l’animal amb menys valor gastronòmic per als autòctons, però de gran significat per als originaris d’una altra cultura, com ara vísceres i potes davanteres; encara que només una part de l’animal tindrà destinatari, tota la seva carn s’haurà sotmès al ritu», detalla.

POSSIBLE PICARESCA

Segons Aïda Gascón, presidenta de l’associació animalista Anima Naturalis, hi ha un factor afegit, el de la picaresca. «Moltes vegades s’atén a mers interessos econòmics i empresarials, que res tenen a veure amb la religió». Collado replica que això és una especulació sense fonament, ja que la carn no s’encareix per usar un mètode o un altre.

En el cas del xai, el sacrifici tradicional consisteix a col·locar l’animal en un restrainer, un túnel en el qual se l’immobilitza perquè no es pugui moure, i aplicar-li un corrent elèctric al cap que el deixa atordit. Tot seguit se’l degolla perquè es dessagni, un procés que dura al voltant d’un minut, abans de donar-lo per definitivament mort i procedir llavors a especejar-lo.

MIRANT A LA MECA

Al bestiar boví se l’immobilitza en un box cilíndric, al ser de dimensions més grans. Allà se li dispara al cap amb una pistola de pern captiu el projectil del qual no surt del conducte, però l’impacte deixa inconscient l’animal. Després se li talla el cap perquè es dessagni. Per als dos animals, en el ritu halal el procés de sacrifici s’executa sense atordiment previ i amb la bèstia encarada a la Meca. Algunes teories, sense contrast científic definitiu, sostenen que la carn d’un animal no relaxat perd qualitat per la contracció muscular.

Notícies relacionades

Bèlgica vol posar fi a les excepcions als escorxadors per motius religiosos

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Tots els sectors admeten que l’animal pateix si no ha estat atordit prèviament. Aïda Gascón destaca que el patiment és «molt gran» tant en el mètode halal com en el kosher, especialment quan acaben en el recinte cilíndric, «com queda clar al sentir-ne els bramuls». I incideix en l’estrès a què es veuen sotmesos, sense deixar-los inconscients i fins i tot abans d’això, «tenint en compte que aquest no és 100% efectiu».

Per Gascón, convé seguir els passos de Bèlgica i evitar patiments als animals «sense que s’interpreti com un atac a la comunitat islàmica». Coincideix Carlos López, de l’associació animalista Allibera!, que confronta l’excepcionalitat de la norma europea per «consideracions religioses sustentades en creences indemostrables», davant d’estudis científics que avalen que els animals, sobretot els mamífers, «al tenir un sistema nerviós i límbic semblant al dels humans experimenten un dolor i unes emocions semblants».