Bèlgica vol posar fi a les excepcions als escorxadors per motius religiosos

La legislació europea exigeix que els animals destinats a la cadena alimentària siguin atordits abans del sacrifici per evitar-los dolor, angoixa, patiment i una mort dolorosa. La normativa permet excepcions per respectar la llibertat religiosa com passa amb els sacrificis pels ritus jueu (kosher) i musulmà (halal), en els quals els animals estan conscients quan són degollats. La regió belga de Valònia acaba de fer el primer pas per acabar amb aquesta pràctica i la comunitat jueva de Bèlgica ha posat el crit al cel qualificant la decisió com l’assalt més gran a la comunitat jueva des de l’ocupació nazi.

Malgrat que el decret encara ha de rebre el vistiplau definitiu del ple del parlament való –previst per dimecres–, el projecte va obtenir la setmana passada un suport unànime en la comissió de medi ambient de la cambra regional valona, cosa que augura una adopció sense problemes.

Etapa d’adaptació

Això significa que des de l’1 de juny del 2018 el sacrifici sense atordiment previ serà il·legal a Valònia malgrat que es tolerarà un període transitori (fins a l’1 de setembre del 2019) per al sacrifici ritual, perquè jueus i musulmans s’hi adaptin i posin en marxa mètodes adequats per a l’atordiment de bovins i ovins.

Valònia s’avança així a Flandes en la tramitació parlamentària. Els partits polítics que governen la regió del nord de Bèlgica ja van arribar a finals de març a un acord per fer obligatori l’atordiment previ, en el seu cas des de l’1 de gener del 2019, però encara no han presentat el decret que formalitza la decisió davant la seva cambra regional.

El debat, contràriament, avança amb més lentitud a la regió de Brussel·les capital encara que la discussió també està en marxa, segons han explicat des de l’associació que defensa els drets dels animals (GAIA), que han qualificat d’«etapa històrica» la nova legislació. «Amb aquest vot proven que el benestar animal compta seriosament», opina el seu president, Michel Vandenbosch, que apel·la a la saviesa i al sentiment ciutadà de les comunitats religioses afectades pel decret.

Malgrat aquesta crida, els jueus de Bèlgica no han trigat a carregar contra la decisió. «Ataca el cor mateix de la nostra cultura i pràctica religiosa i el nostre estatus com 

a ciutadans amb els mateixos drets en una societat democràtica», critica el president del Congrés Europeu Jueu, Moshe Kantor, que qualifica el decret való com «l’assalt més gran als drets de la comunitat jueva a Bèlgica des de l’ocupació nazi durant la segona guerra mundial».

Notícies relacionades

Gairebé la meitat de la vedella i el xai de Catalunya ja són de sacrifici halal

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

Els jueus no estan sols en aquesta batalla. La decisió tampoc ha agradat a la comunitat musulmana, que també reivindica el seu dret a menjar aliments halal i que fa unes quantes setmanes va carregar contra l’acord polític tancat a Flandes. «El 2010, el consell de teòlegs va emetre una opinió desfavorable a l’atordiment i aquesta postura no ha canviat. No obstant, està disposat a estudiar les pistes que puguin conduir a una millora del benestar animal, reduint-los tant com sigui possible el patiment», asseguren.

El Consell d’Estat de Bèlgica s’ha pronunciat en diverses ocasions a favor d’una solució concertada amb les comunitats religioses però el xoc de trens sembla inevitable. «Demanem als legisladors que hi renunciïn. No posarem fi a la nostra lluita contra aquesta prohibició fins que sigui anul·lada», avisa Kantor. La batalla pel kosher i el halal està servida.