Localitzat el cos del català desaparegut al Brasil

«Estem molt tristos però sense angoixa, perquè ja tenim resposta a la incògnita que teníem des de fa un any i mig», explica Paola Ferrara, hores després d’haver-se localitzat el cos del seu germà Hugo al parc nacional de la Chapada Diamantina (Brasil). Dijous a la nit, van rebre la notícia que els bombers de Cachoeira da Fumaça havien trobat un cadàver que podia ser el del jove barceloní, desaparegut el desembre del 2015. A falta de la confirmació de les proves d’ADN, que es començaran a portar a terme dilluns, la família ha identificat com a pertanyents a Hugo les trenes i dos pantalons trobats a la vora del cadàver.

«Estem molt cansats. És com si tot el cansament d’aquest any i mig ens hagi arribat de cop», explica la Paola, que vol expressar l’agraïment familiar als bombers de Cachoeira da Fumaça, que van trobar el cos en el transcurs d’una batuda pel riu de la Fumaça iniciada dimarts amb l’ajuda del guia turístic que el 14 d’abril va trobar una motxilla d’Hugo. A l’interior de la bossa s’hi va trobar el passaport del noi, nascut a Barcelona i que tenia 27 anys quan va desaparèixer, així com notes manuscrites. En l’última, del 25 de desembre del 2015, explicava que s’havia trencat un genoll sis dies abans al caure d’una cascada de set metres i que no es podia moure.

UN LLARG VIATGE

L’Hugo es va acomiadar dels seus amics el 18 de desembre del 2015 en una estació d’autobusos de Brasília. El jove motxiller havia arribat a São Paulo una setmana abans amb la il·lusió de fer un viatge pels principals espais naturals del Brasil abans de dirigir-se a Xile. Després de passar uns dies a la Chapada dos Veadeiros, a l’estat de Goiás, juntament amb una amiga brasilera, va emprendre el seu viatge al parc nacional de la Chapada Diamantina, a l’estat de Bahía. Era allà on s’havia de reunir, entre els dies 20 i 23 de desembre, amb un amic finlandès per prosseguir el seu viatge. L’Hugo, amb molta experiència en viatges i senderisme, pretenia viatjar des de Seabra fins a la vall de Capao i, des d’allà, emprendre la llarga caminada de 20 quilòmetres fins a la localitat de Lençois a través de la Chapada Diamantina.

Malgrat que la bossa amb el seu passaport i objectes personals es va localitzar el 14 d’abril, la família no va poder tenir accés als manuscrits de l’Hugo fins a la setmana passada. Una de les moltes deficiències d’informació en aquest cas, en el qual  els familiars han trobat a faltar més coordinació entre les autoritats espanyoles i les brasileres. «El nostre cas ja està gairebé resolt. Però esperem que serveixi per a altres desaparicions. Si s’hagués actuat de seguida, potser l’haurien trobat viu», apunta la Paola. A les complicacions de qualsevol recerca se n’hi afegeixen moltes més quan es tracta de desaparicions a l’estranger. Així ho va exposar a la comissió d’Interior del Parlament com a membre de la junta d’Inter-SOS, associació de familiars de desapareguts en la qual s’ha implicat.

FAMILIARS OBLIDATS

Arran d’aquest cas, aquesta psicòloga va descobrir una realitat, la dels desapareguts i els seus familiars, que desconeixia absiolutament. «Els familiars dels desapareguts estan oblidadíssims. Jo no tenia ni idea d’aquesta problemàtica, que hi ha més de 20.000 desaparicions cada any només a Espanya, i això m’ha fet adonar-me que s’han de fer programes de sensibilització per  aconseguir que els números baixin». 

Notícies relacionades

Localitzada la motxilla del català desaparegut al Brasil fa un any i mig

Desaparegut un jove barceloní al Brasil

La seva experiència li ha servit per demanar que alguns mitjans de comunicació intentin tractar aquests temes posant-se a la pell de les famílies. «Crec que alguns mitjans, sobretot algunes televisions, haurien de sensibilitzar-se una mica amb el dolor de les famílies, tractar-les amb molt de tacte, sent conscients que, en els moments d’incertesa, estem especialment tous, encara que de vegades no ho mostrem».

La família de l’Hugo viatjarà el dia 23 d’aquest mes al Brasil amb l’objectiu d’identificar el cadàver i repatriar-lo. Tot i que ho havia estudiat a la facultat de Psicologia, per desgràcia la Paola és ara encara més conscient de la importància de poder enterrar un ésser estimat per poder tancar el dol. «És importantíssim per poder acomiadar i tancar una fase de la vida». H