Ensenyament amplia les places perquè els que acaben l'ESO no deixin d'estudiar

Més places de batxillerat, més especialitats de formació professional, però menys opcions per estudiar programes de formació i inserció (PFI), el nom amb què es denomina a Catalunya la FP bàsica. L’oferta d’estudis postobligatoris que va presentar ahir la Conselleria d’Ensenyament incrementa en 1.316 les places el primer curs de batxillerat i els graus de FP per al curs vinent, 2017-2018, va explicar la consellera Meritxell Ruiz. L’ampliació obeeix, en bona mesura, a l’increment previst d’estudiants, tant per qüestions demogràfiques com per la reducció de l’abandonament escolar, que hi està havent des que es va iniciar la crisi.

El batxillerat segueix sent, malgrat els esforços dels últims anys per equilibrar la situació, l’opció amb més oferta per als alumnes que acaben l’educació secundària obligatòria (ESO). En concret, segons va detallar la titular d’Ensenyament en una roda de premsa a l’institut Joan Oró de Martorell, s’oferiran 46.095 places de batxillerat (davant les 45.575 d’aquest curs 2016-2017) i 38.400 d’estudis de grau mitjà de FP (que ara té 38.070 places). Això significa que el batxillerat manté un pes de gairebé el 55%, quan la intenció de la Generalitat és arribar al 50% del model educatiu alemany.

També augmenta l’oferta per als cicles formatius de grau superior, que tindran 32.790 places (n’hi ha 32.250 en l’actualitat), i en els itineraris formatius específics (IFE), destinats a estudiants amb necessitats educatives especials associades a una discapacitat intel·lectual, que passaran a tenir 192 places, un centenar més que aquest curs. Els PFI tindran 6.035 places, gairebé 2.000 menys que aquest any.

OBJECTIUS

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

L’increment d’oferta d’ensenyances postobligatòries dona resposta, segons paraules de la consellera, a un interès creixent entre els joves per continuar la seva formació una vegada acabada l’etapa obligatòria, «fet que suposa estar més a prop dels objectius d’Europa per a l’any 2020, que estableix com a factor clau l’educació superior dels alumnes».

Aquest curs, un 73,8% de la població de 20 a 24 anys té estudis secundaris postobligatoris, quan 10 anys enrere la xifra era de 65,7%. També millora la taxa d’abandonament prematur dels estudis, que ha passat del 28,5% el 2006 al 17,8% en el primer trimestre del 2017. Ruiz va defensar el «tresor» que suposa la FP per a l’educació catalana, i va animar les famílies a no considerar aquesta opció «com una alternativa de segona» per als seus fills.