Anar al contingut

Alerta per continguts a internet que inciten al suïcidi

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya denuncia la falta d'efectivitat dels controls de Youtube i Google

Avisa de la influència que poden tenir en persones vulnerables i en adolescents

CARMEN JANÉ / BARCELONA

Alerta per continguts a internet que inciten al suïcidi

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va enviar divendres passat un escrit a la fiscalia de Catalunya en què denuncia 15 continguts d’internet que, segons el seu parer, inciten a la mort i són susceptibles d’un delicte tipificat al Codi Penal, el d’inducció al suïcidi, que pot suposar fins a quatre anys de presó.
    

L’organisme que dirigeix Roger Loppacher ha demanat també a les empreses d’internet que allotgen aquests continguts que els esborrin perquè vulneren la legalitat, encara que admet que no sempre és fàcil demostrar la inducció al suïcidi i que les empreses implicades responguin amb celeritat a les seves peticions de retirada dels continguts.
    

El CAC adverteix també de la facilitat de localitzar aquests continguts, malgrat els mecanismes que han instaurat les mateixes plataformes amb alertes d’ajudes i sistemes de denúncies de «continguts inapropiats». I assenyala que dels més de 20 milions de resultats que dona una recerca sobre «suïcidi» a Google, el 10% són «continguts de risc», mentre que a YouTube (de la mateixa empresa però amb diferent buscador), dels gairebé 890.000 resultats, el percentatge seria del 58%. Enfront d’aquestes xifres, només un 20% tindria un caràcter dissuasori.
    

Els continguts denunciats davant la fiscalia són sis vídeos allotjats a YouTube (amb 4,2 milions de visualitzacions), quatre blogs, dues webs, dos fòrums i un compte de Twitter (amb 16.700 seguidors) en què hi ha imatges d’una noia que es talla les venes, descripcions de la «felicitat» i la «pau» que suposadament s’obté quan el cos es dessagna, discursos d’exaltació de la mort, tutorials de com prendre barbitúrics i informació dels millors llocs per matar-se.

ELUDIR CONTROLS

El CAC, juntament amb l’associació Després del Suïcidi-Associació de Supervivents, alerta també sobre el risc d’altres continguts no tan directes. En concret apunta a sis vídeos més allotjats a YouTube, un altre a Vimeo i dos més a Dailymotion, un altre fòrum i dos blogs més a Tumblr, per posar alguns exemples. I denuncia la facilitat per esquivar la classificació per edats i el «mode restringit», que censura continguts a menors. O per eludir el suposat control de la plataforma: l’advertència de «¿Necessites ajuda?» i oferir el número de l’oenagé Telèfon de l’Esperanza, a Google, o als enllaços a webs d’assistència psicològica a Tumblr.
  

 «Gairebé tots els suïcides han consultat com fer-ho a través d’internet. I per cada suïcidi consumat n’hi ha 10 o 15 temptatives, moltes amb conseqüències molt greus», explica Cecilia Borràs, presidenta de Després del Suïcidi. «Són continguts dirigits a tots els públics, però que en situacions de vulnerabilitat o en menors poden ser un autèntic perill», afegeix Loppacher.
  

 L’alerta també incideix en el fet que certs continguts es van traslladant cada vegada amb més freqüència a «entorns restringits», com a grups tancats de WhatsApp o Facebook. És el que ha passat amb La Balena Blava, un joc macabre que incitava joves a suïcidar-se i que està al darrere de la mort de diverses persones a Rússia, el Brasil i Colòmbia. A Corea del Sud, amb la qual el CAC té bona relació i que els va posar sobre la pista d’aquesta mena de riscos entre els adolescents, s’han detectat grups d’incitació al suïcidi. «Podíem pensar que les diferències entre la societat catalana i la coreana farien que el fenomen no es repliqués, però hi ha molts continguts que indueixen», avisa Loppacher.
    

L’estrena de la sèrie 'Por trece razones', en què una noia envia cintes a diversos companys abans de suïcidar-se i que han vetat alguns centres educatius al Canadà, ha fet també que la CAC es qüestioni si s’ha volgut fer «una reflexió sobre el patiment d’una adolescent» i a instar que es tingui en compte «l’impacte que pot tenir la ficció sobre menors vulnerables», segons Loppacher.
    

L’autoria i les intencions dels que divulguen instruccions per llevar-se la vida de forma efectiva són, segons el CAC, desconegudes. Hi ha alguns fòrums, comenta, en què les peticions d’informació són replicades per uns quants comentaris que intenten treure’ls la idea del cap. Però altres, em canvi, donen tota mena de detalls sobre avantatges i inconvenients dels mètodes més habituals. Alguns fins i tot busquen acompanyants i demanen dades de contacte que podrien desembocar en estafes o fraus.
  

 L’informe també incideix en el que anomena 'efecte Werther', en referència a l’onada de suïcidis que es va desencadenar a finals del segle XVIII a Europa arran d’un llibre en què Goethe relatava la tristesa per una història d’amor frustrada. I alerta de la poca ètica periodística d’alguns mitjans de comunicació sobre aquest tema.