Anar al contingut

El suïcidi i les autolesions augmenten en paral·lel a l'ús secret del mòbil

Els psiquiatres proposen que les famílies controlin l'activitat 'on line' dels adolescents

Salut crea un grup d'experts en conductes autolesives davant l'augment d'agressions en joves

ÀNGELS GALLARDO / BARCELONA

Una imatge de la sèrie de TVC ’Polseres vermelles’.

Una imatge de la sèrie de TVC ’Polseres vermelles’. / ARXIU

Fer-se talls al cos, mossegar-se, donar-se cops al cap contra la paret o infligir-se cremades als braços i a les cames ha deixat de ser un fenomen anecdòtic o puntual entre els adolescents de 12 a 18 anys de Catalunya. Aquestes greus autolesions augmenten de forma exponencial des de fa uns quants anys, en paral·lel als intents de suïcidi o la mort consumada a aquestes mateixes edats. Acabar amb la pròpia vida és l’última estació proposada en aquests desesperats viatges, invariablement transmesos a través de WhatsApp o de la xarxa de miniblogs Tumblr. D’això tenen constància als principals hospitals catalans que atenen població infantil i juvenil, assegura la psiquiatra Iria Méndez, adscrita al servei de psiquiatria infantil de l’Hospital Clínic.
  

 Ho denominen 'fenomen Werther', en record del trist personatge de Goethe, i la seva envergadura ha sigut exposada per aquests professionals davant la Conselleria de Salut, que acaba de constituir el denominat Grup d’Autolesions, del qual formen part psiquiatres i psicòlegs que aborden aquest problema mèdic en diferents centres sanitaris públics. El seu objectiu és establir l’abast del problema, i actuar.

INFLUÈNCIA DE LA TELEVISIÓ

L’atracció per agredir-se a un mateix fins a les últimes conseqüències no para de créixer, assegura la doctora Méndez, i ho fa en paral·lel a la que qualifica d’«altíssima» presència del suïcidi en les sèries de televisió –incloses les catalanes– i els mitjans de comunicació. «Durant l’emissió de 'Polseres vermelle's, de TV-3, es va produir un fenomen d’imitació forta, que es repeteix ara amb 'Por trece razones' i altres de semblants: hi ha un 'boom' de produccions sobre aquest tema, i és clarament perjudicial –afirma Méndez–. Dos dels meus pacients [adolescents] van anar, amb la intenció de matar-se, al mateix pont que sortia a 'Polseres vermelles', un pas de carretera de Catalunya al qual anava una noia anorèxica amb idees de mort. Els meus pacients no van arribar a fer-ho».
    

El fenomen al qual ha donat lloc el portal Tumblr encara és pitjor, afegeix la psiquiatra. «Com més intensa o dramàtica és la història que pengen al blog, més seguidors aconsegueixen, i així, més punts, més memòria i més accés a aplicacions –descriu la psiquiatra–. Això ja ho va descobrir la tragicomèdia grega: ¿què vol el públic?, ¿sang?, doncs com més n’hi donis, més et seguiran».
    

El fet que gairebé tots els adolescents i joves tinguin un mòbil personal és el suport fonamental, l’eina, que ha facilitat aquest fenomen, coincideixen els especialistes. «Històricament, tots els adolescents han passat per moments desesperats o perduts, en soledat –segueix Méndez–. Però ara tenen el recurs de WhatsApp: expliquen un pensament terrible i immediatament tenen milers de persones seguint-los, de manera que deixen d’estar sols. Se senten reforçats en aquesta conducta, i necessiten augmentar la seva intensitat. Jo he tingut pacients, a la consulta, que no deixaven d’enviar missatges pel mòbil de l’estil de ‘si estàs malament, talla’t una estona’. Al meu davant. Fins que els prenem l’aparell».
    

La psiquiatra Méndez proposa, com a primera mesura, que els pares prenguin el control de l’activitat 'on line' dels seus fills. Així ho proposa també l’Organització Mundial de la Salut. «Han de conèixer què fan els seus fills amb el mòbil –diu l’especialista–. Això s’aconsegueix agafant el telèfon i aprenent a desxifrar les claus d’accés, ara increïblement tancades i secretes, dels seus fills. És imprescindible que ho facin així».
  

 Un estudi recent europeu sobre suïcidi en joves i adolescents va detectar que un 25% han practicat alguna forma d’autoagressió. La teràpia que aplica el Clínic aborda el problema atenent en paral·lel, però separadament, pares i pacients.