"No tenia 250 euros per a la prova"

Quan la seva doctora, al CAP Gòtic, la va examinar, la va enviar d’urgència a fer-se una radiografia del tòrax. Sabrina Pires va pujar a un taxi i es va dirigir al taulell d’urgències de l’Hospital del Mar. «La persona que em va atendre em va dir que amb la meva targeta sanitària europea –és italiana– no entraven les proves, que hauria de pagar 250 euros, o en aquell moment, o si ho preferia, m’enviarien la factura a casa», explica Pires. Era l’octubre del 2015. «Jo llavors no treballava, el meu marit sí, guanyava 1.100 euros, però tenim tres fills i pagàvem 700 euros de lloguer. No tenia 250 euros. A Itàlia si alguna vegada vaig pagar una radiografia van ser uns 30 euros», explica. I va marxar. Va tornar a casa, a ocupar-se dels fills, i no va pensar més en la prova ni en la seva doctora. Ni en la seva salut. Fins que dos mesos després se li va inflar la cara i es va començar a sentir molt cansada, i va tornar al CAP, on la doctora, estranyada, li va preguntar per la radiografia. «Li vaig explicar què havia passat, i ella va insistir en l’emergència del meu cas, i em va derivar a un ambulatori del Raval. Llavors, ja tenia NIE i targeta sanitària i no vaig tenir cap problema. Amb el resultat, la doctora em va enviar ràpidament a l’Hospital del Mar, on em van fer un TAC i em van ingressar», reconstrueix Sabrina Pires. Diagnòstic: limfoma toràcic estès a ronyons i abdomen. «El metge em va preguntar per què havia trigat tant a anar-hi. Em va dir que havia de començar la químio l’endemà», explica la dona de 35 anys que la setmana passada va passar la revisió mèdica.

    Un any després, encara es pregunta com, o on seria, si no hagués sigut per la insistència de la doctora. «Encara no sé si podré tenir més fills, perquè el càncer m’ha afectat els òvuls», diu, convençuda que els 250 euros que li van demanar a urgències la van dissuadir, clarament, d’iniciar les proves quan l’hi va indicar la doctora i, per tant, d’haver guanyat dos mesos al càncer. «Primer has d’atendre la persona, perquè, si no tens els diners, et diuen 250 euros i t’espantes, com em va passar a mi –confessa–. Parlem de la salut, de la vida de les persones, no d’un objecte que, si trenca, se’n compra un altre», conclou.