Instituts escola per combatre els guetos escolars

Domi Viñas, actual cap d’estudis del col·legi Bernat de Boïl, al barri del Bon Pastor de Barcelona, fa uns quants dies que està ocupada realitzant entrevistes a professors. Busca docents de secundària que siguin, diu, «tot terreny», que sàpiguen treballar de forma globalitzada o, el que és el mateix, que facin classes de Socials en anglès, «i si fa falta, que facin una sessió d’Educació Física o Música». «Ja tenim gairebé tota la plantilla, només ens en falta un més», explica. El pròxim curs 2017-2018, el Bernat de Boïl deixarà de ser un centre de primària per convertir-se en un institut escola, una de les apostes més ambicioses del pla del xoc educatiu que està desplegant l’Ajuntament de Barcelona. El model segueix la via iniciada per altres consistoris catalans, com el de Sant Adrià de Besòs, per reduir el fracàs escolar.

  

 «Com que serà administrativament un centre de nova creació, la selecció del professorat d’ESO l’estem fent des d’aquí», aclareix Viñas, que el curs vinent assumirà la direcció del nou institut escola, batejat amb el nom d’El Til·ler. No està resultant fàcil. Primer, perquè el col·legi treballa aplicant noves metodologies docents –i això determina el perfil del professor aspirant a la plaça– i, segon, perquè el centre és un dels de màxima complexitat tant econòmica com social. «Per què hem d’anar amb embuts: és una escola gueto, molt estigmatitzada», admet la futura directora.

  

 «Els veïns del barri van tenir tres opcions en la seva relació amb el col·legi: veure’ns com el centre públic que som i compartir les nostres activitats, no voler-nos i demanar que ens tanquessin o, en tercer lloc, fer-nos invisibles... I van optar perquè fóssim invisibles», lamenta Viñas. «Suposo que durant el temps en què al barri es van anar instal·lant molts immigrants, l’escola va tenir una funció acollidora d’aquests nouvinguts que ja els anava bé als veïns», reflexiona.

DES DE ZERO

I amb aquesta etiqueta es va quedar. Fins ara. «Volem que això canviï i començar des de zero, aprofitar que ja fa un parell de cursos que vam introduir noves maneres de treballar a les aules, que estem transformant el centre en una comunitat d’aprenentatge, per fer el canvi definitiu», proclama Viñas. Els alumnes podran estudiar allà dels 3 als 16 anys.

  

Per descomptat, el futur El Til·ler reuneix les condicions per ser el centre inclusiu i integrador que s’ha proposat ser, amb grups de treball reduïts, cosa que propicia que els alumnes treballin de forma col·laborativa i que els professors els prestin una atenció personalitzada. «Un dels nostres objectius és que, a poc a poc, ens anem guanyant la confiança de les famílies que viuen al barri», diu esperançada la que serà la seva directora.

    

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El Til·ler és potser el cas més singular dels tres nous instituts escola públics amb què comptarà la ciutat de Barcelona el curs vinent. Els altres dos estaran als barris de Roquetes (al col·legi Antaviana) i de Trinitat Nova (fruit de la fusió de les escoles Sant Josep Oriol i Sant Jordi i de l’institut Roger de Flor). «Tots ells comptaran amb projectes educatius innovadors, però no són centres pensats per ser únicament elements de compensació de desigualtats», assegura Miquel Àngel Essomba, comissionat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. El propòsit, afegeix Essomba, «és que aquest model es vagi expandint per tota la ciutat».

CONTINUÏTAT ENTRE ETAPES

Essomba nega, d’aquesta manera, que siguin certes les sospites d’aquells que apunten que aquests instituts escola al final tindran un efecte contrari al desitjat i es «consolidaran els guetos que ja hi ha» en aquests moments, com assenyala el psicopedagog Joan Maria Girona. «Hi ha estudis que posen de manifest que els instituts escola contribueixen a facilitar el complicat pas de la primària a la secundària, que és un factor de risc important en el fracàs escolar», indica el comissionat. «En aquests centres, els alumnes segueixen amb el mateix equip educatiu, al mateix espai físic i amb els mateixos grups de companys i referents», prossegueix. Aquesta continuïtat entre etapes, recorda Essomba, també és un element moltes vegades determinant quan les famílies han d’escollir escola per als seus fills. «Aquest criteri, tal com està ara, beneficia els col·legis concertats enfront dels públics», denuncia.