La població estrangera a Catalunya es redueix per cinquè any consecutiu

La població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya puja a 1.023.398 persones, el 13,6% del total, dada que suposa una reducció de 4.671 censats respecte a l'any anterior, segons les últimes dades del padró publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), corresponents a l'1 de gener del 2016.

Es tracta del cinquè any de retrocés consecutiu de la població estrangera a Catalunya, que ha passat de representar el 15,95% de la població el 2010 al citat 13,6%, una circumstància motivada pel retorn d'immigrants als seus llocs d'origen, fonamentalment d'Amèrica del Sud, i especialment pels residents que obtenen la nacionalitat espanyola. El descens, però, és molt inferior del dels dos anys previs (el 2013 i el 2014).

La població d'origen europeu és la més nombrosa i representa un terç de tots els estrangers (33,3%), seguida de l'africana (28,2 %) i dels americans (24,2%). Els originaris de l'Àsia representen un 14,2%, però són el col·lectiu que més va créixer el 2015.

Per nacionalitats, els més freqüents són els marroquins, amb 211.384 persones residents, seguits dels romanesos (90.874), els xinesos (54.545), els italians (49.421), els pakistanesos (43.093), els bolivians (32.734), els francesos (31.716), els equatorians (28.667) i els colombians (24.373). A Catalunya hi ha censades persones d'un total de 166 nacionalitats.

PER MUNICIPIS I PER COMARQUES

Segons l'Idescat, la disminució de la població estrangera es reflecteix en la majoria del territori, encara que hi ha un grup de sis comarques i l'Aran que registren increments, de diferent intensitat. Osona (amb un augment del 4%), la Segarra (2,6%) i el Moianès (2%) són les que guanyen més població estrangera, mentre que les que en perden més són el Pallars Jussà (-7,4%), el Montsià (-7,1%) i el Pallars Sobirà (-7,1%).

L'1 de gener del 2016, les comarques amb més presència de població estrangera eren l'Alt Empordà (24,9%), la Segarra (24,8%) i el Baix Empordà (19,1%), seguides pel Gironès, la Selva, el Segrià i el Pla d'Urgell, amb proporcions al voltant del 18%.

Per municipis, la llista està encapçalada per Guissona (49,1%) i Castelló d'Empúries (44,6%), seguits de Sant Pere Pescador (38,5%), la Portella (37,9%) i Salt (37,4%). També superen el 30% Roses, Salou i Lloret de Mar

En canvi, les comarques que tenen menys presència de població estrangera són el Moianès (7%), el Berguedà (7,2%), l'Anoia (7,6%) i el Ripollès (7,7%). Entre els grans municipis, els que compten proporcionalment amb menys estrangers són Viladecans (6,8%), el Prat (7,5%) i Cerdanyola (8,4%)

PER NACIONALITATS I COMARQUES 

La població marroquina és la primera nacionalitat en 26 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 10 més. Al Barcelonès, la primera posició l'ocupen els pakistanesos. Les restants excepcions són la Garrotxa (indis), el Moianès (de Mali), l'Alt Urgell (portuguesos) i la Cerdanya (bolivians).

Notícies relacionades

Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070

Els immigrants són el motor de la natalitat a Catalunya

Segons el continent d'origen, la població que disminueix més és l'americana (-5.558 persones). Per país de nacionalitat, destaca la disminució de la població equatoriana, en 2.923 persones (-9,3%), i la marroquina, en 2.866 (-1,3%).

L'Idescat ha constatat increments de la població xinesa, que augmenta en 3.035 persones (5,9%); l'hondurenya, en 2.560 (12%); la ucraïnesa, en 1.636 (8,8%); la veneçolana, en 1.138 (12,5%), i la russa, en 1.124 (5,3%).