Descobert un sistema de set planetes similars a la Terra

Els cossos celestes orbiten al voltant d'una estrella similar al Sol

"La qüestió ja no és si trobarem una segona Terra sinó quan", diu la NASA

w-soc-sistema-planetario-cat

w-soc-sistema-planetario-cat

3
Es llegeix en minuts
IDOYA NOAIN / NOVA YORK

La NASA i un article a 'Nature' han fet públic aquest dimecres el que s'ha considerat un dels descobriments més emocionants dels últims anys. Els set exoplanetes orbiten al voltant d'una estrella també similar al nostre sol i que potencialment podrien albergar aigua i altres molècules necessàries per sostenir formes de vida.

Situat a 39 anys llum, a la constel·lació d’Aquari, aquest sistema està a l’abast de l’observació dels potents telescopis que han ajudat a descobrir-lo. I això, unit a l’avanç en les tecnologies, el converteixen en un «laboratori ideal» per a l’estudi de les seves atmosferes. Aquestes possibilitats desperten un entusiasme que va personificar Thomas Zurbuchen, un dels responsables de la NASA, en la roda de premsa de l’anunci. «El descobriment ens dona una pista que la qüestió ja no és si trobarem una segona Terra, sinó quan la trobarem», va assegurar.

CIÈNCIA I UN COP DE SORT

Telescopis  de La Palma (Canàries), Xile, Sud-àfrica, el Marroc i els EUA hi van col·laborar 

El maig passat, un equip liderat per l’astrònom Michael Gillon, de la Universitat de Lieja (Bèlgica), ja va donar a conèixer la possible existència de tres exoplanetes que orbitaven al voltant de TRAPPIST-1, una de les conegudes com a «estrelles nanes», que té una desena part de la mida del nostre Sol i és poc més gran que Júpiter, és molt més freda i emet una llum 2.000 vegades més tènue. Però gràcies en part a un cop de sort en les seves observacions de les ombres que aquell trio de planetes projectaven a TRAPPIST-1 (en les quals telescopis terrestres a l’illa de La Palma, Xile, Sud-àfrica, Marroc i EUA es van sumar a les del telescopi espacial Spitzer) es va descobrir que aquell sistema estava compost pels set planetes presentats ahir.

Tots set tenen mides i masses similars als de la Terra i encara que la seva estrella és més petita i freda, les seves pròximes òrbites –molt més compactes que les del nostre sistema solar i amb les quals triguen a envoltar la seva estrella entre un dia i mig i 20 dies– els permetrien rebre l’energia necessària perquè es cregui possible que alberguin aigua, un element clau per considerar la possibilitat de vida juntament amb altres molècules com el metà, l’oxigen o el diòxid de carboni. Tres dels planetes estan en el que s’anomena «zona habitable», encara que el potencial de vida es considera per als set.

Encara que Nikole Lewis, especialista en exoplanetes i telescopis, va recordar a la roda de premsa que «no hi ha confirmació que hi hagi aigua i farà falta molta observació», també va apuntar al fet que gràcies al treball d’enginys espacials com el 'Hubble', l’'Spitzer' o el 'James Webber' (que es llança l’any que ve) podrien obtenir-se progressos en cinc anys.

LA PRÒXIMA DÈCADA

Dimarts, en una sessió informativa, Amaury Triaud, astrònom de Cambridge, ja havia avançat que es podran «estudiar els climes i la composició química de les atmosferes. En uns anys sabrem molt més d’aquells planetes i, amb esperança, en la pròxima dècada sabrem si hi ha vida», va afegir.

La troballa  apunta que els exoplanetes, astres que orbiten en estrelles diferents del Sol, són més comuns del que es pensava

Notícies relacionades

Els últims anys s’havien anat acumulant proves que entre els 3.400 exoplanetes descoberts fins ara a la galàxia abunden els que tenen una mida semblant a la Terra. Però aquesta última troballa apunta, segons els experts, al fet que aquest tipus de planetes són més comuns fins i tot del que es pensava. I l’antiguitat de TRAPPIST-1 –que té almenys 500 milions d’anys, segons Gillon– apunta al fet que poden haver-se mitigat les emissions de radiacions ultraviolades i raigs X que són comunes en estrelles nanes més joves i que dificulten les condicions per sostenir la vida. No obstant, altres factors, com la possibilitat que els set planetes sempre enfrontin la seva estrella amb el seu mateix hemisferi, podrien crear un ambient hostil per a la vida.

Sara Seager, una altra astrònoma que va participar en la roda de premsa de la NASA, va subratllar: «Per primera vegada no hem d’especular. Només hem d’esperar i fer observacions minucioses i descobrir què hi ha en les seves atmosferes».