Anar al contingut

DENUNCIA DE FACUA

Alerta social per les nenes objecte

Una disfressa d'infermera sexi per a menors d'edat i fins i tot nadons posa en alerta societat i experts

Denuncien la "hipersexualització i la cosificació" de les menors, que pot donar peu a trastorns i abusos

Víctor Vargas Llamas

Lalcaldessa Ada Colau qualifica les imatges de masclistes.

La disfressa no passa inadvertida, més que per l'enginy, pel disseny: escot vertiginós, espatlles a l'aire i gairebé tot el panxell a la vista. Un hipotètic debat es resoldria apel·lant a la sempiterna debilitat per l'estètica si no fos perquè la ‘model’ no ha triat desfilar vestida d'infermera sexi. El vestit es comercialitza per a nenes de 5 a 14 anys, i fins i tot hi ha talles per a nadons d'un any. Una aposta carnavalesca d'impacte per la qual es decanten alguns pares, però que ha enfurismat les xarxes socials i ha propiciat la denúncia de FACUA. L'associació de consumidors està tractant d'acudir al focus del conflicte i localitzar el fabricant d'aquest model, així com al dels de policia i bomber. També sexis, sens dubte. Disponibles per a nenes, evidentment. Però no, el catàleg no té rèplica per a ells.

"Amb les joguines, els nens elaboren la seva idea sobre el món i les relacions humanes. Amb aquesta disfressa, els nens reben de manera passiva una visió distorsionada de les dones i el seu paper social", explica Teresa Maria Pitarch, presidenta de l'Institut Català de les dones. Un paper en què "l'únic valor de referència per a la dona és el de la bellesa", segons Juana Gallego, directora de l'Observatori per a la igualtat de la UAB, que destaca que el missatge arriba a nenes i nens, "com un aspecte normal de marcar estereotips i rols de gènere”.

Les nenes creixen assumint aquesta “promoció de la sexualitat”, aquesta necessitat d'aparèixer com a “submises i atractives per a les seves futures parelles”, destaca Marta Padrós, professora de Psicologia de l'Educació.

Teresa Maria Pitarch

DiR. INSTITUT CATALÀ DE LES DONES

Amb aquesta disfressa, els nens reben una visió distorsionada de les dones i del rol que tenen en la societat

FIGURA HIPERSEXUALITZADA

La gravetat pot augmentar quan les petites no són les úniques que es familiaritzen amb aquesta “hipersexualització” de la seva figura amb l'únic propòsit de complaure l'adult. De vegades es “naturalitza” tant aquest desfasament vital que fins i tot algun adult pot protagonitzar episodis d'abusos, diu la psicòloga.

“Es porta a l'extrem aquesta sexualitat amb propostes com la de Primark, que va comercialitzar sostenidors amb farcit per a nenes de 6 o 7 anys”, destaca. També recorda que la tolerància amb alguns aspectes en sectors vulnerables pot derivar en frivolitat i pràctiques que ratllen el delicte, com les ‘joshi kosei osampo’, les col·legiales japoneses que ofereixen serveis d'acompanyants senyors, inicialment amb el sexe vetat, però “a un pas de la prostitució sent menors d'edat”.

INNOCÈNCIA

Cada vegada es precipita abans l'arribada de l'adolescència, les ànsies de voler ser gran i, així, "el final de la innocència" dels infants, exposa Padrós. “Es promociona un model de construcció de la personalitat en què la noia es cosifica i el noi figura com un subjecte. I, és clar, el subjecte pot fer el que vulgui amb l'objecte, i més en una societat tan patriarcal”, sintetitza la psicòloga. Apareix així el germen de problemes d'autoestima de l'afectada i s'adoba el terreny per a la violència masclista.

“No hi ha consciència social del que poden comportar aquestes situacions per la subtilesa que desprenen a curt termini en l'educació d'un nen, per això no ho perceben alguns pares ni les empreses que confeccionen aquestes disfresses”, destaca Gallego, professora del Màster de gènere i comunicació.

Juana Gallego

DiR. OBSERVATORI IGUALTAT

Part de la societat només accepta la bellesa com a valor de referència de la dona. I així s'assimila des de la infància

La reacció pot arribar tard, quan la petita pateixi “trastorns alimentaris o 'bullying' al no ajustar-se al patró estètic” imperant. Rols que li arriben des de la TV i la publicitat, però també per la conducta de pares obsessionats perquè els seus fills vesteixin “pantalons de tub i samarretes ajustades”, mimetitzant la imatge adulta. “S'obliden que la millor indumentària per a ells és la més còmoda –afegeix Padrós-, la que s'ajusta a la seva gran prioritat i que els grans mai haurien d'oblidar: jugar com els nens que són”.