El camí cap a la paritat

¿Avancem o retrocedim en igualtat?

Els drets de les dones són tan recents i fràgils que no ens podem permetre retrocessos

3
Es llegeix en minuts
¿Avancem o retrocedim en igualtat?

Jessica Kourkounis

En els últims dies s’ha produït un avanç jurídic important: per primera vegada a Espanya, una sentència recull la circumstància d’agreujant de gènere per augmentar la condemna d’un assassí. S’amplia la protecció dels drets de les dones davant la criminalitat masclista. A més a més, hem contemplat com les dones són les primeres i les que  amb més força han plantat cara al retrògrad i misogin Donald Trump i després de la seva presa de possessió han omplert de lila els carrers dels Estats Units. Les imatges de les principals ciutats nord-americanes tenyides d’aquell color impressionen, perquè es tracta d’un país molt poc donat a les manifestacions massives.

Alguns matins, les notícies a la ràdio m’han inquietat: el Govern elimina el suport als plans d’igualtat a les empreses i elimina les ajudes a accions per la igualtat a la universitat, i a Rússia estan tramitant una llei perquè maltractar una vegada a l’any la teva parella no sigui delicte.

LENTITUD DE LA IGUALTAT EFECTIVA

Actualment, en diversos espais s’està plantejant: ¿avancem o retrocedim com a societat? Si ens centrem en els drets de les dones, que representen el 51% de la societat, aquesta resposta pot aportar una part significativa. Enunciat així, sense cap dubte els drets de les dones han avançat. Sobre el paper i en les lleis, són els més avançats de la història. ¡Només faltaria! Perquè partíem d’una trista història en la qual a les dones no se les ha considerat ciutadanes de primera. Però, en canvi, pel que fa a les seves condicions de vida, passar de la igualtat sobre el paper a la igualtat real i efectiva resulta més lent, perquè implica remoure l’statu quo existent i tenir la voluntat d’impulsar canvis.

Centrant-nos en el nostre entorn, en una dècada les polítiques públiques d’igualtat han passat d’estar en el primer pla de l’agenda política a no només no ser prioritàries sinó patir severes retallades, fins i tot en la protecció de les víctimes de violència de gènere. En un país en el qual han mort 44 dones per violència masclista en l’últim any és immoral que s’eliminin els pressupostos d’igualtat a la universitat i els plans d’igualtat a les empreses. D’aquesta manera, el Govern com a representant de l’Estat es desentén del seu deure de garantir la llibertat i la igualtat del 51% de la població.

 

UN LIDERATGE QUE RESULTA INCÒMODE

La presència de dones en l’espai públic sí que ha avançat, tot i que dista molt de ser paritària en tots els àmbits. Els nostres parlaments fa més d’una dècada que compten amb més del 35% de dones entre els seus membres en totes les eleccions. A més de l’aspecte qualitatiu, tenim noms propis i dones que marquen estil propi a l’hora de fer política: Angela Merkel, Hillary Clinton o Michele Bachelet, i en el nostre entorn les alcaldesses Colau i Carmena. Alguns se senten incòmodes amb els lideratges de les dones, i moltes d’elles no deixen de rebre comentaris masclistes.

Crec que no hem de confondre un petit o gran retrocés relatiu en les polítiques públiques amb l’avanç global dels drets, i especialment la posició de les dones mateixes. Les transformacions socials no es produeixen en tots els àmbits amb la mateixa intensitat i potència, ni són contínues, sobretot pel que fa als canvis complexos: de mentalitats, percepcions i emocions.

En el nostre entorn, la consciència de les dones sobre els seus propis drets sens dubte ha avançat. Són les dones les que més han evolucionat sobre el seu propi paper social. És cert que el funcionament de la societat s’ha mogut més lentament, i els homes en massa ocasions estan descol·locats.

LA FORÇA DEL CANVI I LA MODERNITAT

Existeix una nova generació de joves que tenen assumida la seva presència pública. Fins fa pocs anys, el debat feminista se centrava en el poder entre homes i dones, l’accés i el tipus de presència de les dones en l’àmbit públic. Ara, les dones més joves exerceixen directament el poder. Ho podem observar amb la seva presència en les xarxes socials. Exerceixen d’una forma més visible, es mostren i prenen l’espai públic, lluiten pels seus espais d’una forma desacomplexada. Les xarxes són el seu espai; no oblidem que hi han arribat alhora noies i nois joves.

Notícies relacionades

Les dones avancem, avancem si tenim una perspectiva més àmplia que el passat més immediat. Però no ens podem permetre retrocedir. Els drets de les dones són tan recents i fràgils que no ens podem permetre retrocessos. Les dones lliures i amb oportunitats estan sent la forces del canvi i la modernitat en molts països.