Joaquim Benítez: "Estic desitjant que vingui el judici i pagar pel que vaig fer"

Joaquim Benítez, l'exprofessor d'educació física dels Maristes de Sants-les Corts amb què va arrencar el 'cas Maristes' -un escàndol de pederàstia en què han acabat sent denunciats per abusos sexuals una dotzena de docents-, segueix en llibertat un any després de ser arrestat pels Mossos d’Esquadra i a l'espera de l'hora del seu judici.

Van acabar presentant-se una vintena de denúncies contra Benítez encara que algunes es van retirar durant el procés judicial. La gran majoria de les 17 que van seguir endavant van ser arxivades perquè feien referència a delictes massa antics per al Codi Penal. De la mateixa manera, totes les demandes que es van interposar contra els altres 10 docents acusats han sigut sobresegudes per la prescripció d'abusos que van succeir durant les dècades dels 70, 80, 90 i 2000. Benítez serà l'únic que serà jutjat encara que tan sols haurà de respondre pel dany infligit a quatre de les seves víctimes, les més recents.

En aquesta entrevista dona la seva versió sobre el que va passar durant els 34 anys que va exercir en aquesta escola i, més en concret, a l'interior del despatx on abusava dels seus alumnes. El dirigent marista a qui Benítez acusa en aquesta informació de conèixer i ocultar la seva pederàstia ha negat rotundament que succeïssin els fets que l'exprofessor situa al voltant del 1990. 

-¿Ningú li havia preguntat res sobre el que passava al seu despatx abans del 2011 [Benítez aquell any va reconèixer haver abusat d'un alumne i va ser expulsat]? No.

-¿I si l'hi haguessin preguntat? Si algú m'hagués preguntat li hauria dit "sí" o "no".

-¿Quants van ser en total? No ho sé... Creuràs que t'estic enganyant. Però jo tractava els alumnes que tenien alguna lesió. Jo no crec que anés a per ells. Que en algun moment se m'escapava la mà, sí, això sí. Puc dir-te que sí. ¿Amb quants? No ho sé. No tinc aquesta impressió. T'ho juro.

-Hi ha denúncies del 83, 84, 85… 91… 94… ¿Però creus que puc recordar-ho? No et puc ajudar. A més no vull parlar més d'això. Jo estic imputat i ho pagaré. Però moure tota la merda com ja s'ha mogut, no. Aquesta pregunta… són divagacions. Ha passat molt de temps. Jo pagaré com a imputat. I a més pagaré de veritat. I a més ho estic desitjant,

que vingui el judici i pagar. Per restituir el mal que he fet. Vull fer-ho. Si no tingués el meu germà aquí ja hauria demanat que em tanquessin dins [a la presó]. He canviat i soc una persona nova. Em preguntes coses de fa 50.000 anys i a mi no m'importa. Però no puc entrar en qüestions personalitzades.

-¿Hi va haver encobriment? No. Si algú va veure alguna cosa, ¿per què no ho va dir?

-¿Alguna vegada li va parlar del seu problema a algun professor amb qui va coincidir a l'escola? No.

-¿Mai li van cridar l'atenció? [Silenci]

-¿Mai? No... però això ho diré en el seu moment.

-No l'entenc... Aquesta pregunta que m'acabes de fer…

-¿Algú li va cridar l'atenció abans del 2011? Sí, és clar.

-¿Qui? No t'ho diré.

-¿Quan va ser? No puc dir-t'ho. Abans del judici parlaré. Ara només vull que se sàpiga que el Joaquim Benítez que va fer coses nefastes ha canviat. Soc una persona nova. Estic molt tranquil. Molt. Ple de pau. M'he convertit en una persona molt cristiana. Des del 2011 he fet una introspecció. Vaig ser conscient que era culpable d'una cosa molt bèstia.

-Si es publica una informació en la qual s'entreveu que hi va haver algun avís abans del 2011 i no s'aclareix res més serà fins i tot contraproduent… No vull amagar res.

-¿Però qui li va donar el toc? No. Això serà un boom. I ara no és el moment... Però com que soc una persona noble... I la vostra redacció [la del diari] em va tractar correctament... us diré que Maristes… [pausa de 6 segons] sí que sabia que tenia aquesta

debilitat. Em van reunir una vegada a la seva direcció fa molts anys arran de la queixa d'una família. No diré el nom d'aquesta família per respecte. El que havia passat és que jo estava fent esport al gimnàs i va venir un alumne... i bé, hi va haver tocaments. Juro que res més. Però va ser suficient perquè el xaval se sentís malament. L'endemà va venir el seu pare i em va acusar davant la direcció del col·legi. 

-¿Quan va passar? Al voltant del 1990…

-¿Amb qui es va reunir? Amb el germà [Nom del director de l'escola]. També amb... això és més fort... amb el director de la comunitat dels Maristes [Nom d'aquest dirigent que ha negat els fets]. Es van reunir amb mi i vaig perdre 3-4 mesos de sou. Hi ha un any que no vaig cotitzar a la Seguretat Social i crec que va ser per aquest cas. Els Maristes sí que coneixien aquesta debilitat. Si m'haguessin fet fora llavors jo ho hauria agraït.

-¿Va admetre llavors que el que deia el pare era veritat? Sí. Totalment.

-¿Va dir que era veritat? Sí.

-¿I què li van dir? El director em va dir que ens ho havíem de prendre com una cosa important.

-¿Què van fer? Van pensar que allò meu era una situació passatgera. Perquè acabava de trencar amb la meva nòvia. Es van reunir i després [el director de la comunitat educativa marista] em va dir que no podia tornar a passar més. Em van donar un toc d'atenció molt important.

¿No hi va haver més avisos? No. Així, oficialment, et juro que no.

¿Va mantenir el despatx? Sí. Em sap greu que em deixessin seguir a l'escola. Reconec que va ser un error brutal.

-Serà difícil que se li doni validesa a la seva paraula sobre tot això… Si diuen que menteixo, diré el cognom d'aquesta família. Jo estic tranquil. No tinc por de parlar. Em preocupa només el meu germà. Perquè ens relacionen constantment.

-¿De veritat no té cap aproximació de quants van ser? Hòstia, no.

-Els experts sovint diuen que afloren tan sols un 10% dels casos. Si hi ha gairebé 20 denúncies, potser n'hi ha més de cent en el seu cas… ¡Hòstia! ¡On vas! No tinc aquesta impressió, gens.

Notícies relacionades

Joaquim Benítez: "Els abusos que vaig patir a l'internat em van marcar"

Una aliança de JxSí i PP salvaria els Maristes de perdre el concert

-¿No té la impressió o és impossible que fossin cent? ¡I ara!

-Va estar molts anys… ¿No hi ha més casos més enllà de les denúncies? No ho sé. De molts no me'n recordo. No tinc aquesta impressió.