Joaquim Benítez: "Els abusos que vaig patir a l'internat em van marcar"

La trobada amb Joaquim Benítez té lloc a la localitat de l’Alt Empordà on ha residit els últims anys. EL PERIÓDICO va anar dimecres passat a la població després de contactar amb un veí que assegurava que havia denunciat Benítez als Mossos d’Esquadra alarmat per la relació de confiança que aquest havia entaulat amb un menor, veí del barri. L’exprofessor dels Maristes va acceptar l’entrevista per aclarir aquest assumpte.

–¿Què ha passat amb aquest menor?

–Res, em va seguir amb la bicicleta fins al bosc quan jo passejava els gossos. Res més. Li vaig dir que se n’anés. Ho juro. En la meva situació no penso fer res més. Soc una persona nova. No he tocat a ningú més des que vaig sortir del col·legi.

–¿Era conscient del mal que feia a les seves víctimes?

–És clar que sí. Cada dia, durant sis anys, buscava una fórmula per anar a Barcelona i demanar-los perdó. Però no tenia cap adreça. Davant seu, i de la resta del món, els hauria demanat perdó de genolls.

–Algunes víctimes tenen seqüeles que duren tota la vida...

–Jo he passat també per aquesta hòstia psicològica. Ells [les seves víctimes] almenys tenien els pares per esmorteir-la. A mi em van internar de petit a les Llars Mundet fins als 17 anys. Hi va haver coses molt greus a nivell sexual que a més van passar durant l’època franquista.

–¿Allà va patir abusos sexuals?

–Sí...

–¿De companys?

–Entre companys era una cosa normalitzada… Però no tan sols de companys. N’hi havia un que m’assetjava constantment, tenia quatre anys més. Amb hostilitat i amb fustigació. Em deia «si dius res et mataré». Potser era un noi guapo. Reconec que de nano no era lleig. A més feia gimnàstica artística. Feia paral·leles. Feia exhibicions… vaig quedar molt marcat per moltes persones que em perseguien. Dono gràcies a Déu per haver tingut l’esport.

–¿Per què?

–Era l’única cosa que tenia, que em donava superioritat i que em gratificava. No et pots ni imaginar quines repercussions ha tingut en mi. Són qüestions molt bèsties. No justifico res. Però som el resultat de la infància, dels nostres pares i del nostre entorn social. Si jo he tingut aquesta debilitat ha sigut perquè se’m va marcar des d’aleshores…

–¿Mai va demanar ajuda?

–Vaig anar a un centre del carrer de Pelai. Per netejar-me aquesta debilitat. Però no em va agradar gens el que vaig veure allà. Només vaig estar cinc minuts i me’n vaig anar.

–¿Quina era aquesta debilitat?

–Quan algun dels alumnes patia alguna lesió, els curava i, en ocasions, se me n’anava la mà. Jo tinc diversos títols de medicina esportiva. Per tractar el cos, he estudiat perquè m’agrada molt aprendre. He fet cursos monogràfics de 40, 50 o 100 hores. Alguns a la Facultat de Medicina. M’agradava sobretot la traumatologia. Hauria volgut estudiar medicina. Vaig acabar estudiant INEF. I soc llicenciat en educació física. No professor de gimnàstica. Si vols t’ensenyo el títol.

Notícies relacionades

Joaquim Benítez: "Estic desitjant que vingui el judici i pagar pel que vaig fer"

Una aliança de JxSí i PP salvaria els Maristes de perdre el concert

–No cal…

–M’ha costat molt esforç aconseguir aquesta titulació perquè ara [a les notícies] es digui que soc professor de gimnàstica. Que no em diguin professor de gimnàstica. Soc professor d’educació física, llicenciat. Si hi ha dubtes, ensenyo el títol. H