10 d’ag 2020

Anar al contingut

ANIVERSARI D'UN INVESTIGADOR QUE TRENCA ESQUEMES

Stephen Hawking compleix 75 anys

El reconegut físic britànic celebra el seu aniversari en la cúspide de la fama, encara que se li resisteix el Nobel

El científic viu més famós del món es converteix en 'trendig topic'

L'astrofísic britànic Stephen Hawking, potser el científic viu més famós del món, compleix aquest diumenge 75 anys en la cúspide de la fama, amb un lloable historial d'influents teories, llibres supervendes, desenes de premis i fins i tot una pel·lícula. Desafiant tots els pronòstics, Hawking, nascut el 8 de gener de 1942 Oxford, ha sobreviscut a més a una destructiva malaltia en què els afectats solen tenir una expectativa de vida d'entre dos i cinc anys.

El 1963, als 21 anys, li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia degenerativa que l'ha postrat en una cadira de rodes i l'obliga a comunicar-se mitjançant una computadora que fa anar amb els músculs facials. 

Doctor per la Universitat de Cambridge, on entre el 1979 i el 2009 va ocupar la mateixa càtedra de matemàtiques que va ser d'Isaac Newton, és conegut per les seves trencadores teories, en particular la de la radiació Hawking, relativa als forats negres. Encara que no ha pogut demostrar-ho empíricament, el món de la ciència està majoritàriament convençut que els forats negres efectivament emeten aquesta radiació, que lentament causa la seva evaporació.

La seva teoria sobre la formació de l'univers, i el consegüent inici del temps, amb el Big Bang fa 15.000 milions d'anys a partir d'un esdeveniment "singular" que va trencar les lleis de la física, tambe li ha valgut multitud de seguidors, però no així el premi Nobel, que l'eludeix per la falta de proves concloents. En tot cas, el científic anglès, que va trencar rècords de vendes amb el seu llibre de 1988 'A brief history of time', acumula multitud de condecoracions i guardons, entre ells el premi Príncep d'Astúries (1998).

El film, que va convertir el científic en una superestrella global i va valer a Redmayne un Oscar, un Bafta i un Globus d'Or, es basa en la biografia 'Travelling to infinity: my life with Stephen' que va publicar la seva primera dona el 2007. Tot i els obstacles que planteja la seva malaltia, per la qual ha estat a punt de morir diverses vegades, Hawking no ha deixat mai la investigació i manté la seva tasca de divulgació científica.

UN GRAN DIVULGADOR CIENTÍFIC

A més de respectat investigador, Hawking, que és membre fundador del Centre de Cosmologia Teòrica de la universitat de Cambridge, participa sovint en actes de divulgació científica i opina freqüentment sobre temes d'actualitat -com el 'brexit' o sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), al qual es va oposar en el referèndum britànic del 23 de juny-.

Com a membre de la Pontifícia Acadèmia de les Ciències -encara que és ateu-, el novembre passat va dir al Vaticà que preguntar-se sobre "què hi havia abans del Big Bang" no té sentit, ja que "és com qüestionar-se què hi ha més al sud del pol Sud". En el passat ha afirmat que la ciència converteix Déu en "innecessari", ja que "les lleis de la física poden explicar l'univers sense la necessitat d'un creador".

Entre altres proeses, Hawking va aparèixer el 1993 en la sèrie televisiva de ciència-ficció 'Star Trek', el 2007 va fer un vol en gravetat zero amb la NASA i l'abril passat va demostrar la seva popularitat mundial al captar més de dos milions de seguidors poques hores després d'activar un compte a Weibo, el Twitter xinès.

'TRENDING TOPIC'

L'aniversari del científic, que va néixer el mateix dia que el recentment desaparegut David Bowie, cinc anys abans (l'artista hauria complert aquest diumenge 70 anys), l'ha convertit en 'trending topic', i això ha espantat a més d'un.

I és que han sigut molts els que han volgut felicitar a les xarxes socials el físic britànic. La banda Pink Floyd li ha dedicat una cançó amb un "felicitats, professor".