Del futbolí al Palau Sant Jordi

El videojoc ha passat de ser oferta d'oci individual a congregar multituds i convertir-se en un espectacle

La posada en escena de l''All star League of Legends' no té res a envejar a esdeveniments esportius de prestigi mundial

vvargas36559173 barcelona  08 12 2016 el palau sant jordi acoge el all star 161208222740

vvargas36559173 barcelona 08 12 2016 el palau sant jordi acoge el all star 161208222740 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
VÍCTOR VARGAS LLAMAS / BARCELONA

Poc queda dels temps en què la jovenalla es refugiava dels pesats dels pares en els futbolins del barri, fumant d’amagatotis i esprement l’exigu pressupost en màquines recreatives i pinballs. El tedi es trencava quan algú aconseguia partida gratis, congregant quatre curiosos, la claca improvisada sense cap alternativa millor ni monedes a la butxaca per aspirar a ser el nou protagonista de l’antre.

    Tant ha canviat el conte que avui els virtuosos del joc despleguen els seus dots davant centenars de milers d’internautes i són suficient reclam per obrir les portes de tot un Palau Sant Jordi, acumulant ingressos marejadors i despertant admiració a tot arreu. Ara també es pot ser algú de profit amb el teclat i cruixint monstres en mons virtuals del League of Legends (LoL), el joc que enganxa els joves, acapara l’atenció dels negocis i despulla d’arguments els recels paterns.

    «Encara hi ha adults que no assimilen que et pots guanyar la vida jugant al LoL o sent youtuber; haurien de venir aquí i canviar el xip», explica Pepe Domper en la jornada inaugural de l’All Star d’aquest joc que acull Barcelona des de dijous passat. Si ho fessin, trobarien un espectacle difícilment classificable, amb una posada en escena que barreja flamarades i escenografia pròpia de la Superbowl, speaker i comentaristes que analitzen el joc.

Una altra vida

Tot això i molt més ve a buscar Adrià García, entregat a un divertimento que li ha canviat l’existència. «He tingut una adolescència complicada i aquest joc m’ha ajudat a superar una mala època. Amb permís de la meva nòvia, s’ha convertit en el meu nou estil de vida: prefereixo jugar una partida que anar a fer unes birres amb els col·legues», diu aquest jove de 19 anys.

    Justament, prenent una cervesa esperen Carlos Calleja i Christian Montoya el moment per accedir a les grades i submergir-se en un món de guerrers, mags i monstres. «¡Venim a destrossar la mitjana d’edat!», diu Montoya, de 36 anys, davant el riure de Calleja (29). Vénen seduïts pel potencial d’un joc que uneix «estratègia, rol i adrenalina» en un format moba (sigles en anglès per a camp de batalla en línia per a diversos jugadors). «Enganxa molt; si m’enxampa amb 15 anys, acabo víctima del fracàs escolar», fa broma Calleja.

    Una vegada entès el reclam, cal preguntar-se ¿quan arriben els gols? ¿Quina filigrana precipitarà una onada a les grades del Sant Jordi? L’objectiu del joc és «destruir el nexe del rival», una estructura amb forma de diamant protegida com si fos una relíquia per cada equip, aclareix Judit Dolcet, que als seus 16 anys no ha trobat amigues que el volguessin acompanyar. El camp de batalla virtual mostra un nexe en cada extrem, custodiats per 11 torres i separats per tres canals. Completen l’espai dues jungles en què habiten monstres de diferent potencial.

    Els conjunts solen estar formats per 5 components, coneguts com a invocadors. Cada jugador invoca un campió, un personatge d’estètica fantàstica que serà la seva representació en la batalla i que disposa d’un perfil diferenciat en què destaca per qualitats com capacitat d’atac, velocitat i armadura. Els campions responen a noms tan evocadors com Varus, la fletxa del càstig, o Syndra, la sobirana fosca.

Fervor

Notícies relacionades

En les pantalles gegants se succeeixen llampecs i esteles multicolors al pas dels campions per l’esquerda de l’invocador, l’escenari de la batalla inaugural entre Europa i Amèrica del Nord, despertant l’entusiasme de la multitud. Massa heterogènia que deixa molt clar que la imatge del jugador, home, freak i grassonet, és «un estigma del passat», explica Anna Barbero. Fervor popular quan la pantalla enfoca xPeke, un murcià de 24 anys, que pot vacil·lar de perfil a Viquipèdia.

    I encara que l’espanyol no pot evitar la derrota d’Europa, això no rebaixa l’«admiració» d’Adrián Gahete, que als seus 14 anys ha aconseguit convèncer el seu pare per agafar un avió des de Palma de Mallorca.