Alumnes en contacte amb la NASA

Tot va començar amb un conte infantil, un relat escrit de manera coral per alumnes d’entre 4 i 5 anys, que l’any passat va ser guardonat amb un premi escolar. I va culminar ahir, amb una conversa en directe amb l’astronauta Shane Kimbrough, que va respondre via satèl·lit les preguntes dels estudiants des de l’Estació Espacial Internacional (ISS, en la sigla en anglès). En el moment de la connexió, Kimbrough estava circulant a 27.600 quilòmetres per hora, a una altura de 400 quilòmetres per sobre de l’oceà Pacífic. L’emoció per als xavals del col·legi Asunción de Nuestra Señora de Barcelona –i per als adults que han sigut testimonis de l’esdeveniment– va ser majúscula.

«¿Li agradaria viatjar a Mart?», «¿creu que algun dia s’hi podrà arribar ?», van preguntar els joves científics a l’astronauta. En total, van ser una vintena de qüestions en un anglès impecable (i de dicció molt ben preparada i assajada). «¿Nota la falta de gravetat?», «¿sap quan està dret o del revés?», «¿quina temperatura fa fora de l’estació espacial?», «¿com és el seu dia a dia allà a dalt?», van prosseguir els alumnes de diferents edats. Cadascun d’ells, per torn, completava la pregunta amb un over, el senyal perquè el tripulant de la ISS sabés que ja podia respondre.

El seu treball a l’estació, va explicar als nois, està centrat ara mateix a investigar com funciona l’espai per fer possible, en un futur, l’èxit de les missions espacials que s’enviïn a Mart. Aquest objectiu, va aventurar l’astronauta, potser serà possible d’aquí  «20 o 30 anys».

Kimbrough, a qui ja li havien enviat les preguntes amb antelació («perquè se les pogués preparar una mica», comentaven comprensius els nens), no va ser excessivament prolix en les respostes. Potser perquè la gran distància que ha hagut de salvar la comunicació obligava a ser molt concret i concís. «Crec que les escoles haurien de fomentar l’aprenentatge de les Matemàtiques, les Ciències i la Tecnologia», va contestar, per exemple, quan els alumnes van interrogar el nord-americà sobre «com creu que haurien de ser les escoles en un futur, perquè els alumnes puguin afrontar els desafiaments de les seves investigacions».

Les preguntes formulades a l’astronauta havien estat elaborades per tots els alumnes de l’escola, un centre amb més de 140 anys d’història conegut al barri del Poblenou com les Franciscanes. «També hem comptat amb la col·laboració dels veïns», va destacar la directora, Maria Àngels Cifre. El col·legi, va explicar la docent, va col·locar una bústia per recollir les propostes i els interessos dels residents de la zona. «Es va fer una selecció de les qüestions més interessants i els alumnes, amb l’ajuda dels professors d’anglès, les han traduït», va indicar.

Aquell primer conte infantil, obra dels alumnes de P-4 i titulat per ells mateixos com El somni d’en Bernat, va ser el detonant de tot un any d’activitats científiques a l’escola. «La història inicial en si és molt senzilla: explica com un nen somia amb fer un viatge espacial i, quan ho aconsegueix, se sorprèn al veure com canvia la perspectiva de la Terra observada des del cosmos», va detallar Rosa Fornos, cap d’estudis i actual tutora dels precoços escriptors, ara alumnes de primer de primària.

UN PROJECTE DE TOT EL COL·LEGI 

Va ser un altre professor de l’escola qui va pensar d’aprofitar l’èxit aconseguit pel premi literari escolar per col·laborar amb la xarxa ARISS, una organització que des de la seva seu a Califòrnia posa en contacte amb astronautes de l’estació espacial les escoles que presenten el millor projecte. La de Barcelona és la segona escola d’Espanya (l’altra és un centre andalús) que ho aconsegueix.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

La iniciativa del docent va anar creixent i va donar lloc a un projecte en el qual es va implicar tot el col·legi. «Durant un any hem fet, entre tots, un exercici d’aprenentatge transversal, ja que totes les assignatures s’han relacionat amb aquest tema, i també vertical, perquè hi han participat estudiants d’entre 3 i 16 anys», va explicar la cap d’estudis. «Fins i tot a  les classes de Llengua Castellana s’han fet redaccions sobre l’assumpte», va comentar Sergi Ortega, professor de l’assignatura.

El projecte interdisciplinari, que ahir va atraure fins al col·legi responsables i inspectors d’Ensenyament, professors universitaris i persones interessades en la cursa espacial, ha suposat també un revulsiu per a l’escola. «Hem fet un treball d’equip i hem guanyat molta autoestima amb tot plegat», admetia Maria Àngels Cifre. «Ara que es parla tant d’educació, d’innovació educativa, de cap on ha d’anar l’escola, projectes com aquest donen valor a l’escola, i fins i tot la transcendeixen», va constatar la directora del centre.