La filosofia està de moda

Sèries de televisió, jornades i activitats lúdiques obertes a tots els públics, joves amb expedients acadèmics brillants que, podent estudiar el que volguessin, decideixen escollir-la com a carrera. En un moment de crisi econòmica i de valors com l’actual, en què triomfa el que és superficial, trivial i efímer, «la filosofia s’ha posat de moda», constata José Díez, professor d’aquesta disciplina a la Universitat de Barcelona (UB). Només una dada ho il·lustra: els universitaris matriculats aquest curs 2016-2017 per estudiar Filosofia en alguna de les quatre facultats catalanes que la imparteixen creixen un 25% respecte a l’any passat.

«Sens dubte, hi ha més preocupació, més interès i més persones disposades a tractar temes filosòfics. La gent ara està més interessada en tot allò que fan els filòsofs, que fins ara ens sentíem una mica ignorats», admet Díez, que també és codirector del festival Barcelona Pensa, que comença dilluns que ve a la capital catalana, amb una àmplia oferta d’activitats relacionades amb el pensament filosòfic.

COST MÉS BAIX

Fins i tot una celebrity com Carlota Casiraghi ha aparegut recentment convertida en organitzadora de trobades filosòfiques a Mònaco. A Catalunya han sigut programes de gran audiència televisiva com 'Merlí' de TV-3 els que l’han popularitzat entre el gran públic, però els filòsofs creuen que això no n’explica per si mateix l’augment. Hi ha els que apunten, en el cas de la universitat, raons econòmiques, «estudiar Filosofia és barat, perquè és una carrera en què tota l’experimentalitat està al cervell de l’estudiant», argumenten.

«També és simptomàtic que ens trobem en una època en què es venen més llibres de filosofia que mai», observa el també professor de la UB Nemrod Carrasco. «Probablement molta gent tendeix a identificar la filosofia amb literatura d’autoajuda, perquè pensen que pot ser un instrument individual per aconseguir la felicitat. Des dels Estats Units s’hi vol donar aquesta visió com a eina complementària a la psicologia», explica Carrasco.

«Encara és aviat per poder determinar els motius d’aquest interès més gran per la filosofia, perquè ara mateix no sabem si això es quedarà en un fet puntual, si serà flor d’un dia, o si tindrà un recorregut més llarg», puntualitza José Díez. «S’ha d’analitzar amb una mica més de perspectiva i s’ha de veure, també, si altres carreres de disciplines humanístiques han experimentat la mateixa tendència», afegeix el professor de la UB.

A QUATRE CAMPUS

A l’espera que es facin públiques les dades oficials de matriculació, els primers indicadors assenyalen que, a diferència del que passava en anys anteriors, el nombre de vacants per estudiar en els graus universitaris d’Història, Història de l’Art, Geografia i la mateixa Filosofia «s’ha reduït sensiblement a Catalunya», informa la consultora educativa Unportal.cat.

La carrera s’imparteix actualment a la UB, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) –en un grau triple, juntament amb Economia i Política– i a la Universitat de Girona (UdG), que també l’ofereix com a doble grau amb Economia.

Notícies relacionades

L'ombra de 'Merlí' no és tan allargada

María Ortiz pren possessió com a directora general de Prensa Ibérica a Extremadura

Part del ressorgiment de la Filosofia ha sigut també «conseqüència de la mobilització que hi va haver quan es va veure que l’assignatura podia desaparèixer als instituts. Els filòsofs fa 2.000 anys que resistim i aguantem», afirma Núria Sara Miras, filòsofa també de la UB i codirectora del Barcelona Pensa.

L’amenaça que la Filosofia desapareixeria del temari de batxillerat per decisió de la LOMCE «afortunadament no s’ha portat a la pràctica... Almenys, de moment», explica David Medina, un professor de secundària que ensenya l’assignatura als seus alumnes a través de jocs com el popularíssim 'Clash of Clans'. «Si ens parem a pensar-hi, tampoc és una metodologia pedagògica tan original... Plató ja la practicava», argumenta Medina.